La Comunitat de Madrid s'interposa en el decret amb el qual el govern espanyol vol limitar la creació de xiringuitos universitaris. Concretament, l'executiu d'Isabel Díaz Ayuso ha presentat un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Suprem contra el reial decret d'universitats, ja que considera que la normativa és "arbitrària", ha estat elaborada "sense consens" i vulnera les competències autonòmiques en matèria educativa.

El terratrèmol polític que la investigació contra Begoña Gómez ha suposat per a la política espanyola i catalana en les últimes hores podria tenir l'origen en fake news. Manos Límpias ha admès obertament aquest dijous que la denúncia que va presentar contra la dona de Pedro Sánchez per presumpte tràfic d'influències, i que ha portat el president espanyol a plantejar-se plegar, està basada en unes notícies que podrien ser falses.

Com s'explica que hi hagi instruccions que s'allarguin durant anys, si la llei estableix un límit màxim d'un any per acabar-les? La resposta es troba en les pròrrogues de les investigacions que, sobre el paper, els jutges poden decretar si detecten que no tindran prou temps per tancar un cas i enviar-lo (o no) a judici. Les pròrrogues, que s'acorden per terminis de sis mesos, no tenen ara cap topall. Això podria tenir els dies comptats ara que Pedro Sánchez vol limitar les instruccions en el temps per acontentar Junts amb la vista posada en les causes del Procés, tornant a l'esquema anterior de l'article 324 de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim), vigent entre 2015 i 2020 i aprovada amb el vot en contra del PSOE.

Durant molts anys es considerava una falta de decòrum tractar temes de política interna en l’esfera internacional i encara més llançar-se els plats pel cap entre govern i oposició. Hi havia un pacte diplomàtic no escrit que deia que els draps bruts es rentaven a casa i que en termes de política exterior o en comentaris sobre temes domèstics a l’estranger l’oposició mantenia una certa lleialtat institucional, guardant les formes. A molts països això encara es respecta, però a Espanya ha saltat pels aires definitivament.

Si fos per Pedro Sánchez, la negociació del PSOE amb ERC i Junts en dues taules separades tindria els dies comptats. El president espanyol ha apostat aquest dilluns per unificar la negociació amb els dos partits independentistes en un sol espai, atès que en les dues bandes es parla sobre la resolució del conflicte polític. Ho ha dit en una entrevista a la Cadena SER on, tanmateix, ha admès que ni l'estat de les converses ni les posicions dels interlocutors permeten passar de dues taules a una. "Estem parlant de les mateixes qüestions, un problema polític amb el moment àlgid del 2017. M'agradaria que poguéssim arribar a un procés de negociació en què hi hagués ERC i Junts", ha dit Sánchez. Ara bé, tot seguit ha admès: "Ara és prematur i està molt verd". Per això ha dit, en aquest sentit, que d'entrada Esquerra i els juntaires no compartiran verificador, un rol que en el cas de Junts ha assumit el diplomàtic salvadoreny Francisco Galindo Vélez (San Salvador, 1955), que actuarà amb el suport de l'entitat suïssa Henry Dunant.

Pedro Sánchez ha tancat aquest divendres el cicle de la investidura que li ha obert les portes d'un tercer mandat a la Moncloa. El líder socialista ha promès el càrrec de president davant la Constitució en un acte amb el rei Felip VI al Palau de la Zarzuela, on ha arribat després de ser investit dijous amb una majoria absoluta de 179 vots. És l’últim acte protocol·lari abans d’obrir la carpeta de la composició del consell de ministres. Amb la plana major de les autoritats de l'Estat presents, Sánchez ha pres possessió oficial del càrrec. El BOE d’aquest divendres, de fet, ja recull la seva investidura com a nou cap de l’executiu espanyol.

Els vull parlar del Corredor Mediterrani i dels 16.000 milions d’euros que el govern espanyol va anunciar abans-d'ahir per al Corredor Atlàntic, perquè em fa l’efecte que han inflat un globus per raons polítiques.

Avui no és un dia qualsevol, hi ha vaga de metges i de mestres. La sanitat i l’educació són la part més important del pressupost de la Generalitat i tot i així, fem curt.