"Tinc amigues que hi tenen nòvio o nens que entren per fer sexe", comenta la Jana, de 7 anys, sobre alguns companys de classe que juguen a Roblox, una popular plataforma de videojocs en línia que també permet als usuaris programar i jugar a jocs creats per ells o altres usuaris. Segons l’últim informe de l’empresa, la plataforma no para de créixer: a finals del 2025 comptava amb 144 milions d’usuaris diaris, que al llarg de l’any havien dedicat 78.600 milions d’hores al joc. Una xifra que equivaldria al fet que tota la població de Catalunya (uns 8 milions de persones) hagués estat jugant a Roblox les 24 hores del dia durant més d’un any sencer.

Imagineu-vos per uns instants que la vostra parella decideix fer-vos fotografies o vídeos sense dir-vos en res, mentre esteu per casa, vestits, nus, cuinant, al bany, a la dutxa i fins i tot mantenint relacions sexuals. I comparteix aquest material en una plataforma amb altres usuaris desconeguts (fins i tot potser algun conegut). De sobte, un dia us assabenteu que la vostra imatge s’ha compartit entre milers d’homes i a tu t’han convertit en un objecte sexual, com si t’haguessin exposat en un mercat. Ningú t’ha demanat permís per utilitzar la teva imatge, ni el teu cos, ni a tu. Aquell amb qui fa anys que comparteixes vida i en qui confiaves ha decidit mostrar-te al món a través d’una plataforma carregada de comentaris sexualitzants i denigrants, i t'ha convertit en una mena de producte propi o un trofeu (aquí entra en joc una demostració de virilitat). De cop, ets una cosa seva, i no t'han tingut en compte en cap moment. Es tracta d'una forma de mostrar poder, en un lloc compartit, amb un llenguatge comú que el vincula. Estem davant un espai de pertinença i complicitat masculina on es reforcen les conductes i amb un impuls comú que fa que cada cop es transgredeixin més límits. 

Una nova web amb fotos robades o modificades de dones famoses ha sacsejat Itàlia, que torna a descobrir la proliferació de fòrums amb milers de seguidors que deixen anar tot l'argumentari de la masculinitat més tòxica fent comentaris sexistes de les imatges. En aquest cas, les víctimes són dones amb rellevància social, com la primera ministra Giorgia Meloni, però també hi ha altres polítiques de primera línia, actrius i influencers.

Durant sis anys, Mia Moglie (la meva esposa, en italià) va ser un grup públic de Facebook en què homes publicaven fotografies de les seves parelles, sense que n'haguessin donat el consentiment, en què apareixien dormint o a la platja. Malgrat que des de fa temps la companyia Meta, propietària de la xarxa social, havia rebut queixes per permetre publicacions que violaven el dret a la intimitat, no ha estat fins que la feminista Carolina Capria i l'entitat No Justice, No Pace ho van denunciar a través d'Instagram que es va tancar la pàgina. Fins a 32.000 homes havien compartit imatges, algunes acompanyades amb comentaris sexualitzants o denigrants i també retocades amb intel·ligència artificial.

Amb un mapa en què la ultradreta guanya pes als Parlaments i als governs i els drets de les dones es veuen amenaçats a tot el món, hem parlat amb quatre dones que batallen contra aquesta regressió de drets des de quatre àmbits: els drets sexuals i reproductius, els drets laborals, l'avenç del masclisme entre els joves i les noves formes d'odi contra les dones. El feminisme, les feministes, com a dic de contenció contra els discursos antidrets.

Aquest any el 8 de març, el Dia de la Dona, ens agafa en plena onada reaccionària per l'impuls que està donant Donald Trump a les posicions més conservadores tant als Estats Units com als països i formacions del seu àmbit d'influència. Al dossier parlem amb activistes, professionals i estudioses que des dels seus diferents àmbits mantenen posicions en temes tants rellevants com el ciberassetjament o els drets laborals o reproductius. També mirem què passa a fora, amb els casos dels Estats Units, l'Iran i l'Afganistan, Corea i l'Argentina.

Quan a la cineasta Patrícia Franquesa li va aparèixer a la seva safata de correu un missatge que li exigia 2.400 euros a canvi de no distribuir als seus contactes unes fotografies robades de la seva vagina no sabia que estava sent víctima de sextorsió, un delicte definit com un xantatge econòmic per no fer públiques fotografies o vídeos amb una clara connotació sexual. Abans de denunciar-ho va dubtar si pagar o no, i diu que va trobar poca ajuda per part de la policia. Recentment, un jutjat penal asturià ha condemnat una trentena d’homes per haver gravat sense consentiment i enviar per WhatsApp imatges d’una parella tenint sexe, que durant el judici van relatar com van ser víctimes de burles i mirades reprovadores de la seva comunitat.

La periodista i escriptora Lucía Lijtmaer (Buenos Aires, 1977), autora de l'assaig Ofendiditos i cocreadora d'un dels podcasts més exitosos de l'Estat, Deforme semanal, es va iniciar en la novel·la ara fa vuit anys amb Casi nada que ponerte, que ara reedita Anagrama, un llibre que navega entre la crònica periodística i el relat autobiogràfic, i que encara sent molt present.

Vuit de cada deu catalanes han patit alguna violència masclista al llarg de la seva vida: sexual, econòmica, física, psicològica. De manera directa i física o de manera virtual, a través de les xarxes, sobretot les més joves. En l’últim informe del 2016, la xifra era de 6,5 de cada 10, segons les enquestes de victimització que fa el departament d'Interior. En l’últim any, una quarta part de les enquestades diu haver estat violentada, nou punts més que en l’última. Això vol dir que hi ha més agressions?

Al principi era un més entre els centenars de comentaris i missatges d'usuaris que la insultaven pel contingut que feia, que deien que estava bona o que li insistien per quedar en persona. "El meu objectiu a la vida és ser amb tu", deia un dels primers correus electrònics que va arribar a rebre diàriament. En uns altres, el noi descrivia totes les pràctiques sexuals que li faria quan anés a Barcelona per conèixer-la: "M'ho agrairàs eternament; no em refereixo a les bones mamades que m'acabaràs fent".