"Les coses no duren eternament: si tens un somni l'has de perseguir", assegura Aarón Sánchez Tolosa que va pensar quan el 2022 la històrica llibreria Geli de Girona va abaixar la persiana per sempre, després de 143 anys d'història. El llibreter hi portava set anys i mig. Fora de la botiga compartia el seu gust per la bona literatura amb una altra llibretera, en aquest cas de la Llibreria 22, Cristina Sagrera. "La desaparició de la Geli ens va esperonar a tirar endavant d'una vegada el nostre propi projecte", comenta. Ella va deixar la feina. Ell va passar a formar part de l'equip de la Llibreria 22.

En època de l’imperi austrohongarès, els jueus no eren cridats a l’exèrcit. Tampoc a la Rússia tsarista. "Suportaven amb gran alegria la infàmia de no haver de fer el servei [militar]. Quan se’ls va anunciar amb gran honor de poder lluitar, fer instrucció i caure morts, va regnar el dol entre ells", escriu Joseph Roth. Havien esdevingut pacifistes. La seva religió els impedia portar una arma durant el sàbat o aixecar la mà contra una persona desconeguda, innocent. És el mateix que avui fa que els israelians jueus ortodoxos no vagin a lluitar a Gaza. Fa un segle, a l’Europa oriental, molts van optar per l’automutilació o van subornar els metges militars o van emigrar a Amèrica. Així ho explica Roth a l'assaig periodístic Jueus errants, traduït per Pilar Estelrich i Arce (Adesiara). També acaba de sortir el seu recull Tres relats (L’Avenç), en traducció de Raül Garrigasait.

Josep Roth (1894-1939) és conegut, sobretot, per les seves novel·les (La marxa Radetzky i La llegenda del sant bevedor), però ens ha llegat una obra periodística i assagística de gran valor. Aquest reportatge, aparegut el 1927 però que l’autor havia concebut dos anys abans i que Adesiara presenta traduït per Pilar Estelrich (1952-2024), n’és una mostra palmària: no gaire més d’un centenar de pàgines –que, amb el "Pròleg a la nova edició projectada", arriba a les 130– que descriuen, amb passatges d’una vivesa admirable, la malaurada història dels jueus de l’est. La de la recerca, en definitiva, d’una llar on viure dignament i la de la vetlla de les arrels: "Els jueus orientals no posseeixen enlloc una terra natal pròpia, però sí tombes a cada cementiri".

El periodista i escriptor Joseph Roth (Brody, 1894 – París, 1939) encarna com pocs l’arquetip d’intel·lectual centreeuropeu que associem a la pletòrica florida cultural i a la precipitada desintegració sociopolítica de l’Imperi Austrohongarès a principis del segle XX. Progressista, jueu, cosmopolita i nòmada –això últim, per gust i per força–, va ser un home de lletres prolífic i polifacètic, capaç tant d’evocar el món de la seva infantesa i joventut com d’explicar el present bulliciós, conflictiu i frenètic del món canviant que l’envoltava.