Tots els colpistes deien que parlaven en nom del rei. El general Alfonso Armada, el tinent general Jaime Milans del Bosch i també el tinent coronel Antonio Tejero. Però ningú ha pogut demostrar mai que tinguessin el vistiplau de Joan Carles I per intentar el cop d'estat del 23 de febrer del 1981. Els 153 documents que ha desclassificat el govern espanyol aquest dimecres, de fet, abonen la tesi oficial, que el rei va ser un dels salvadors de la democràcia, el títol oficiós que li van assignar a partir d'aquell dia. El rei va parlar amb Milans del Bosch i amb Armada per exigir-los que deposessin la seva actitud i el seu secretari personal, Sabino Fernández Campo, ho va fer amb Tejero, que en una d'aquelles casualitats que semblen dignes de les teories de la conspiració, ha mort aquest mateix dimecres als 93 anys.

Entre la informació desclassificada aquest dimecres pel govern espanyol sobre l'intent de cop d'estat del 23-F, hi ha notes dels serveis d'intel·ligència espanyol. L'aleshores Centre Superior d'Informació de la Defensa (CESID) en va elaborar una a principis de febrer de 1982, gairebé un any després dels fets i poques setmanes abans del judici als seus responsables, en la qual recollia sospites que Joan Carles I havia mantingut "entrevistes confidencials i sigil·loses" amb "alguns dels principals" autors del 23-F. "S'assegura que, en efecte, el rei s'ha entrevistat confidencialment amb el tinent general Milans del Bosch; s'assenyala que per sobre de tot es pretén que la corona no surti lesionada del procediment i que, en tot cas, els intents en tal sentit no provinguin dels principals processats i de reconeguda vocació monàrquica", diu el document del CESID.

El 23 de febrer del 1981, el general Alfonso Armada va entrar al Congrés amb una idea "de govern de salvació nacional" i en va sortir detingut, després que el cop d'estat fracassés, entre altres, per les disputes entre colpistes. Segons s'ha anat publicant des de llavors, aquell executiu hauria tingut el mateix Armada com a president del govern, al costat dels socialistes Felipe González (vicepresident econòmic), Gregorio Peces-Barba (Justícia), Javier Solana (Transports) i Enrique Múgica (Sanitat); dels diputats comunistes Jordi Solé Tura (Treball) i Ramón Tamames (Economia); dels de la UCD Pío Cabanillas (Hisenda), José Luis Álvarez (Obres Públiques), Miguel Herrero Rodríguez de Miñón (Educació i Ciència) i Agustín Rodríguez (Indústria); dels representants d'Aliança Popular Manuel Fraga (Defensa) i Manuel Saavedra (Interior); d'altres militars com José Antonio Sáenz de Santamaría (Autonomia i Regions) i de representants de la societat civil, com l'exministre franquista José María López de Letona (vicepresident econòmic), Carlos Ferrer Salat (Comerç), Antonio Garrigues Walker (Cultura) i Luis María Anson (Informació).

Dimarts, Pablo Motos entrevistava Nacho Cano a El hormiguero per promocionar el seu espectacle. Però no era precisament la faceta musical la que interessava al presentador. Coneixedor de la trajectòria ideològico-delirant de l’artista, volia que buidés el pap sobre qüestions polítiques. D’altra banda, el component de Mecano sabia perfectament que al costat de les formigues de pelfa trobaria l’ecosistema adequat per deixar anar les seves teories conspiratives i ja va entrar al plató amb un llibre misteriós sota el braç. El programa s’ha convertit en això: un formiguer de personatges que deixen anar la seva faceta reaccionària contra Pedro Sánchez. El hormiguero serveix a Motos per potenciar aquesta idea d’una comunitat oprimida pel despropòsit woke.

L'oposició política sud-coreana ha presentat una moció al Parlament, on té majoria, per impulsar un 'impeachment' al president Yoon Suk-yeol, l'endemà que intentés imposar la llei marcial. Milers de persones han sortit aquest dimecres al carrer per exigir la dimissió del president i el seu judici polític per haver intentat imposar dimarts la llei marcial el dia anterior, en un moviment que va recordar els temps de la dictadura. Durant la matinada de dimarts a dimecres, Yoon va haver de rectificar i retirar la mesura d'emergència davant el rebuig unànime social i polític que va generar al país.

La realitzadora Patricia Font (Gente que viene y bah) signa aquest drama històric que alterna dos temps narratius. La trama del passat recupera la figura real d’Antoni Benaiges, un jove mestre català que aplicava els seus mètodes pedagògics creatius i igualitaris en un poblet de Burgos poc abans del cop militar de 1936. En el present, una dona jove rep notícies de la silenciada memòria familiar arran de l’exhumació de foses comunes en la zona on Benaiges va treballar.

Sí, la llum ha canviat, és més suau, una mica esbiaixada. Tot i que encara, al sol, fa calor, es respira un indici de canvi, i una il·lusió estranya i segurament injustificada. 

La successió de cops d’estat a l’Àfrica en els darrers mesos ha intensificat el debat sobre el rumb polític del continent. És evident que la inestabilitat política africana preocupa als principals actors globals. No obstant això, en la retòrica dels principals mitjans de comunicació i responsables polítics, tornem a copsar el recurs a un llenguatge sobre l’Àfrica de caràcter patològic, amb termes com “epidèmia de cops d'estat” o “contagi”. Malgrat que hem avançat en la superació del caràcter excepcional i exòtic que gairebé sempre atorguem a l’Àfrica, en moments com aquests apareixen de nou tots els fantasmes que conceben el continent com un territori inhòspit i fosc. 

L’últim cop d’estat en terres africanes, al Níger, ha tingut un seguiment inusualment alt a Occident, i això s’explica per dos factors principals: per una banda, la dependència de França en particular i de la UE en general de l’urani del país que té a les seves terres la quarta major reserva d’aquest mineral preuat –per una UE en peu de guerra amb Rússia i el seu gas–; per l’altra, la ubicació territorial del país, en mig d’un Sahel assetjat des de fa més d’una dècada pel terrorisme jihadista i que és una zona central en el control de la immigració i el desplegament de les polítiques d’externalització de fronteres de la UE. 

La Unió Europea i França han anunciat que retiren immediatament el suport econòmic al Níger i els Estats Units han amenaçat de fer el mateix, després que el país africà patís un cop d'estat a mitjans d'aquesta setmana, liderat pel general Abdourahamane Tiani, antic cap de la guàrdia presidencial del president enderrocat, Mohamed Bazoum. El responsable de política exterior de la UE, Josep Borrell, ha decretat aquest dissabte el "cessament immediat del suport pressupostari" i ha suspès "totes les accions de cooperació en l'àmbit de la seguretat" amb el Níger per condemnar el que considera un "greu atemptat contra l'estabilitat i la democràcia". Fins ara, cap dels estats aliats del país africà ha reconegut el nou govern del general Tiani, que es va declarar cap d'estat divendres, i tots han reclamat l'alliberament del president elegit democràticament el 2021, detingut des de dijous.

Un grup de soldats organitzats sota el nom de Consell Nacional per la Salvaguarda de la Pàtria (CNSP) ha anunciat la nit del 26 al 27 de juliol a la televisió pública del Níger que ha enderrocat el president, Mohamed Bazoum, després d’haver-lo retingut durant tot el dimecres al palau presidencial de la capital, Niamey. L’ONU ha suspès el seu programa d’ajuda humanitària al país, de què es beneficiaven 4,3 milions de persones. 

Divendres passat Josep Ramoneda va donar veu a la Cadena SER a una opinió molt generalitzada que considera que en el rebuig d'Alberto Núñez Feijóo a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) hi ha l'origen de la nova crisi constitucional generada per la irrupció del Tribunal Constitucional (TC) en el procés legislatiu. Si el president del Partit Popular no s’hagués retractat i el CGPJ s’hagués renovat, s’hauria produït la renovació parcial del TC sense cap problema.

Per què fer servir pistoles quan ho pots fer amb togues? La pregunta se la feia Julen Bollaín, i així definia la voluntat colpista d'una dreta que és molt més que el Partit Popular.

L'extrema dreta s'atreveix amb tot. L'assalt al Congrés dels EUA, inspirat per la conspiranoia de QAnon, va traspassar tots els límits. Si a la democràcia més poderosa del món va ser possible aquella infàmia, per a les ments més ultres ja tot és possible. També a Alemanya, on la vacuna del trauma del nazisme fa temps que no fa efecte. De fet, ja als anys 60 del segle passat el filòsof Theodor W. Adorno denunciava una "nova extrema dreta" que invocava una suposada autèntica democràcia. En realitat, cap democràcia no està vacunada contra els corcs que la devoren des de dins i l'empenyen cap a l'autoritarisme nihilista, cap als populismes antisistema, cap a noves barbàries. Esclar: és molt fàcil assenyalar les debilitats del menys dolent dels sistemes. I aprofitar-se'n. Les febleses són òbvies: la corrupció, l'endogàmia dels partits, la burocràcia, el nepotisme, les connivències amb els lobis privats, el govern dels jutges... Les xarxes socials, amb l'increment exponencial de les fake news, no han fet sinó incrementar les teories de la conspiració dels que busquen enemics com a bocs expiatoris. De manera que el vell feixisme que va portar a l'hecatombe de la Segona Guerra Mundial i dels totalitarismes, inclosa la dictadura franquista, fa temps que pren noves formes, que va assolint més quotes de poder i que, en paral·lel, va excitant les pròpies superxeries.

El 25 d’octubre del 2021 el Sudan va llevar-se amb una notícia que molts temien que només era qüestió de temps que passés: un grup de generals s'havia alçat en un cop d’estat que va posar punt final a una fràgil transició democràtica al país. Un any després, però, el Sudan continua atrapat en un conflicte polític entre l’aliança colpista, que ha estat incapaç de consolidar la seva autoritat per la força, i un actiu i ben organitzat moviment civil democràtic. I malgrat que els militars asseguraven haver actuat per redreçar la situació al país, l’economia s'ha ensorrat, els nivells de violència es troben disparats, sobretot a les zones perifèriques, i Khartum pateix un ampli aïllament diplomàtic.

El 23 de febrer de 1981 a les 18.22 de, els sis autobusos que traslladaven els guàrdies civils colpistes aparcaven a la Carrera de San Jerónimo. Quatre anys després, l’ultradretà Alberto Royuela els va comprar: tres a la dona de Tejero, a qui visitava a la presó militar de Figueres, i els altres tres al jutjat militar d’instrucció núm. 2 de Madrid, i ell mateix i uns quants amics els van conduir fins a Catalunya. Els va guardar en un magatzem seu a l’Hospitalet, amb entrada per l’autovia de Castelldefels. “Guardo els autobusos com a patrimoni històric –ens va dir a Josep Playà i a mi, que els vam poder fotografiar i tot— per a un futur museu, que fins i tot pot interessar els de l’altre costat, i per si algun dia tornen a fer falta, perquè ja coneixen el camí”.

Dos motoristes recorren els carrers d'Ouagadougou agitant una bandera russa. Celebren un cop d’estat i demanen un acostament a Moscou per combatre la jihad. Aquest és l’epíleg del primer intent de democràcia electiva a Burkina Faso, que ha acabat amb el president Roch Kaboré derrocat pels militars. Després de la caiguda el 2014 de la dictadura de Blaise Compaoré, els moviments ciutadans més idealistes esperaven un canvi profund: la realitat set anys després és que, per culpa de la inseguretat, 1,5 milions de burkinesos són desplaçats interns. Burkina Faso, un país sec del Sahel amb 20 milions d’habitants, gasta el 41% de les seves importacions en aliments i energia. 

Els birmans volen deixar els carrers buits aquest 1 de febrer. En el primer aniversari del cop d'estat militar, i després d'un any de brutal repressió contra les manifestacions massives que reclamaven el retorn de la democràcia, busquen noves formes de protesta i han convocat una vaga silenciosa: entre les 10 del matí i les 4 de la tarda tothom s'ha de quedar a casa i no obrir cap negoci. Ja ho van fer el 10 de desembre i va ser un èxit, però aquesta vegada corren un gran risc: la junta militar ha amenaçat amb cadena perpètua tothom qui hi participi.

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha assegurat aquest divendres que té informacions sobre un intent de cop d'estat que s'estaria preparant per a l'1 de desembre. En una roda de premsa, ha assenyalat que l'alçament estaria fomentat per Rússia, que hi hauria involucrat el multimilionari ucraïnès Rinat Ajmétov, un dels homes més rics del país, segons ha informat Efe. "Crec que és una operació per arrossegar-lo a una guerra contra Ucraïna, i seria un gran error, perquè no pots lluitar contra el teu propi poble i el president que va ser elegit pels ciutadans", ha dit Zelenski. El mandatari ucraïnès ha afegit que no creu que el cop d'estat tingui èxit i que, per tant, no té intenció de fugir del país.