Àfrica
Internacional 25/01/2022

Dimiteix el president de Burkina Faso després del cop d'estat

Els militars insurgents prenen el poder enmig d'un creixent descontentament social per l'augment del jihadisme

ARA
3 min
Manfiestació amb una bandera del país a la capital de Burkina Faso, Uauadugú, després de la detenció del president,  Roch Kaboré.

BarcelonaEl president de Burkina Faso , Roch Kaboré, ha presentat la seva dimissió aquest dimarts després que els militars hagin pres el poder a través d'un cop d'estat iniciat diumenge. Kaboré, de 64 anys, governava el país africà des del 2015, i s'ha enfrontat a crítiques creixents per la manca d'acció contra l'augment del terrorisme jihadista els últims anys. El fins ara president s'ha rendit als fets consumats i ha presentat la seva renúncia en una carta dirigida al nou home fort, el tinent coronel Paul Henri Sandaogo Damiba, el líder dels militars.

La dimissió arriba després que els militars insurgents apareguessin aquest dilluns a la nit a la televisió estatal per anunciar que havien pres el poder i havien dissolt tant el govern com el Parlament, alhora que suspenien la Constitució. En nom del Moviment Patriòtic per a la Salvaguarda i la Restauració (MPSR), un portaveu va argumentar que el moviment arribava en resposta a "la contínua degradació de la situació de seguretat que amenaça els fonaments de la nostra nació i la incapacitat manifesta del poder de Roch Marc Christian Kaboré d'unir els burkinesos per afrontar la situació amb eficàcia".

Els colpistes també van anunciar el tancament de fronteres aèries i terrestres i la instauració d'un toc de queda nocturn a tot el país "fins a nova ordre". Els militars van ressaltar que han pres el poder "sense vessament de sang i sense cap mena de violència física sobre els detinguts". També es van comprometre a proposar un calendari per al retorn a l'ordre constitucional "dins d'un termini raonable".

El cop d'estat va començar diumenge, quan hi va haver trets en diverses casernes militars en un suposat motí per exigir millores a les forces armades. Les autoritats van mantenir negociacions amb els amotinats la nit de diumenge a dilluns, unes hores durant les quals es van sentir tirotejos a prop de la residència presidencial. El diàleg, però, va fracassar, i dilluns al matí el president Kaboré va ser detingut.

La Comunitat Econòmica d'Estats de l'Àfrica Occidental (CEDEAO) va condemnar l'aixecament, i aquest dimarts ha assegurat que Kaboré ha dimitit "sota amenaces, intimidacions i pressió dels militars".

El govern de Kaboré havia assegurat durant el dia de diumenge que el motí a les casernes militars no era pas un intent de cop d'estat, però aquest dimarts ha quedat força clar que sí que ho era. Si bé no es va donar un motiu oficial als trets registrats en les casernes, els mitjans locals asseguraven que es tractava d'un motí per exigir millores al govern, entre les quals més mitjans per lluitar contra el terrorisme jihadista (del qual són blanc habitualment les tropes burkineses), a més de la dimissió d'alts càrrecs militars i d'intel·ligència.

Un dels centres on hi va haver més tirotejos és un campament que acull presoners militars detinguts per un intent de cop d'estat el 2015, entre els quals destaca Gilbert Diendéré, un dels homes forts de l'expresident Blaise Compaoré.

Manifestacions i incidents

Tant dilluns com aquest dimarts s'han registrat concentracions ciutadanes en suport a l'exèrcit a la capital, Ouagadougou, a més d'alguns incidents com l'incendi en una seu del partit que governa, el Moviment del Poble per al Progrés (MPP). Aquest mateix mes a Burkina Faso ja hi havia hagut quinze detencions (deu soldats i cinc civils) en relació amb un suposat intent colpista.

Dissabte passat el país va viure una nova jornada de manifestacions no autoritzades, convocades per grups de la societat civil per expressar el gran descontentament social per la inseguretat generada per la violència jihadista i la manca de resultats del govern a l'hora d'aturar aquest problema.

Els atacs jihadistes a Burkina Faso solen atribuir-se a grups afiliats a la xarxa terrorista Al-Qaida i a l'organització Estat Islàmic (EI), especialment a la regió del Sahel, però s'han expandit a regions veïnes i, des del 2018, a l'est del país. La inseguretat ha fet que el nombre de desplaçats interns superi els 1,5 milions, segons dades del govern burkinès. 

stats