Com renunciar a 4.700 milions d'euros per a Catalunya

BarcelonaÉs evident –com li agrada dir a Oriol Junqueras– que la proposta de nou model de finançament no dona la clau de la caixa a Catalunya: no hi haurà concert econòmic ni tampoc un model singular al marge de la resta d'autonomies. Però també és evident que aportarà més recursos a les arques de la Generalitat: segons els càlculs del ministeri d'Hisenda, gairebé 4.700 milions d'euros el 2027. A partir d'aquestes dues evidències entrem en el capítol de les opinions, en el qual els polítics trien bàndol per intentar destruir els arguments del rival.

Junts tenia bàsicament dues opcions per reaccionar al pacte entre ERC i el PSOE pel finançament (cap de les dues implicava alegrar-se'n, ja que el mèrit se l'emporten republicans i socialistes). La primera, la que han triat, era carregar frontalment contra un model que no acaba amb el dèficit fiscal de Catalunya i centrar-se exclusivament en assenyalar les "mentides" i contradiccions d'Esquerra, que va vendre el pacte per investir Salvador Illa com la solució definitiva a l'infrafinançament català. La segona, més prudent, hauria estat criticar el nou model en considerar-lo insuficient, però obrir-se a negociar-lo fugint de maximalismes (ningú aconseguirà replicar el concert basc, almenys a curt termini).

El sonor cop de porta dels juntaires al nou model implica que ara hauran d'explicar com es renuncia a 4.700 milions d'euros. O el que és el mateix, que quan passin els dies i es refredi la visceralitat inicial del debat, Junts haurà d'explicar quina és l'alternativa que pot sumar una majoria alternativa. No per d'aquí a cinc anys –la duració que tindria el nou model, segons la ministra d'Hisenda–, sinó per a demà passat. Si els seus vots al Congrés no fossin decisius, podria mantenir la posició sense gaire problema –és el que pot passar amb diversos governs autonòmics del PP–, però l'aritmètica que li ha donat poder de negociació en altres ocasions, es converteix ara en una llosa pesada. Probablement, haver sortit en tromba contra el nou model els impedirà votar-hi a favor si, almenys, volen mantenir la coherència que asseguren que ha perdut ERC.

Les contradiccions

Els republicans ja fa temps que van aprendre a conviure amb les contradiccions que, probablement, els han perjudicat els últims anys a les urnes. El mateix Junqueras és una de les dianes favorites de qualsevol hemeroteca. Ell és el mateix que fa alguns anys rebutjava qualsevol negociació amb el govern espanyol perquè no es refiava del compliment dels pactes i el que ara, en canvi, aplaudeix les bondats de l'acord amb la Moncloa –amb fotografies amb Pedro Sánchez i amb Salvador Illa incloses en el pack. Però, un cop assumit per pràcticament tothom que la independència de Catalunya no és una qüestió que es dirimirà en els pròxims anys, la posició pragmàtica dels republicans els ofereix un punt de partida més còmode.

"Si algú vota en contra, els recursos se’ls quedarà el ministeri d’Hisenda, en lloc d'anar a parar a les butxaques de les famílies", ha exclamat Junqueras aquest mateix divendres, apuntant als diners que perdran les polítiques socials de la Generalitat, "hospitals, escoles, centres de recerca, dependència"... Aquest serà, de fet, el principal atac a la línia de flotació dels juntaires, que també rebran pressió per part dels poders socioeconòmics, amb qui el president de la Generalitat ja es reunirà aquesta tarda. "Potser hi ha una mica més de cafè, però continua sent cafè per a tothom", repliquen des de Junts, que segur que ja estan buscant una millor resposta.