El món empresarial català considera que el model de finançament "no és suficient" i insta els partits a negociar

BarcelonaLes entitats que conformen l'anomenat G8 empresarial –Cambra de Comerç de Barcelona i les altres 12 cambres catalanes, el Col·legi d'Economistes, el Cercle d'Economia, Pimec, FemCAT, Barcelona Global, RACC i la Fira de Barcelona–, juntament amb Foment del Treball, han elaborat un manifest conjunt sobre el nou model de finançament presentat pel govern espanyol a principis de mes, en el qual afirmen que la proposta pactada per l'executiu de Pedro Sánchez i ERC "no es pot considerar suficient". Després del dur comunicat emès per Foment –la patronal que agrupa les grans empreses catalanes– el mateix dia en què el govern espanyol va detallar la seva proposta, en el qual titllava de "clarament insuficient" la proposta, ara les entitats del G8 s'acosten a les crítiques de Foment en un text pactat.

El document apunta que la proposta "representa una millora important respecte al model actual, tot i que no es pot considerar suficient, ja que només dona resposta a algunes de les demandes reclamades per les entitats sotasignants a la nota de 5 de març de 2024". Així, considera que és "un punt de partida per assolir majors nivells de justícia i transparència en el finançament territorial, encara que està allunyat de les quotes d’autogovern a què Catalunya aspira". Alhora, les entitats urgeixen els partits catalans "a treballar plegats per millorar el model proposat i garantir que els canvis es consolidin en el futur". Algunes fonts afirmen a l'ARA que el text ha estat impulsat pel G8, amb especial implicació de la Cambra de Comerç que presideix Josep Santacreu, i que "fa setmanes" que s'estava gestant. Després de recollir les esmenes a l'esborrany per part de la resta d'actors del G8, les mateixes fonts apunten que va ser la Cambra la que hauria contactat a0b Foment per sumar-se al manifest.

La proposta de reforma del model de finançament autonòmic, presentada públicament pel ministeri d'Hisenda el passat 9 de gener, suposaria la recepció d'uns 4.700 milions d’euros anuals més per a Catalunya. Com era d'esperar, la reforma va ser aplaudida pel PSC i ERC, però va rebre crítiques, per una banda, de Junts per Catalunya, que la considera massa poc ambiciosa i diu que no dona resposta als problemes financers de la Generalitat, i per l'altra del PP i Vox, que la titllen de cessió del govern de l'Estat a les demandes de l'independentisme català.

Reaccions polítiques

A més, el fet que Foment fes un comunicat pel seu compte en el qual criticava la proposta va tensionar les relacions entre la patronal i el govern català, i especialment entre el president de la patronal, l'exdirigent d'Unió Democràtica Josep Sánchez Llibre, i el president de la Generalitat, Salvador Illa. En aquest sentit, després de la publicació del manifest, la consellera d'Economia, Alícia Romero, ha celebrat "que Foment hagi rectificat i formi part del consens". Romero reconeix que "cal continuar treballant per millorar la capacitat normativa i la gestió tributària", i assegura que estan "treballant" per obtenir-ho.

Per la seva banda, el vicepresident de Junts que pilota la carpeta del finançament, Antoni Castellà, ha assegurat que el manifest demostra que "han hagut de sortir les patronals a esmenar el Govern" perquè "va mentir" quan va avançar un suport del teixit econòmic català. Així, ha refermat que "la posició és molt clara" i que assenyala que "aquest model de finançament és insuficient" descrivint "una sèrie de punts" que han anat denunciant amb unes reivindicacions que, a parer seu, les "blinda" el concert.

Junts, que s'ha anat reunint amb les diverses patronals, constata que coincideixen a identificar "les mancances" i "quin pot ser el recorregut de futur". Respecte al punt de partida del model pactat, Castellà ha recalcat que és un inici perquè "obre el debat", però que la proposta ha de ser la sortida del règim comú. "Una gran oportunitat" per aconseguir-ho per la qual ha insistit en el fet d'anar "plegats" amb ERC PSC i les patronals per "imposar" el concert a Pedro Sánchez. "El govern espanyol té l'obligació de dir si està d'acord o no en començar un procés bilateral de negociació amb Catalunya per un model de concert", ha apuntat.

Criteris i dèficit d'inversions

En el manifest publicat aquest dijous, les principals crítiques que fan les entitats empresarials al model són, d'una banda, la redistribució i els criteris de població ajustada, que considera que "són discutibles" i que "se segueix sense tenir en compte el cost de la vida per assegurar que la capacitat de compra de les assignacions rebudes sigui semblant a cada territori". "La no incorporació del cost de la vida com a criteri d’ajustament és una mancança important del nou sistema. Implica que amb recursos nominalment similars, la capacitat real de prestar serveis públics pot diferir significativament entre territoris. Per tant, redueix la capacitat efectiva de garantir la igualtat d’accés als serveis públics", apunta el text.

Pel que fa al ja famós concepte d'ordinalitat –el fet que una comunitat autònoma no acabi rebent menys diners que altres que aporten menys a la caixa comuna–, el manifest també hi apunta mancances: "A més de millorar la coherència i justícia del sistema, amb la informació disponible sembla que la nova proposta respecta el principi d’ordinalitat per a Catalunya, calculat amb població ajustada, almenys per a l’exercici 2027", indica el document. Amb tot, les entitats critiquen que "tot i que la lògica de la proposta està construïda al voltant del principi de població ajustada [...], cal notar que [el principi d'ordinalitat] no es compliria en termes de població real (segons el padró)". Així, consideren que "cal procurar que l’ordinalitat per habitant ajustat es continuï complint més enllà del 2027; donat que el nou model no ho garanteix, aquest hauria de ser un dels àmbits prioritaris de millora a tenir en compte", afegeix el text.

Entre els punts clau a tenir en compte, el manifest recorda també el dèficit d'inversions en infraestructures, malgrat que no va directament lligat al model de finançament, un element que aquests dies és especialment candent en l'actualitat econòmica després del col·lapse ferroviari dels darrers dies, fruit de la baixa inversió estatal a Catalunya. En aquest sentit, el text planteja que augmentar les inversions de l’Estat a Catalunya, "en línia amb el seu pes al PIB i la seva condició de motor econòmic del conjunt de l’Estat, és una via igualment efectiva que contribueix simultàniament a la reducció del dèficit fiscal i a la millora del progrés i el benestar del país". La situació de les infraestructures catalanes "és crítica, com és d’actualitat, posant en evidència un dèficit acumulat d’infraestructures per un valor similar al del pressupost anual de la Generalitat", una xifra que des de Foment situen en uns 42.500 milions d'euros.

Com a conclusió, el manifest considera que aquest nou model "s’ha d’entendre com un punt de partida que suposa una millora respecte al vigent, però que no és suficient en determinats aspectes que caldria desenvolupar si es vol donar resposta a les reclamacions que històricament s’han fet des de Catalunya". A més, destaquen que és un model que "és extensible al conjunt de comunitats autònomes de règim comú, i totes elles en poden sortir beneficiades". "No s’entenen, en aquest sentit, moltes de les crítiques que s’han fet a la proposta basades en el fet que aquesta sorgeixi del pacte entre partits catalans i el govern central", reivindiquen.