Montero dibuixa un finançament amb més recursos i pes de les comunitats en IRPF i IVA

MadridMés recursos i més participació de les comunitats autònomes en impostos clau com l'IRPF o l'IVA. Són dues de les principals potes sobre les quals se sustenta la proposta de model de finançament de les comunitats autònomes de règim comú (en formen part totes les comunitats menys les forals, el País Basc i Navarra) que aquest divendres ha presentat la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.

El plantejament suposa l'actualització del sistema actual i arriba després d'un acord amb ERC, i de retruc amb la Generalitat –a canvi d'investir Salvador Illa president, amb els republicans es va pactar tirar endavant un nou model que tingués en compte la "singularitat" de Catalunya–. La proposta aspira a deixar enrere l'actual model dissenyat el 2009 i pendent d'actualitzar-se des del 2014.

Montero ha reconegut que es tracta d'un dels reptes "més complexos" de la legislatura i de bones a primeres ha demanat no caure en el "discurs del favoritisme territorial", en una clara referència al que fan algunes veus, sobretot dins el PP, amb Catalunya. Hisenda sempre ha fet mans i mànigues perquè tot i la negociació amb ERC, on es mostren satisfets amb el resultat, no es llegís la proposta com un model fet a mida per al Principat. "No existeix un model per a una comunitat autònoma", ha asseverat la titular d'Hisenda.

Ara bé, les paraules de Montero no han servit perquè al PP, que governa a la majoria de comunitats, però també dins el PSOE, amb el president manxec Emiliano García Page al capdavant, rebutgin d'entrada el plantejament, tot i que no en coneixen la lletra petita –els territoris en tindran el detall en un Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) convocat dimecres que ve i el ministeri es dona dos mesos per escriure un document final–.

El govern espanyol necessita com a mínim el vistiplau dels partits del bloc d'investidura perquè quan el nou model arribi al Congrés, cosa que Hisenda preveu que passi abans de l'estiu, prosperi. Alguns d'aquests partits, però, tampoc s'hi han mostrat favorables, començant per Junts. De moment, aquest són els detalls d'un nou sistema que es planteja per a cinc anys i que entraria en vigor el 2027.

Com es calcularà el finançament?

El sistema de finançament autonòmic busca garantir que les comunitats rebin els recursos en funció de les necessitats de despesa social i que els serveis bàsics estiguin garantits en igualtat de condicions. Parlem de sanitat, dependència o educació.

La proposta de nou sistema manté fer un càlcul d'aquestes necessitats de finançament a través de la població ajustada, un concepte que neix de la ponderació entre la població real i diferents variables. La ponderació de cada criteri (tots ells sumen el 100%) és decisiva per saber quant ha de rebre cada autonomia.

Amb el nou model, els criteris pateixen variacions: la població tenint en compte el padró suposarà el 30%; la població protegida equivalent pesarà un 38% i es dividirà en 20 grups d'edat i no 7 grups, com fins ara. El criteri educatiu es dividirà en dos: habitants fins a 17 anys i habitants entre 18 i 24 anys (en aquest cas, es tindrà en compte per primer cop el pes dels alumnes universitaris desplaçats, cosa que beneficia territoris com Catalunya o Madrid). Els altres criteris són serveis socials (aquí es desglossa per primer cop la població major de 65 anys, cosa que beneficia els territoris més envellits, i els aturats sense prestació); superfície; dispersió; insularitat i costos fixos, un element que s'introdueix per primer cop per impulsar les comunitats més petites.

Alguns acadèmics havien plantejat que tenint en compte les noves realitats socials, sobretot en territoris com Catalunya, el càlcul de població ajustada hauria d'incloure elements com el cost de vida (els preus), la immigració o el turisme, qüestions que no entren. "Estic convençuda que cada comunitat voldria que certs criteris pesessin més", ha assumit Montero. Per exemple, les necessitats de finançament de territoris com Catalunya o Andalusia, amb més densitat de població, no són les mateixes que les de Galícia o Astúries, amb més població envellida i zones disperses.

D'on sortiran els recursos?

El finançament autonòmic es nodreix dels ingressos de les comunitats autònomes i l'Estat per la recaptació directa o indirecta d’impostos. Amb el nou model, aquest cistell canviaria. D'entrada, les comunitats tindrien més capacitat tributària sobre l'IRPF o l'IVA, cosa que vol dir que es quedaran una part més gran d'aquest pastís.

Assumeixen el 55% de l'IRPF (ara en tenien el 50%) i el 56,4% de l'IVA (també en tenien el 50%). En canvi, es manté el 58% dels impostos especials (alcohol, gasolina o tabac). A tot plegat s'hi suma el 100% de la capacitat sobre impostos com els de successions, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, cosa que ja tenien ara. A la llista, però, s'hi afegeixen l'impost sobre el patrimoni, l'impost sobre els dipòsits bancaris, l'impost sobre el joc i l'impost pels dipòsits de residus. Totes aquestes figures passaran a nodrir la cistella del finançament autonòmic, cosa que fins ara no passava (eren recursos que es quedaven en mans de cada comunitat). El ministeri d'Hisenda calcula que els canvis suposaran 16.000 milions més per al sistema autonòmic.

Com es distribueixen?

El gran maldecap arriba quan toca distribuir els diners que van a parar al pot comú. Fins ara, operaven diferents fons que feien gairebé inintel·ligible el model. Ara, el ministeri ho simplifica a través d'uns mecanismes d'anivellament horitzontal i vertical.

El mecanisme horitzontal determinarà el que cada comunitat ha d'aportar a la resta de territoris, i rebre després. Aquí entra en joc l'anomenada "solidaritat interterritorial": no canviarà el fet que les comunitats amb més múscul acabin sent aportadores netes. Amb el model nou cada comunitat haurà d'assolir el 75% de la mitjana de recursos per habitant ajustat del conjunt de territoris. Per al ministeri la clau és acabar amb les diferències actuals quan s'observa el finançament per càpita entre comunitats.

I quin és el paper de l'Estat?

Després entrarà en joc l'Estat a través d'un anivellament vertical. Aquest anivellament vol reduir encara més la diferència de recursos per habitant entre comunitats i implicarà aportar el 5% del rendiment de l'IRPF que ingressa l'Estat (si ens fixem en la recaptació fins al mes de novembre del 2025, amb les últimes dades disponibles, suposa uns 5.000 milions d'euros) a més d'una transferència addicional. La clau d'aquesta aportació (en total són uns 19.000 milions d'euros el primer any de posada en marxa del model, lluny dels 13.000 milions liquidats el 2023) és ajudar a reduir la distància dels territoris (fins a dos terços) respecte a la comunitat amb més múscul, que és Madrid.

Com queda l'ordinalitat?

Una de les queixes d'ERC era que Catalunya rebia molts menys recursos que el seu potencial recaptatori. A tall d'exemple, el 2021 va ser la tercera comunitat que més va aportar per habitant (3.153 euros per persona), però la sisena a rebre menys recursos per habitant (2.848 euros). Que no es desvirtuï aquesta escala suposa complir amb el principi d'ordinalitat. En el cas català, amb el nou model s'aconsegueix mantenir aquest principi, segons ha confirmat Montero. Això, però, no voldrà dir que deixi de ser aportadora neta al sistema.

Ara bé, no passarà el mateix en tots els territoris. Tot i que no es té encara una foto final, Madrid, per exemple, és primera comunitat a aportar, però amb el nou model quedarà com a segona comunitat a rebre. En canvi, comunitats amb menys múscul pujaran posicions quan amb l'anivellament de recursos. Hisenda no vol posar el focus en l'ordinalitat –no es blindarà per llei–, sinó en el fet que els recursos que es rebin garanteixin cobrir en igualtat de condicions els serveis bàsics i que no es generi infrafinançament, una qüestió estretament vinculada al deute que han acumulat alguns territoris. Cal tenir en compte que actualment la diferència entre la comunitat pitjor finançada i la millor (Murcia i Cantàbria) hi ha una bretxa de 1.500 euros per càpita, cosa que Montero vol reduir a la meitat amb totes les correccions.

Ajustos secundaris

Però per tancar del tot el model, s'hi han introduït uns ajustos secundaris. Alguns són opcionals, mentre que d'altres només afecten comunitats autònomes concretes. Per exemple, per garantir que cap territori rebi menys recursos que els que rep amb el model actual es planteja un element de tancament batejat com a statu quo i que bàsicament és una transferència de 400 milions d'euros de l'Estat per garantir aquest principi (així es contempla per al primer any de funcionament del model). Afectarà Cantàbria i Extremadura, dos dels territoris més ben finançats, però que amb el nou model perdrien recursos.

Alhora, les comunitats que ho desitgin podran sol·licitar rebre una part de la recaptació de l'IVA que generen les pimes amb domicili fiscal en el territori, cosa que beneficia especialment Catalunya que és la comunitat amb un nombre de petites i mitjanes empreses més alt.

També es crea un fons climàtic dotat amb 1.000 milions d'euros que es repartiran segons el criteri de població ajustada entre les comunitats del Mediterrani, les més exposades al canvi climàtic. Un terç dels recursos el rebran elles, i la resta es repartirà entre els altres territoris.

Un altre canvi és que els territoris que ho desitgin tindran accés als recursos en temps real, ja que es canvia el model de bestretes o entregues a compte i liquidació, que ara implica un retard en el cobrament. No només es busca agilitzar el pagament, sinó que també es planteja un "sistema de caixa compartida" on els ingressos arribin de manera simultània a l'administració central i autonòmica.

On queden les singularitats?

Només tenint en compte l'aportació de l'Estat, el nou model suposa 20.975 milions d'euros addicionals que es repartirien amb la seva posada en marxa el 2027 (és una estimació). Catalunya rebria 4.700 milions, mentre que la comunitat que en surt més beneficiada després d'Andalusia (4.846 milions). La tercera més ben parada és el País Valencià (3.669 milions) i després Madrid (2.555 milions). Cal tenir en compte que el model es basa en unes previsions de bonança econòmica en què la recaptació està pels núvols. "El 70% dels 21.000 milions van a comunitats governades pel PP. Haurà d'explicar perquè no ho vol", ha reiterat Montero.

Però a tots aquests recursos s'hi sumarien, en el cas català, els recursos per cobrir el finançament de les competències no homogènies, com ara els Mossos d'Esquadra, que la Generalitat i l'Estat hauran de negociar més endavant bilateralment. Són les "singularitats" que ha defensat el govern català, però també ERC. Finalment, una carpeta que continuarà bloquejada és l'avenç en matèria de gestió tributària, en particular pel que fa a l'IRPF, per part de les comunitats autònomes.