Aznar anima Trump a arribar fins al final a l'Iran

MadridEncara que José María Aznar diu que no li agrada Donald Trump, sí que comparteix algunes de les seves decisions més controvertides. L'atac a l'Iran, sense anar més lluny. L'expresident espanyol, que fa 23 anys va involucrar Espanya en la guerra de l'Iraq, ha defensat la nova acció bèl·lica a l'Orient Mitjà per molt que amb l'actual mandatari nord-americà no tingui la sintonia que exhibia aleshores amb George W. Bush. "A mi no m'agraden ni els populistes de la dreta ni els de l'esquerra", ha afirmat aquest dimecres en una conferència sobre geoestratègia a València, en referència a Trump i a Pedro Sánchez, a qui ha posat en el mateix sac. Tanmateix, mentre que l'exlíder popular ha criticat el posicionament del cap de l'executiu socialista, en el cas del president dels EUA ha considerat "més que justificat que s'intenti canviar un règim [l'iranià] que altera completament les regles internacionals" i que "constitueix una amenaça per a l'estabilitat, la pau i la seguretat mundial". Ara, a diferència del 2003, no li cal l'excusa de les armes de destrucció massiva.

Qui es va fer la famosa foto de les Açores, preludi de l'atac a l'Iraq, amb els seus homòlegs dels EUA, George Bush, i del Regne Unit, Tony Blair, ha reivindicat "el valor de les aliances", "l'amistat" amb els EUA i la necessitat "d'acabar" les operacions un cop començades. "Un país com Espanya hauria d'estar al costat dels seus aliats i no al costat dels nostres enemics i adversaris", ha subratllat Aznar sobre la confrontació directa de Sánchez amb Trump amb el "No a la guerra". Un lema que justament va utilitzar el PSOE contra Aznar i que va ser l'avantsala de la derrota electoral dels populars en les eleccions del 14 de març de 2004, tres dies després de l'atemptat jihadista de l'11-M. Aznar ha fet justament aquestes declaracions el dia de l'aniversari de la matança a la xarxa de Rodalies de Madrid. Amb aquest nou context bèl·lic, l'Associació 11-M Afectats del Terrorisme ha fet una crida a "no repetir la història".

"Cada escalada de violència pot tenir conseqüències devastadores", ha advertit l'organització de víctimes, la més crítica amb l'actuació del govern d'Aznar, durant l'acte d'homenatge celebrat a l'estació d'Atocha. Qui ha estat més explícita traçant un fil entre la decisió d'Aznar de participar en "la guerra il·legal" de l'Iraq i l'atemptat ha estat la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, des del Senat. També ho han fet els ministres de Sumar, que han carregat contra les "mentides" de l'expresident popular i han lamentat que les "conseqüències" d'entrar en aquell conflicte fossin els 193 morts i més de 2.000 ferits de l'11-M. Podem ha anat encara més enllà i ha lamentat que Aznar encara "no hagi estat jutjat pels seus crims de guerra".

La ronda telefònica

Mentre el govern espanyol encadena polèmiques en política exterior —no només amb Trump sinó també arran de les paraules d'Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea—, el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, ha tancat una ronda de contactes amb els grups parlamentaris al Congrés per aprovar una resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra de l'Iran. Els contactes han estat telefònics, entre dimarts i dimecres, i Bolaños ha parlat amb tots els partits a excepció de Vox. "Ni respon ni s'espera que respongui", ha dit en roda de premsa sobre l'extrema dreta, principal aliada de Trump a l'Estat.

Bolaños ha demanat als grups que enviïn propostes al llarg d'aquesta setmana perquè els respectius ministeris avaluïn la possibilitat d'incloure-les en el pla en el qual treballa l'executiu. Aquest dijous es reunirà amb els sindicats majoritaris i la patronal espanyola. El ministre ha subratllat que el plantejament serà "més ambiciós" que el de fer les rebaixes fiscals que reclama la dreta.