Junts presentarà una esmena a la totalitat al finançament pactat i exigeix el concert

BarcelonaConcert econòmic o concert econòmic. Aquest és el posicionament de Junts davant del pacte del finançament autonòmic entre ERC i el govern espanyol, que ha provocat el rebuig frontal del partit de Carles Puigdemont. Malgrat la pressió dels republicans, dels socialistes, dels comuns i dels executius català i espanyol, els juntaires han decidit que presentaran una esmena a la totalitat a la proposta acordada quan arribi al Congrés, i hi incorporaran un text alternatiu per "transitar cap al concert econòmic". Ho ha anunciat aquest matí la líder juntaire a la cambra baixa estatal, Miriam Nogueras, i ho ha confirmat al migdia en una roda de premsa el vicepresident de la formació i home fort en la carpeta del finançament, Antoni Castellà. Aquesta és la via que recorrerà la formació davant la dicotomia entre validar una millora del sistema amb 4.700 milions d'euros addicionals per a Catalunya –amb diverses singularitats generalitzables que s'han incorporat– o bé perdre els recursos promesos i continuar amb el sistema caducat des del 2014. També ha expressat el seu rebuig al pacte el nacionalisme gallec del BNG per "centralista", mer "maquillatge" que no és ni tan sols "un punt de partida", mentre que els valencianistes de Compromís sí que hi han donat suport.

La proposta de model de finançament presentada per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, no ha estat del gust dels juntaires: "La lletra petita confirma que Catalunya segueix en el règim del cafè per a tothom, no hi ha cap singularitat per a Catalunya, no està garantida en el text l'ordinalitat i no hi haurà ni un euro més per reduir el dèficit fiscal", ha dit Castellà en roda de premsa.

La fórmula que planteja la formació és una esmena de retorn que faria "compatible" "agafar la Lofca i en un addicional establir que Catalunya surt del sistema de règim comú i fer un text" per al Principat. Així, Junts s'ha adreçat a ERC per "aprofitar el moment històric" i fer pinya a la cambra baixa espanyola per aconseguir el compromís de concert econòmic que va vendre a la militància del partit: "Per què renunciem al concert econòmic? Per què renunciem a 22.000 milions? Per quin motiu ara que tenim la clau política renunciem a això?", s'ha preguntat Castellà, descarregant la pressió que els d'Oriol Junqueras han dipositat en els de Puigdemont. Això suposaria fer marxa enrere de tot del que els republicans han segellat en el pacte i han defensat com un gran avenç.

Previsions complertes

Castellà ha apuntat que s'han complert les previsions avançades aquest dijous i que, amb el pacte subscrit per ERC, "no hi ha finançament singular per a Catalunya", sinó que només "es planteja una actualització de l'actual model autonòmic" que té l'última aprovació del 2009, que l'increment de recursos per al Principat prové "bàsicament de l'actualització de l'IPC" i "que l'Estat el que fa és posar més diners a la caixa en el mateix model que tenim fins ara". Per això, ha conclòs que "perpetua el dèficit fiscal" de 22.000 milions d'euros xifrats en el darrer càlcul de la Generalitat.

A més, ha criticat el fet que Catalunya continuï a la Lofca, en el règim comú i sent "una comunitat més", alhora que els diners es reparteixen "amb la mateixa filosofia que hi havia fins ara", seguint el criteri de la població ajustada. Un element que sosté que eternitza el dèficit fiscal perquè "rectifica" la població real incorporant al càlcul un reguitzell de paràmetres que desvien el finançament per càpita. Per això, també ha criticat que l'ordinalitat no consti en el model, sinó en el càlcul d'enguany per a Catalunya, tenint en compte la població ajustada, perquè en població real Catalunya és la tercera a aportar i la novena a rebre, no pas la tercera. En aquest sentit, ha lamentat que no s'hagi incorporat la variable del cost de la vida a Catalunya, que és "molt més elevat" que la mitjana estatal, i que s'hagi fet el model sense haver-se publicat les balances fiscals —un dels elements de l'acord entre el PSOE i Junts que no s'ha complert—, que permeten saber els recursos que Catalunya destina a sufragar despeses d'altres comunitats.

Ara bé, Junts també ha carregat contra l'elisió de "la capacitat normativa" i pel fet que s'esmenti que el nou model és "més solidari". Segons Castellà, "la solidaritat l'ha de poder decidir el govern de la Generalitat", emmirallant-se també exclusivament en el model basc de pagament a l'Estat pels serveis que li presta. Una via molt allunyada del model que s'ha plantejat. Enmig d'aquest debat, algunes veus del món municipal de Junts, d'esperit més pragmàtic, reclamen aprovar la proposta actual perquè no fer-ho seria "difícil d'explicar", tal com ha dit el president comarcal de Junts al Maresme, Carles Bosch, en declaracions a l'ACN. Mentre que Bosch ha prioritzat no "renunciar" als 4.700 milions addicionals, Castellà ha respost a aquesta crítica interna sense valorar-la: "Respecto totes les opinions dels militants de Junts", ha reblat.