Què és la població ajustada? Un escull per a l'acord

MadridLa població ajustada ha estat, històricament, un dels elements més polèmics en la negociació per a un nou model de finançament autonòmic de règim comú, que és el que rega de recursos les comunitats autònomes. I ho continua sent en la discussió que el ministeri d'Hisenda, ERC i el PSC tenen oberta per tancar una proposta de model que acontenti totes les parts i doni resposta a l'acord entre republicans i socialistes d'un sistema singular per a Catalunya, així com a l'acord de l'última Comissió Bilateral Generalitat-Estat.

Pam a pam. La clau de volta de la importància de la població ajustada és el fet que determina la forma com es reparteixen els recursos del pot comú, almenys en el model en vigor, és a dir, el del 2009 i pendent d'actualitzar-se des de fa més d'una dècada. Actualment per calcular les necessitats de finançament de les comunitats autònomes perquè puguin satisfer els serveis bàsics en igualtat de condicions (parlem de sanitat, educació i serveis socials, competències transferides) s'utilitza una ponderació entre la població real i diferents variables. D'aquí neix el concepte de població ajustada.

Aquestes variables són els costos en sanitat, educació (educació no universitària i educació universitària), serveis socials i altres serveis, i s'hi sumen unes variables demogràfiques (per exemple, l'edat de la població), amb molt de pes, però també geogràfiques (la superfície, la insularitat, la dispersió entre municipis en un territori, etc.), amb menys pes. La ponderació de cadascun dels criteris és decisiva per saber quants recursos ha de rebre cada autonomia i prestar els serveis públics en les mateixes condicions. 

El que ha passat aquests anys és que mentre la realitat dels territoris ha canviat, és a dir, la població envellida, però també la població estrangera o en edat escolar, o fins i tot les zones despoblades, el pes de les variables del sistema que determinen el repartiment dels recursos s'ha mantingut. D'aquesta manera, queda desdibuixat si, per exemple, la despesa en serveis socials (el cost que suposen) s'ha disparat més en alguns territoris on la població és més envellida o el territori està menys densament poblat. Des de l'acadèmia, diferents experts no només han apuntat a aquesta distorsió, sinó també al fet que el càlcul està fixat per estimacions i variables de poca resolució tècnica.

A ulls d'ERC –tot i que Junts també s'ha fet seva aquesta reivindicació–, diluir el pes de la població ajustada és clau perquè Catalunya en surti més beneficiada. En canvi, els criteris que defensaria el ministeri d'Hisenda, i que suposen continuar tenint en compte aquest concepte, empitjoren la situació del Principat, així com de les comunitats autònomes més poblades (Andalusia o Madrid). Els republicans defensen que cal posar la població real al centre, també elements com el cost de vida, de manera que tot es calculi en funció dels habitants, però no dels habitants "ajustats". Però les comunitats autònomes més petites, com La Rioja o Astúries, solen reivindicar, entre altres coses, qüestions com els costos fixos que suporten i que, pel fet de tenir menys població, pesen més. Per això Hisenda busca un equilibri.