Finançament autonòmic
Economia 04/12/2021

Hisenda no inclou el cost de la vida al sistema de finançament autonòmic

La proposta del govern central sobre població ajustada és el primer pas per a la reforma del model

3 min
La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, en una imatge d’arxiu.

MADRIDPrimer pas del govern espanyol per reformar el model de finançament autonòmic. El ministeri d'Hisenda ha mogut fitxa i ha enviat a les comunitats una proposta per calcular la població ajustada, el sistema amb el qual s'anivellen els recursos del finançament autonòmic seguint criteris com la població, la despesa en sanitat o en ensenyament, per exemple. El càlcul de la població ajustada sempre ha estat molt polèmic per si beneficia més o menys unes comunitats o unes altres. La ponderació de cada un d'aquests criteris és decisiva per saber quant rep cada autonomia, i el nou sistema introdueix canvis importants.

Tot i que la proposta és un punt de partida, fonts de la conselleria d'Economia han remarcat que els criteris de població ajustada "no s'ajusten a la realitat de Catalunya" i que cal tenir en compte el pes demogràfic real que té Catalunya dins d'Espanya, així com el cost de la vida o la paritat de poder adquisitiu, entre altres criteris. A l'altre extrem, el País Valencià s'ha mostrat entusiasmat: "És un avanç importantíssim respecte al model actual", ha dit Vicent Soler, conseller d'Hisenda valencià.

Aquests són els canvis principals que proposa el govern central:

Sanitat

Creixeria fins a representar el 45% del total

La despesa en sanitat suposa el 38% del total en el càlcul actual. Segons la proposta d'Hisenda, aquest pes creixeria fins a una forquilla que va del 40% al 45%. A més, si avui dia es divideix la població en 7 grups, a partir d'ara es faria una divisió en 20 grups poblacionals per tal de precisar molt més quin és el cost real de la sanitat en funció de l'edat de la població.

Educació

La segona principal partida s'eleva fins al 30%

Pel que fa a la despesa en educació, Hisenda proposa augmentar el pes de l'educació des del 20,5% actual a una forquilla d'entre el 25% i el 30%.

A més, el ministeri inclou com a novetat principal tenir en compte la universitat i la formació professional, que fins ara no estaven incloses en el càlcul (només es tenia en compte la població de fins a 16 anys). A priori això podria indicar que se'n beneficiarien Madrid, Andalusia i Catalunya, que són les que tenen més estudiants universitaris, però tampoc queda clar. Tanmateix, dins la despesa educativa, l'educació bàsica obligatòria -és a dir, la no universitària- continuarà tenint més pes: entre un 75% i 80%.

Serveis socials

Passen del 8% a una forquilla d'entre el 6% i el 10%

En aquest àmbit es deixa oberta la porta a una ampliació. Actualment aquesta despesa pondera un 8,5% sobre el càlcul i ara passaria a ponderar entre un 6% i un 10%. En aquest sentit, el principal canvi és que la nova proposta planteja dividir en dues franges el padró de persones de més de 65 anys. Un tram de 65 a 79 anys i un de més de 80 per a una "millor adaptació a la realitat d'aquesta despesa [en serveis socials]", apunten des del ministeri d'Hisenda. A més, s'inclouran per primer cop els aturats sense prestació per desocupació.

"Variables correctives"

La despoblació es tindrà en compte per primer cop

La proposta també preveu incloure per primer cop el criteri de "despoblació" en el càlcul del finançament autonòmic, com havien demanat el bloc de comunitats més despoblades (Galícia, Astúries, les dues Castelles, Extremadura i l'Aragó). Aquest criteri s'afegirà a altres "variables correctives" que ja existien, com la superfície, la insularitat o la dispersió.

Tanmateix, el pes d'aquests criteris creix lleugerament: aquestes "variables correctives" eren un 3% del total i ara pesaran fins a un 4% com a màxim.

"La sanitat i l'educació són el veritable coixí, però hem incorporat variables per tenir en compte el repte demogràfic perquè a aquestes zones els ciutadans siguin atesos també en les mateixes condicions", ha defensat la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que ha convidat les comunitats autònomes a fer propostes per "elaborar una proposta definitiva".

Punt de partida

El document neix fruit de les tasques prèvies de la Comissió d'Experts i del Comitè Tècnic Permanent d'Avaluació, fet que "significa que s'ha tingut en compte l'opinió de les Comunitats Autònomes que han participat en aquests fòrums", asseguren des del ministeri d'Hisenda.

El text que ha fet públic el ministeri d'Hisenda estarà obert a debat durant els mesos de desembre i gener i, per tant, encara pot rebre modificacions per part de les comunitats autònomes. La proposta marca l'inici del debat de fons sobre els criteris que regiran el nou model de finançament que l'executiu espanyol vol acordar en els pròxims mesos.

stats