Barcelona recupera un carrer esborrat el 1714: apareixen cases i bales borbòniques

BarcelonaDesprés de l’11 de setembre del 1714, els borbònics van decidir construir a Barcelona una ciutadella enorme per controlar una ciutat en què la població no tenia ni forces ni recursos, i que amb prou feines podia alimentar-se i refer les cases desfetes per les bombes. De fet, com explicava Albert Garcia Espuche en una entrevista a l'ARA, els barcelonins pensaven que els militars vencedors no serien capaços de fer el que van acabar fent: enderrocar mil cases i fer desaparèixer el 17% de la superfície de la Barcelona. Un dels barris que van esborrar del mapa va ser la Ribera, on vivien sobretot pescadors i mariners. Més de 300 anys després, ha ressorgit un dels carrers que van ser engolits per les runes: l'antic carrer Caldes (actualment carrer Antic de Sant Joan). Fins i tot hi han aparegut quatre de les bales que l'exèrcit borbònic va llançar contra les cases amb els seus canons.

Les obres del nou clavegueram han deixat al descobert un tram de vint metres i fins a nou habitatges que estaven a banda i banda del carrer. Són cases força humils. Més tocant el passeig del Born hi havia segurament un hostal. Encara es pot veure el menjador i, fins i tot, el lloc on hi havia la llar de foc. En aquest habitatge és on hi han trobat quatre bales d'uns trenta centímetres. Al costat hi havia segurament tavernes on els mariners devien anar a menjar i beure. Cap a la zona de l'actual avinguda del Marquès de l'Argentera hi havia botigues de pesca salada, bacallaneries... Amb els treballs arqueològics han aparegut alguns testimonis d'aquesta activitat: grans tenalles de ceràmica i algunes graelles de cocció. Els arqueòlegs també han trobat moltes monedes, moltes pipes de caolí, un anell, culleres...

Els enterraments

El carrer tenia una amplada d'uns 4,5 metres. El traçat no coincideix exactament amb l'actual, sinó que tenia una orientació desviada en sentit nord-oest. "Encara es pot veure el paviment enllosat de pedres amb una canal central, on desguassaven les canalitzacions procedents dels habitatges", explica Anna Bordas Tissier, directora de la intervenció arqueològica. "Podem dir que és una fotografia perquè ni tan sols van retirar la runa; ho van tapar tot i hi van construir a sobre", afegeix. En concret, a sobre hi van fer una esplanada que envoltava la ciutadella. Els treballs arqueològics continuaran en les pròximes setmanes. "Quan vam trobar aquestes restes es va fer un replantejament de tot el projecte del clavegueram per afectar el mínim possible les restes, perquè inicialment hi havia una afectació molt més gran en tot l'àmbit del carrer", detalla Laia Macià, tècnica del Servei d’Arqueologia de Barcelona. Es continuarà excavant, entre un i dos metres més en direcció Argentera. Bordas no creu que sota les cases hi hagi més estructures, perquè sota els fonaments ja hi ha la sorra. No es pot descartar, encara que s'hauria d'excavar més profundament, alguna sepultura.

De fet, al mateix carrer, però en un tram que ja es va obrir el 2017, més cap a l'est, s'hi van excavar fins a 16 enterraments d’època romana, que estarien relacionats amb l’extensa necròpolis romana que hi havia al bell mig del barri de la Ribera. Les sepultures localitzades es trobaven directament excavades a les sorres naturals, en fosses simples, i moltes d’aquestes amb taüts, ja que es van recuperar els claus de ferro per bastir la caixa de fusta. Al mateix carrer es va trobar també una sepultura islàmica. No és l'única. Sota la plaça Comercial es van trobar l’any 1991 les restes de 17 persones musulmanes, el 2001 es va trobar un nen també enterrat sota el jaciment del Born, i el 2013, un altre infant al carrer Fusina.

La recerca arqueològica, iniciada el gener del 2026, s'allargarà fins després de Setmana Santa. La intenció és deixar-ho tan intacte com sigui possible per si en un futur, llunyà o no tan llunyà, algú torna a obrir el carrer i continua investigant. Així i tot, quan l'empresa arqueològica hagi acabat tot l'informe de l'afectació i s'hagi excavat tot el perímetre, la intenció és prosseguir amb les obres del clavegueram. En aquest sentit, aquest dimecres diverses entitats han reclamat al departament de Cultura de la Generalitat que declari com a bé cultural d’interès nacional (BCIN) el solar de 5.400 m² dels antics jutjats per la seva importància històrica i arqueològica. La petició afectaria també tota la part del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Les entitats que han fet la demanda, agrupades sota el nom de Plataforma la Ribera en Acció, són l’Associació Veïnal del Casc Antic, la Comissió de la Dignitat, l’ANC, Òmnium, l’Associació Antic Gremi de Revenedors 1447, la Coronela de Barcelona, el Memorial 1714 o la Plataforma del Solar Històric.