Elena Juncosa: "El MNAT obrirà després de la restauració més important de la seva història"

TarragonaEl Conjunt Arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni Mundial de la Unesco el 2000, és un dels testimonis més importants de la presència romana a la península Ibèrica i a la Mediterrània occidental. És un patrimoni inabastable i les institucions que el conserven han tingut uns anys força convulsos. El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) va tancar l’espai de la plaça del Rei el 2018 i, vuit anys després, la previsió és reobrir-lo a finals del 2026 amb una nova museografia després d'una inversió de més de 9,2 milions d'euros. Paral·lelament, la Necròpolis, on hi ha 2.051 tombes, que abracen des del segle III fins a mitjans del V, també es troba en obres i s'ha fet una inversió de 8,9 milions d'euros. Aquest conjunt funerari a cel obert és el més important de la Mediterrània, i ja va tenir un llarg parèntesi de tancament, des del 1992 fins al 2012. La previsió és que obri parcialment al juny. Són tan sols alguns dels reptes que enfronta Elena Juncosa, que al gener va rellevar Mònica Borrell al capdavant del MNAT. Seleccionada mitjançant concurs públic, va ser directora de la Fundació Mas Miró (2015 i 2025), i serà l’encarregada de tirar endavant no tan sols el museu i la necròpolis, sinó també tots els monuments i jaciments que en depenen: el teatre de Tàrraco, la torre dels Escipions, la pedrera del Mèdol, la vil·la romana dels Munts, el conjunt romà de Centcelles i l’Arc de Berà.

Com afronta el desafiament de dirigir el MNAT en un moment amb tants fronts oberts?

— Com una oportunitat única, però també com un repte. És un moment complex i de gran responsabilitat, però alhora molt estimulant, perquè permet materialitzar projectes que fa molts anys que estan en marxa.

Un dels grans projectes és la Necròpolis. En quin punt es troba?

— Les obres segueixen, en principi, el calendari previst pel ministeri de Cultura. L’objectiu és que l’obra civil acabi al juny. Cal tenir en compte que això fa referència a l’exterior. La museografia encara s’haurà de licitar i executar. En les darreres setmanes ja s’han fet visibles canvis importants, com la renovació de cobertes i la transformació de l’entorn. Tot plegat permetrà integrar millor l’espai dins la ciutat. A més, serà un espai obert i d’accés gratuït per a la ciutadania.

Com serà la visita a la Necròpolis? Canviarà el relat?

— El relat es mantindrà en gran part. El que canviarà sobretot és la presentació exterior: la disposició de les peces serà diferent i hi haurà nous espais com la galeria porticada, que acollirà elements que abans estaven dispersos pel jardí. La museografia interior, però, encara està pendent.

El passat setembre es va crear el Consorci de Gestió del Patrimoni romà de Tarragona, participat per la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona, amb la implicació del ministeri de Cultura, la Diputació de Tarragona i l’Arquebisbat de Tarragona. El consorci pot ajudar a agilitzar projectes i finançament?

— La creació del consorci respon a una demanda històrica de la Unesco: que els espais declarats patrimoni mundial tinguin una gestió unificada. Tot i que encara no s’ha constituït formalment, hi ha un acord institucional que hauria de facilitar la coordinació, la conservació i la difusió del patrimoni. En principi, ha de ser positiu.

I pel que fa al museu de la plaça del Rei? Hi ha calendari?

— La previsió és inaugurar-lo l’últim trimestre del 2026. S’està acabant de tancar el cronograma perquè és un projecte complex: implica una nova museografia i el moviment de moltes peces. El nou museu passarà d’exposar unes 200 peces a prop de 1.000, amb una museografia renovada on les peces seran les protagonistes i amb recursos interactius per facilitar la comprensió.

Al Tinglado 4, l’espai temporal on s’ubica al museu, com deia, hi ha 200 peces. Les 1.000 que es podran veure amb la nova museografia d’on provindran? Eren als magatzems?

— Algunes peces estan als magatzems i d’altres s’estan restaurant. Una de les lectures positives que es pot fer d’un període tan llarg d’obres, és que reobrirem amb més de 1.000 peces després de la restauració més important de tota la història del museu. Mai s'havia fet una campanya tan important de restauració de peces, i hi hem invertit més d'un milió d'euros.

Quines peces destacaria?

— Una de les més espectaculars és el conegut com a Sostre de les estacions dels Munts: un conjunt d’uns 3.000 fragments restaurats que formen un sostre de 15 m²; és únic fora de la península Itàlica. També destaquen les escultures, els cuirassats (simbolitzen el poder militar) i togats (el poder civil i, com els cuirassats, estan destinades a la propaganda amb imatges de poder i domini), del teatre romà, que per primera vegada es mostraran contextualitzades, i peces més quotidianes com una reixa domèstica, que ajuden a entendre la vida diària.

Quin serà el relat del nou museu?

— El museu vol ser una porta d’entrada a Tàrraco. A través de les peces, s’explicarà el conjunt del territori i es connectarà amb la resta d’espais patrimonials. Hi haurà diferents àmbits –domèstic, social, cultural– que permetran entendre la societat romana i la seva relació amb el territori. No cal ni dir que la mirada serà la d’un museu social, ha de tenir en compte els reptes de la societat contemporània. En els discursos tradicionals sempre s’ha parlat dels mateixos grups socials, i hem d’obrir la mirada i ser molt més inclusius.

Amb quina idea podran sortir sobre el passat romà de Tàrraco els qui visitin el museu?

— Amb moltes ganes d’anar a veure altres espais i d’entendre que és un referent molt important de la romanitat de la Mediterrània.

Quin paper tindrà la recerca?

— La recerca continua sent fonamental i mai se’n fa prou. S’està fent molta feina, per exemple, en temes de digitalització que també és una eina per fer més accessible i comprensible el patrimoni. Actualment, hi ha alguns projectes en marxa, com el de Centcelles, que busca determinar la funció d’aquest conjunt monumental. És la primera investigació que lidera el MNAT i parteix de diferents hipòtesis perquè encara ara no sabem què era. Hi ha qui defensa que era un campament militar, d’altres asseguren que era una vil·la romana i, hi ha qui afirma que era un mausoleu. De fet, fa un temps se l’anomenava així, però actualment i, fins que no coneguem del cert què era, el descrivim com a Conjunt romà de Centcelles.

Quin impacte pot tenir la reobertura en el nombre de visitants?

— L’últim any abans del tancament es van superar els 54.000 visitants. L’exposició provisional del Tinglado 4 n'ha tingut uns 24.000. La reobertura, molt esperada, hauria de recuperar i superar aquestes xifres, tot i que avui els museus no treballen tant amb objectius quantitatius com amb la qualitat de l’experiència.

Ha mencionat que manca un relat unificat. Aquest és un dels principals reptes?

— Actualment, hi ha molts vestigis repartits pel territori, però amb la trama urbanística actual, és difícil tenir una visió de conjunt. El nou museu i el futur consorci han de contribuir a explicar Tàrraco com una unitat i reforçar el seu paper com a referent de la romanitat a la Mediterrània. Ha de reforçar la idea que tots els monuments formen part d’una història.

Per què ha costat tants anys fer les obres?

— És complex, i hi ha molts espais, i cadascun té les seves necessitats. En aquest sentit, la feina de coordinació és importantíssima. Però que hàgim trigat tant de temps no vol dir que no hàgim fet res. Hi ha tota la restauració de peces, i hem fet un salt qualitatiu molt important. És una feina interna que es veurà quan reobrim.

Dependre de diferents institucions no ho complica?

— No depenem de tantes institucions. Simplement, és un museu estatal amb la gestió transferida a la Generalitat.