La necròpolis de Tarraco torna a la vida
Després de 21 anys tancat, el conjunt funerari paleocristià més important d'Occident reobre les portes
Barcelona.A la riba del riu Francolí hi ha sarcòfags de pedra i plom, taüts de fusta, caixes de lloses, àmfores i tres criptes. Hi ha 2.051 tombes, paganes i cristianes, homes i dones, rics i pobres, que abracen des del segle III fins a mitjans del segle V. És el conjunt funerari a cel obert més important de tota la Mediterrània occidental. Malgrat la seva importància, però, la necròpolis de Tarragona ha estat tancada al públic durant 21 anys.
Ahir, després de molts projectes frustrats, va tornar a obrir les portes. Recórrer la via romana que travessa el jaciment és tota una lliçó d'història: les inscripcions i làpides aporten una informació importantíssima sobre com vivien i es relacionaven els primers cristians després de segles de clandestinitat i persecucions.
"Els aixovars i les làpides també ens permeten saber com era la societat de l'època, com es relacionaven les diferents classes socials i quines relacions comercials s'establien amb altres pobles de la Mediterrània", detalla el director del Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona (MNAT), Francesc Tarrats. Fins i tot les restes humanes encara avui són extremament útils per als científics que estudien malformacions congènites i hàbits nutricionals.
Se sap que els tarragonins de l'època eren una mica més baixos, que hi havia molts ciutadans de la tribu de Galèria, molts immigrants de les províncies orientals de l'Imperi i de l'interior d'Hispània, i una important població grega.
La necròpolis va créixer intensament després que hi fos enterrat Fructuós, el bisbe de Tarraco, i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi. Tots tres van ser empresonats el 259 dC i, després de reconèixer la seva fe cristiana, van morir cremats i lligats a l'estaca a l'arena de l'amfiteatre romà. "A partir del segle IV hi ha un procés molt potent de cristianització a Tarragona", diu Tarrats.
Amb una inversió de 225.000 euros, la necròpolis ha estat, en part, rehabilitada. "El projecte que creiem que s'hauria de fer té un pressupost de 8,5 milions d'euros; hem fet una rehabilitació molt parcial", diu Tarrats, que coneix molt bé tota la dilatada trajectòria del MNAT. En va ser nomenat director el setembre del 1979 i, després d'un període al capdavant del departament de Patrimoni Cultural, va tornar al museu el 2006.
Fins ara el visitant només podia veure el Centre d'Interpretació. Ara podrà fer un itinerari per dins de la necròpolis. S'ha rehabilitat la via romana que travessa el conjunt funerari, s'ha instal·lat un sistema de senyalització i s'han col·locat plafons. Falta molt per fer: "S'hauria d'actualitzar el museu monogràfic que hi ha dins de la necròpolis, replantar la zona amb jardí i arreglar el perímetre i l'encaix amb l'entorn", resumeix Tarrats.
Ferran Mascarell, que es va comprometre l'any passat a reobrir la necròpolis el gener del 2013, va celebrar la recuperació d'una "joia" patrimonial.
