Un fòrum romà, hipòtesis revolucionàries i un debat molt encès

BarcelonaNombrosos estudis, recerques i excavacions han permès conèixer cada cop millor la història de Bàrcino, la colònia romana fundada per l'emperador August al segle I. Podem saber la dieta que seguien, com cultivaven les ostres, com s'acomiadaven dels morts i quins déus adoraven, com planificaven els carrers o com van construir els aqüeductes. La recerca també demostra que res és immutable i que tot és debatible. I de debat n'hi ha hagut aquest dimarts durant la conferència de l'arqueòleg Jordi Amorós sobre la troballa arqueològica més important dels últims trenta anys a Barcelona: un paviment monumental del fòrum de Barcelona. Un centenar de persones, moltes de les quals arqueòlegs i historiadors, han omplert l'auditori d'El Born, i més de mig centenar de persones han seguit l'acte en estríming.

El paviment de la pedra de Montjuïc va aparèixer durant les obres d'ampliació del Gran Hotel Barcino, al número 3 del carrer Hèrcules de Barcelona. Aquestes restes, que es conservaran i es podran contemplar en un espai museïtzat de l'hotel, van aportar noves evidències que obliguen a reinterpretar la ubicació i l'orientació del fòrum, element central de la vida cívica romana i on es creuaven els dos eixos principals del traçat urbà. Aquests dos eixos eren el cardo, en sentit nord-sud, i el decumanus, en sentit est-oest. Fins ara s'havia assumit que el fòrum s'alineava amb el cardo, i així s'ha explicat fins ara al Museu d'Història de Barcelona. La nova documentació arqueològica indica, en canvi, que s'alineava en paral·lel al decumanus, fet que implica un gir de 90° en la lectura urbanística del centre de la colònia.

Segons aquesta nova lectura, el fòrum era perpendicular –i no paral·lel– al mar. No és la primera vegada que es posa en dubte la posició del fòrum. Ja el 1595 Jeroni Pujades dibuixava les columnes del temple d'August seguint un eix similar al que defensa la nova hipòtesi, i el 1954 Agustí Duran i Sanpere apuntava la mateixa orientació després de trobar restes monumentals. El 2008, en la mateixa línia que Pujades i Duran i Sanpere, Héctor Orengo i Ada Cortés van defensar una reorientació del temple d'August de Bàrcino. Segons la seva investigació, el temple no mirava cap a la plaça Sant Jaume, sinó cap a la catedral, fet que implicava un gir de 90°. Orengo i Cortés van publicar la seva recerca a la revista Oxford Journal of Archaeology el 2014 i ho van explicar aquell mateix any al Museu d’Història de Barcelona (Muhba). Qüestionaven que l'orientació horitzontal es basava en estudis erronis que havia fet Antoni Celles el 1835 i que més tard va defensar Josep Puig i Cadafalch. La diferència entra la seva hipòtesi i la més recent és l'orientació del temple: Orengo defensava que mirava a la muntanya, i en la nova hipòtesi mira al mar.

Un segle de recerca

Aquell debat no va fer canviar la museografia ni els llibres d'història. La nova troballa arqueològica sí que podria. Així ho va defensar el Servei d'Arqueologia de Barcelona quan els periodistes van poder veure per primera vegada les restes del fòrum el 24 de febrer passat. "Tant la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona defensem que el fòrum és perpendicular al mar i no paral·lel, com s'havia dit abans. Això obligarà a canviar les museografies i els llibres d'història", va dir aleshores Xavier Maese, del Servei d'Arqueologia de Barcelona. A la conferència d'aquest dimarts hi havia expectació i sensibilitats ben diferents. Amorós ha començat fent un "homenatge" als companys que han excavat: "Són molts els que han treballat durant dècades, hi ha moltes teories i hipòtesi, i cadascú ha aportat el seu granet de sorra", ha assegurat, perquè no és fàcil unir punts en una ciutat del segle XXI per entreveure com era fa 2.000 anys.

L’arqueòleg ha fet una explicació detallada de tots els treballs d’excavació. La part més controvertida ha sigut la interpretació de la troballa. "El paviment correspon a una plaça pública descoberta de l’etapa fundacional de la colònia, de finals del segle I aC. No hi ha res a sota", ha dit Amorós, que ha patit molt per la manca de temps per explicar tot el que volia. Entre altres coses, un segle de diferents hipòtesis i teories, amb noms com Duran i Sanpere, Antoni Celles, Francesca Pallerés, Isabel Rodà, i Orengo i Cortés, entre molts d’altres. Amorós ha titllat de "revolucionària" la teoria d’Orengo i Cortés, que va tenir la seva rèplica amb diferents articles de l'arqueòloga Isabel Rodà. Arran de la polèmica, el Museu d’Història de Barcelona va encarregar el 2018 a Reinald González un estudi de les diferents possibilitats del temple i el fòrum romà que va quedar inèdit. "Vam arribar a la mateixa conclusió que González amb mètodes diferents. González ho va fer amb recerca bibliogràfica i documentació, nosaltres amb la recerca arqueològica", ha dit Amorós.

Girar el fòrum i contradir Celles, però, aixeca molta polseguera. "És una llàstima que, abans de difondre una hipòtesi, no s’hagi produït un debat científic aprofundit. El que estem fent avui és precisament el que s’hauria d’haver fet abans de presentar-la als mitjans de comunicació o fer una museografia. Personalment, no ho veig prou clar: cal discutir-ho amb calma i reflexionar-hi més", ha assegurat l’arqueòloga Isabel Rodà. "El paviment descobert és impressionant, però no és una prova concloent: no s’hi ha documentat ceràmica antiga associada i l’estratigrafia apareix desmantellada. Amb les dades actuals, no hi ha una necessitat clara de girar l’orientació del fòrum. Cal tenir en compte que Barcelona presenta dos turons i una topografia complexa que condiciona l’urbanisme antic. Podria tractar-se d’una altra plaça pública, ja que moltes ciutats romanes disposaven de més d’un espai públic d’aquest tipus", ha afegit. Amoròs ha replicat dient que s'havien estudiat exhaustivament totes les excavacions de l'entorn.

Rodà també ha lamentat que no s’hagin tingut en compte totes les troballes relacionades amb Sant Just i Pastor, com les restes arqueològiques d'estructures monumentals romanes del segle I dC. Al marge de si s’ha de girar el fòrum o no, les noves interpretacions canvien també la història de l’urbanisme de Bàrcino. La xerrada a El Born ha demostrat, entre moltes altres coses, que el passat romà aixeca moltes passions, que el debat sempre és benvingut i enriqueix molt la recerca, i que no passa res per encetar melons. Com ha dit Cortés, encara hi ha moltes preguntes a respondre. "Tampoc hem de tenir por i no hi ha dogmes", ha afegit Eduard Riu-Barrera. Amb tot el que s'ha dit, venen moltes més ganes d'imaginar com devia ser Barcelona en època d'August.