L'aparició del fòrum romà canvia la història de l'urbanisme de Barcelona

BarcelonaQuan els romans van arribar al que seria Barcelona entre els anys 15 i 13 aC, buscaven el millor lloc per fundar una colònia situada entre les pròsperes Emporiae (Empúries), a la costa nord, i Tàrraco (Tarragona), a la costa sud. El lloc triat va ser el cim del Mons Tàber, un petit turó davant del mar i que dominava la plana, on actualment es troba la plaça Sant Jaume. La colònia, amb el nom complet de Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, va créixer ràpidament, i entre els segles I i II es va emmurallar i es va construir un fòrum. Les obres del Gran Hotel Barcino, al número 3 del carrer Hèrcules, han fet emergir una part extraordinàriament ben conservada d'aquest element central de la vida a les ciutats romanes. Les restes es conservaran i es podran contemplar en un espai museïtzat de l'hotel.

No es tracta només de la troballa arqueològica més important dels últims trenta anys a Barcelona, sinó que també obliga a replantejar moltes coses. L'orientació del fòrum ha estat motiu de debat, a vegades força intens, entre diferents estudiosos del passat romà de la ciutat. A l'Antiga Roma, el fòrum era el centre polític, administratiu, religiós i comercial. S'hi concentraven els edificis públics més importants: la basílica (espai de negocis i judicis), la cúria (on es reunia el senat local), el mercat i el temple dedicat a l’emperador. Era la plaça central de la ciutat i el punt on es creuaven els dos eixos principals del traçat urbà. Aquests dos eixos eren el cardo, en sentit nord-sud, i el decumanus, en sentit est-oest. Fins ara, en la majoria d'estudis, tot i que hi havia discrepàncies, s'havia defensat que el fòrum s'alineava amb el cardo. La troballa indica, en canvi, que ho feia en paral·lel al decumanus. Per tant, hi ha un gir de 90 graus i una nova lectura sobre com va créixer Barcino. De fet, dona més sentit a la trama urbana i ajuda a entendre per què determinats paviments, murs i alineacions arquitectòniques que havien aparegut en el passat semblaven contradictòries.

La monumentalitat de Barcino

Les restes del fòrum mostren l'habilitat i la precisió dels romans quan es tractava de construir grans obres públiques. És un conjunt de 42 m² format per grans blocs rectangulars. Les lloses, que poden assolir fins a 149 centímetres de llarg i fins a 118 centímetres d'amplada, conserven un gruix força considerable, d'entre 18 i 35 centímetres. La construcció es va fer entre els anys 15 i 10 aC i els romans van portar les pedres des de Montjuïc amb la intenció de crear una superfície estable i gens modesta sobre un terreny força irregular. La pedrera de Montjuïc ja va ser explotada durant la prehistòria. S’hi ha trobat el jaciment humà més antic registrat de la plana de Barcelona: un taller d’extracció de jaspi del període epipaleolític. S’hi va excavar durant molts més segles, fins a la dècada dels 60 del segle passat. Entre els anys 1989 i 1990, una campanya arqueològica ja va descobrir que en aquella zona s’hi explotava gres local des de l’època romana. El passat juny, també s'hi van descobrir les restes d’un front de pedrera d’època romana datat entre els segles II i I aC de grans dimensions de la qual se'n va conservar una part.

Fins ara, no s'havia trobat a Barcelona cap enllosat de la qualitat i de l'extensió del fòrum. Té més de dos mil anys d'història, però està extraordinàriament ben conservat. Ajuda a imaginar la grandiositat de Barcino, que a l'Antiga Roma tenia grans domus que es repartien dins la ciutat, amb jardins i riques decoracions ornamentals. Les fonts escrites parlen de certa opulència: "Viuen en palaus de marbre, van encongits de tant or com porten al damunt, arrosseguen cues de seda, van pintats de carmí i, a més, no falten jardins i llocs de repòs al costat del mar, vins exquisits, banquets esplèndids, i un descans per a la vellesa", escrivia Pacià. El bisbe de Barcelona entre el 360 i el 386 estava escandalitzat amb els romans.

Més de 150 fragments de marbre

Les lloses no és l'únic que s'ha recuperat. Al sud-est del paviment s'hi conserva una fonamentació de formigó romà que hauria format part del límit original del conjunt. Al costat hi ha dos pous de 2,6 metres de profunditat que estan connectats per un sifó. Segurament aquesta font hidràulica devia alimentar fonts i peces ornamentals. Al llarg de l'excavació, s'hi han recuperat més de cent cinquanta fragments de marbre que van arribar a Barcino des de Carrara, Anatòlia, Egipte... Tot plegat devia ser força sumptuós.

Aquest fragment del passat de la ciutat, que no desapareixerà, no és l'únic que s'ha trobat durant les excavacions. Amb la caiguda de l'imperi romà, el fòrum també es va anar extingint. Moltes peces van ser espoliades i la gran plaça es va abandonar definitivament a inicis del segle V. La vida va continuar i a sobre es va construir mentre s'anava reconfigurant la ciutat i els carrers. Com tota excavació, cada nivell obre una finestra al passat i mostra les seves cicatrius. S'han trobat restes d'alimentació, un conjunt numismàtic excepcional, amb monedes sarraïnes, i una peça de l'època de Lluís el Pietós (segle IX). De l'època medieval, ha aparegut una sitja de tres mil litres construïda sobre el formigó romà que conserva perfectament la forma original. El següent episodi arriba amb el gòtic i la Casa Requesens. Quan el visitant entra al pati d'aquest edifici d'origen medieval, que ara és un hotel, pot fer un viatge en el temps i observar com s'ha transformat des del segle I dC fins avui: hi ha el fòrum, una zona de circulació visigòtica, el pati d'una casa medieval, un espai de serveis d'època moderna i un hotel contemporani. Tant el paviment com l'estructura hidràulica, les estructures tardoantigues i la sitja medieval són ben visibles. No tot són pedres, hi ha també la història de Luci Licini Segon. Va ser un llibert (un esclau alliberat) que al segle II dC va assolir un prestigi excepcional. El pedestal epigràfic és el testimoni de la seva història. Hi ha molts més elements que ens apropen a la quotidianitat dels nostres ancestres, com una ampolla amb un missatge de principis del segle XX, on es llegeix: "Vigileu amb el tap, hi ha diners".

Estem treballant per ampliar aquesta informació