Mor la llegenda que va passar de dominar el bàsquet a viure prostrada en un llit

BarcelonaLa mítica Uliana Semiónova, la jugadora letona que va revolucionar el bàsquet femení amb els seus 2,13 metres a la dècada dels anys 70 i 80 a l'URSS, ha mort aquest divendres als 73 anys, segons ha confirmat la Federació de Bàsquet de Letònia. Semiónova patia acromegàlia, un trastorn causat per un excés d'hormones del creixement que li va generar dolorosos problemes físics a les articulacions, agreujats pels seus 135 quilos de pes.

El tram final de la seva vida va ser d’una cruesa terrible. Semiónova, la jugadora amb més títols de la història del bàsquet femení, va fer front a múltiples operacions, va patir l’amputació d’un peu i es va veure forçada a passar la major part del temps prostrada en un llit. Algunes de les seves excompanyes i rivals van recaptar fons per intentar ajudar-la econòmicament durant el seu epíleg més devastador.

"El que més impactava no era la seva alçada, sinó que podia fer de tot sobre la pista. Era impossible defensar-la. A mi el que més em va impactar van ser les barbaritats que el públic li deia des de la graderia. Era com si arribés un gegant i la gent s’ho prenia com un circ", recorda a l'ARA Carme Lluveras, entrenadora i analista de Catalunya Ràdio.

Nascuda el 9 de març de 1952 a Zarasai (Letònia) en una família de pagesos que no tenia ni electricitat a casa, la pivot va penjar-se dos ors olímpics amb la selecció soviètica (Montreal 1976 i Moscou 1980). A més, va guanyar tres Mundials (1971, 1975 i 1983) i deu Europeus consecutius (de 1968 a 1985). Amb el seu equip, el TTT Daugawa Riga, va ser onze vegades campiona d'Europa (del 1968 al 1982), va guanyar 15 lligues i una Copa Ronchetti (1987). Semiónova, a qui comparaven amb Vladímir Txatxenko, va marcar un abans i un després en la història del bàsquet. Des que va debutar amb setze anys a l'equip absolut de l'URSS, amb el qual va ser pràcticament invencible durant els divuit anys en què va vestir la seva samarreta (1968-1986), es va convertir en una jugadora icònica.

A la temporada 1987-88, amb 35 anys i ja a la recta final de la seva carrera esportiva, va fitxar pel Tintoretto, un equip de Getafe amb el qual es va proclamar subcampiona de Lliga. A les portes de la desintegració del Teló d'Acer, Semiónova va ser la primera gran esportista soviètica que va poder sortir del seu país per jugar a l'estranger.

Les negociacions es van prolongar durant mesos i van incloure un pagament de quatre milions de pessetes (uns 24.000 euros), però la majoria dels diners de l’operació van anar a parar al Goskomsport, un comitè rus que només li traspassava una nòmina simbòlica que va fer que arribés a passar gana. El president del club, Antonio Jareño, li havia de portar el menjar a casa.

Tot i jugar coixa, en el seu primer partit va anotar 22 punts i va capturar 31 rebots. Uliana, que només parlava rus, va necessitar intèrpret per comunicar-se amb el seu entrenador i les seves companyes, que bromejaven amb ella fent-li aprendre insults en castellà. L’expectació que va generar va ser tan gran que la seva presentació es va realitzar a El Corte Inglés i fins i tot la revista Hola li va dedicar un reportatge.

L’aventura espanyola tan sols va durar mig any. Al final de la temporada 1988-89 va fitxar pel Valenciennes d'Orchies francès, on va posar el punt final a la seva carrera esportiva per tornar a Letònia, on va ser directiva de la selecció de bàsquet i vicepresidenta del Comitè Olímpic.

"La jugadora més determinant"

Semiónova va ser la primera jugadora no nord-americana a l'entrar al Hall of Fame i també va passar a formar part del Saló de la Fama de la Federació Internacional (FIVA) i de la Federació Espanyola (FEB), que la va considerar "la jugadora més determinant de la història del bàsquet femení mundial".

La FIBA ha expressat el seu condol per la mort de la mítica jugadora i ha posat en valor la seva carrera esportiva. "Serà profundament enyorada, però mai oblidada, per haver deixat una empremta al bàsquet com molt poques persones. El llegat de Semiónova és possiblement únic i és poc probable que es torni a repetir", ha remarcat la FIBA.

"Letònia ha patit una altra gran pèrdua: la mort de la llegenda de l'esport Uliana Semiónova. La noia d'or del bàsquet olímpic, mundial i europeu era una persona molt càlida i servicial”, ha dit Edgars Rinkevics, president letó.