La recta final de la Sagrera reactiva els inversors i posa en alerta els veïns

BarcelonaFa més de vint-i-cinc anys que se'n parla i gairebé el mateix temps que els calendaris previstos queden en paper mullat, però la conferència de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, fa tres setmanes, ha tornat a posar la transformació de la Sagrera sobre la taula d'inversors i veïns. Aquell dia, el batlle va voler definir un horitzó per a un dels grans projectes que la ciutat té oberts. Va anunciar un pressupost de 260 milions d'euros fins al 2031 perquè, el dia que la futura estació obri als passatgers, bona part de la metamorfosi del voltant estigui feta. Una promesa que ha reactivat l'interès dels inversors i també ha posat en alerta uns veïns que fa temps que anhelen que el projecte es faci realitat, però que també recelen de l'impacte que pugui tenir sobre els seus barris.

Tant inversors com veïns coincideixen, però, en què la transformació al voltant de la futura estació de la Sagrera és una gran oportunitat. El gran parc lineal del Camí Comtal –de més de 4 quilòmetres– ha de suturar la frontera històricament oberta per les vies del tren entre els districtes de Sant Andreu i Sant Martí. Una zona verda immensa –cridada a ser la més important de la ciutat–, que vertebrarà al seu voltant nous barris que permetran l’arribada de fins a 30.000 nous veïns, a més de nous hotels –un dels quals al costat mateix de l’estació–, oficines i equipaments.

Per ara, l'horitzó dibuixat per Collboni ha fet més efecte sobre els inversors que sobre els veïns, escarmentats d'altres calendaris incomplerts. "Durant molts anys hi havia un cert escepticisme perquè era un projecte que avançava molt lentament. Ara ja no es percep només com una promesa urbanística, sinó com una operació real que acabarà generant una nova centralitat a Barcelona", assegura Mercedes Blanco, CEO de la companyia d'administració de finques Vecinos Felices i vocal de Pimec en el Consell Assessor de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya. El director executiu de la consultora immobiliària Laborde Marcet, Benjamín Tarín, subratlla que, tot i que en alguns moments hi ha hagut "escepticisme", aquest és un projecte que "mai ha desaparegut del radar" dels inversors.

Tan Blanco com Tarín han percebut darrerament un interès creixent en la zona. "En els últims mesos hem detectat un augment sostingut de l’interès, sobretot per part d’inversors que volen posicionar-se abans que la transformació estigui del tot consolidada", explica Tarín. Blanco afegeix que l'interès és tant d'inversors com de compradors particulars. "Veiem una tendència similar a la que ja s’ha produït en altres zones de Barcelona en transformació, com Glòries o el 22@. Quan hi ha expectatives de nova centralitat urbana, millora de la connectivitat i grans espais verds, el mercat acostuma a anticipar-se", apunta.

"Respecte pel territori"

També l'assessor immobiliari Iñaki Unsain reconeix que últimament està proposant als seus clients la zona de la Sagrera com un indret interessant per invertir. "Comença a haver-hi rum-rum que tot el que està a prop de la futura estació pujarà molt", diu. "La Sagrera agafarà molt impuls. I Sant Martí, que era una zona una mica degradada, amb aquest parc que es farà començarà a contagiar-se i a pujar", vaticina. Unsain i Tarín apunten també a Sant Andreu com la zona que ara mateix genera més moviment perquè "ja té un teixit residencial i comercial molt consolidat".

Davant d'aquestes perspectives, les associacions de veïns de la zona han fet aquesta setmana un pas endavant. En la comissió de seguiment sobre com es desenvolupa el projecte, van demanar a l'Ajuntament un estudi d'impacte social del projecte que permeti planificar i prendre les mesures necessàries per evitar que els barris pròxims a la Sagrera pateixin també un procés de gentrificació que acabi expulsant els veïns. "Som a temps d'evitar que aquesta pressió augmenti i hem de prendre mesures", avisa la presidenta de l’associació veïnal de Provençals de la Verneda, Antònia Gimènez.

Gimènez remarca que la nova estació, el gran parc lineal i els nous habitatges i equipaments poden ser una oportunitat important per millorar la situació dels barris de la zona, però alerta que només "si es fa amb responsabilitat i respecte pel territori". "Ens preocupa que aquest tipus de projectes urbans acaben prioritzant l’atracció d’inversions i d’usos més de tipus metropolità, i no tenen en compte el veïnat que hi viu des de sempre", exposa. Admet, però, que per ara encara no han percebut un canvi en el teixit comercial, un dels primers símptomes de la gentrificació.

També el president de l'associació de veïns de Sant Andreu de Palomar, Miquel Ruiz, considera que la nova estació de la Sagrera és una oportunitat. Adverteix, però, que si no s'hi posa remei, molts dels pisos nous que es facin i que vagin a parar al mercat lliure poden acabar convertits en una segona residència per a estrangers que només passin temporades a Barcelona. Explica, de fet, que a la zona de Colorantes —una de les que aportaran nou habitatge a la zona— ja s'estan venent pisos de dues habitacions per més de 500.000 euros. Uns preus que, opina, estan lluny de l'abast de la majoria dels fills de Sant Andreu que volen seguir al barri.

Habitatge protegit

Mercedes Blanco admet que és "bastant probable" que la transformació de la zona pugui acabar suposant un canvi en el perfil dels veïns de l'estació. "Les noves centralitats urbanes solen atreure parelles joves, professionals que valoren la connectivitat i inversors que busquen zones emergents", sosté. "Més que parlar de substitució, jo parlaria d'evolució", precisa Benjamín Tarín, que subratlla que el planejament preveu una combinació d’habitatge protegit i lliure, a més de nous equipaments i espais públics. Això permetrà, conclou, "mantenir un teixit social divers".

En concret, el planejament urbà de la zona preveu aixecar 11.347 nous habitatges al voltant de la Sagrera, dels quals gairebé la meitat —un 48,8%— seran protegits. Pel que fa a l'impacte del turisme, si no hi ha un gir de guió quan entri en funcionament l'estació de la Sagrera, Barcelona ja haurà extingit la immensa majoria de llicències de pisos turístics. La zona sí que comptarà, però, amb 78.000 m² de sostre hoteler –un dels nous hotels es farà al costat mateix de l’estació—, ja que l'àmbit està fora de la zona on obrir hotels està restringit.