Collboni promet 260 milions d’euros fins al 2031 per transformar la Sagrera

BarcelonaAra que l'obra ferroviària de la Sagrera entra en la recta final, l'Ajuntament de Barcelona accelera els treballs de la transformació urbanística de l'entorn. Una gran reforma de la zona que, tal com ha explicat l'alcalde, Jaume Collboni, durant una conferència aquest dimecres, permetrà construir més d'11.000 nous habitatges i relligar amb un gran parc dos districtes tradicionalment separats per les vies: Sant Andreu i Sant Martí. Per aconseguir-ho, Collboni ha anunciat que el consistori destinarà 260 milions d'euros en els propers cinc anys. "No esperarem que s’acabi tot per començar a fer ciutat", ha dit el batlle, que ha explicat que aprovarà la revisió de la MPGM de la Sagrera i la reparcel·lació dels diferents planejaments urbanístics durant aquest 2026.

L'objectiu és que gran part d'aquests habitatges estiguin llestos quan l'estació s'inauguri al voltant de l'any 2032. Des de fa un any els trens ja circulen per la Sagrera tot i que sense aturar-s’hi, i la previsió és que l’obra ferroviària –l’estructura de formigó, les vies del tren, les catenàries i els elements d’electrificació– estigui completament llesta a finals d’aquest any o principis del 2027. Per a després quedarà la construcció del projecte arquitectònic de l’estació i les instal·lacions. És a dir, passar de l’actual esquelet a una estació completa i acabada.

Tal com explicava l'ARA aquest diumenge, l'impuls de la Sagrera és una d'aquelles oportunitats que una ciutat consolidada com Barcelona té per créixer. Durant la seva conferència, Collboni ha insistit a rebatre la idea que la ciutat està acabada i ja no hi ha espai per fer-hi habitatge, i ha subratllat que aquest projecte ho demostra. "Encara tenim recorregut per construir habitatge, zones verdes i equipaments", ha defensat l'alcalde.

El gran parc lineal que sorgirà del cobriment de les vies del tren permetrà suturar la històrica frontera entre barris de Sant Martí i Sant Andreu. Al voltant d'aquest enorme pulmó verd s'hi vertebrarà habitatge per a més de 25.000 veïns, una població similar a la dels barris d'Horta o de Sant Antoni. En total, Collboni ha explicat que al voltant de la Sagrera s'hi hauran aixecat 11.347 nous habitatges, dels quals un 48,8% són protegits. A més, també hi haurà 78.000 m² de sostre hoteler –un dels nous hotels es farà al costat mateix de l’estació– i 250.000 m² d'oficines. Tot plegat ha d'ajudar, segons càlculs del consistori, a crear més de 10.000 llocs de treball. El planejament també preveu més de 200.000 m² de sòl d’equipaments, alguns dels quals ja acabats avui com el Centre Esportiu Municipal la Sagrera.

Collboni ha subratllat també el paper clau que la futura estació de la Sagrera tindrà en la transformació de la mobilitat a la ciutat i en tota la regió metropolitana. A més d'oferir una nova porta d'entrada ferroviària a Barcelona més enllà de Sants, l'estació serà un gran intercanviador. Hi coincidiran l'alta velocitat amb tres línies de Rodalies –R1, R2 i R11– i tres línies de metro –L4, L9 i L10–. També hi haurà una estació d'autobusos interurbans.

El parc més gran de la ciutat

L'estació –obra de B720 Arquitectura, l’estudi de Fermín Vázquez, l’arquitecte de la Torre Agbar, de l’aeroport d’Alguaire i del nou Camp Nou– tindrà com a elements més característics una gran pèrgola de fusta i un gran pati intermodal, i estarà completament integrada en el gran parc del camí comtal –de més de 4 quilòmetres– que suturarà la frontera històricament oberta per les vies del tren entre els districtes de Sant Andreu i Sant Martí. Una zona verda immensa –la més gran de la ciutat–, on es projecten diferents espais com ara un extensíssim roserar que condueixi des de l’estació en direcció al centre de la ciutat, una gran font i molts espais d’ombra. Avui ja és possible trepitjar una petita part de l’extrem sud d’aquest parc, inaugurat fa pocs mesos en el tram que va des de la Torre del Fang fins al pont de Felip II. Des d’allà haurà d’arribar fins a tocar pràcticament el parc de la Trinitat.

El calendari del tramvia, en l'aire

Durant el torn de preguntes posterior a la conferència, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha parlat també de la importància que té per a alguns dels projectes clau de la ciutat que la Generalitat pugui aprovar els pressupostos. Ha dit que l'estimació és que un fracàs dels comptes tindrà un impacte d'uns 250 milions d'euros a Barcelona, i pot perjudicar, ha dit, projectes com la connexió del tramvia per la Diagonal. Un projecte que, ha dit, podria veure modificat el seu calendari. També durant el torn de preguntes, Collboni ha vist com un dels veïns de Vallcarca afectats per l'MPGM de la Rambla Verda interrompia l'acte acusant el govern municipal d'haver "traït" el pacte d'obrir una mediació amb els veïns.