"Hi ha massa esportistes que ni es plantegen ser mares"

Vilanova i la GeltrúLa maternitat de les esportistes d’elit era un tema tabú que moltes d'elles ajornaven fins a la seva retirada, però cada vegada hi ha més jugadores que s’animen a compaginar la seva trajectòria esportiva amb el fet de ser mares. Un dels últims casos és el de Gala Mestres, la capitana del Baxi Ferrol. “Em vaig quedar embarassada a finals d'agost i ara estic de permís retribuït per poder afrontar aquesta pausa per maternitat. Em trobo molt bé. La veritat és que està sent un bon embaràs, amb els alts i baixos habituals que tothom coneix, però va tot molt bé”, resumeix.

La resposta del club gallec de Lliga Femenina Endesa va ser molt madura. “La seva reacció va ser molt bona. Primer l'hi vaig comunicar a l'entrenador i s'ho va prendre molt bé. Lino López sempre prioritza el fet de ser persones a esportistes. Es va alegrar molt per mi. No sabíem ben bé com procedir, però tot es va fer de manera molt natural. La veritat és que tothom va reaccionar molt bé”, presumeix. El conveni col·lectiu del 2024 és una gran notícia per a les jugadores, que ara tenen més protecció econòmica. “Hem avançat, hem fet grans passos. El fet de tenir un permís retribuït em permet seguir cobrant el meu sou al 100%. A més, gràcies al conveni, em van allargar un any el contracte de manera automàtica. Això et permet tenir una certa estabilitat. Abans a moltes jugadores les feien fora o patien situacions que no són agradables”, recorda.

El Baxi Ferrol va disputar la final de l’Eurocup la temporada passada i, quan va decidir aturar la seva trajectòria, Mestres estava en un gran moment professional. “No vaig tenir dubtes a l’hora de prendre la decisió perquè el rellotge biològic existeix. Em vaig començar a informar sobre quines eren les millors opcions per poder quedar-me embarassada, tant a nivell laboral com econòmic. No em feia por deixar el bàsquet un any per una qüestió com aquesta i la decisió va ser bastant contundent”, diu la vilanovina.

“Els primers dies estava bastant nerviosa, ja que vaig jugar dos partits sabent que estava embarassada. Al cap de sis setmanes ho vaig haver de fer públic perquè els mitjans de comunicació començaven a preguntar per què no jugava”, explica Mestres, que es manté molt activa. “Segueixo anant al gimnàs, faig pesos i natació... He après a fer coses diferents amb el meu cos, tot i que n’hi ha moltes que ara no puc fer. És una manera diferent de treballar el teu cos, d’escoltar-lo més. Trobo a faltar el bàsquet, la veritat”, reconeix.

"Vull seguir jugant"

“M'agradaria molt seguir jugant a bàsquet després de ser mare. La meva idea principal és seguir jugant al màxim nivell i el màxim temps que pugui. Sé que conciliar la vida familiar amb la de l'esportista serà complicat, però tinc la voluntat de fer-ho. És un repte nou i l'encaro amb ganes. La meva parella i la meva família m’ajudaran tant com puguin”, assegura.

El cas de Mestres pot servir d’inspiració per a altres esportistes. “Jo crec que d'esportistes que siguin mares quan estan en actiu n’hi ha poques. La majoria s'espera a acabar la carrera esportiva. Les esportistes també volem ser mares i se'n parla molt poc. Hi ha moltes companyes que ni s'ho plantegen. Crec que se n'hauria de parlar més i que hauríem de tenir més referents. Jo espero servir de referent d'algunes noies joves perquè les esportistes també tenim el dret de ser mares. No tota la nostra identitat es basa en ser jugadores de bàsquet o ser atletes, sinó que també som persones i també s'ha de considerar i s'ha de veure normal que com a jugadores també vulguem ser mares”, subratlla Mestres.