Una futura mestra d'infantil, l'àngel invisible que impulsa l'Spar Girona

TarragonaUn Spar Girona condicionat pels problemes físics de jugadores clau afronta a partir d’aquest divendres la Copa de la Reina de Tarragona amb ambició. L’equip català s’estrenarà jugant els quarts de final contra el Perfumerías Avenida, un rival contra el qual s’ha disputat molts dels últims títols. Una de les armes secretes de Roberto Íñiguez és Carol Guerrero, una jugadora discreta que sempre rendeix per sobre dels elogis que rep. “Soc una persona molt tímida i introvertida, però quan em donen confiança soc la persona més divertida que pots conèixer. Em costa una mica, però crec que amb el pas del temps això ho he anat millorant, tot i que encara em queda”, diu.

Guerrero, que d’aquí uns dies disputarà la final six de l’Eurolliga, és ambiciosa. “El repte és aconseguir títols a l'Spar Girona, però més enllà dels resultats, jo em sento molt satisfeta de la meva superació personal perquè hi ha anys que no han sigut fàcils. Sempre he confiat en mi i em quedo amb això. Els títols són molt guais, però sense esforç i sense compromís no els hauria aconseguit”, recorda l’aler pivot.

La viladecanenca de 25 anys té clares les seves prioritats. “Un 90% de la meva vida és el bàsquet. Ens passem els dies entrenant i viatjant i acabem compartint moltes coses. Tenim poc temps per estar amb la família, però jo tinc la sort que viuen a prop. Intento estar centrada en el bàsquet”, assegura Guerrero, que ja s'ha estrenat amb la selecció espanyola.

Mentre creix a l’ombra de Chloe Bibby, la humilitat és el seu segell particular. “La meva referent sempre ha sigut la meva germana, però sí que és veritat que en el món professional jo vaig créixer veient Anna Cruz, Sílvia Domínguez, Laia Palau... Amb l’Anna i la Laia, a més, vaig tenir la sort de coincidir. N'he d'aprendre molt encara”, avisa. Quan era més jove, era més insegura. Quan cometia una errada, perdia la concentració. Ara no. “Jo vaig aprendre de gent i ara hi ha gent més jove que està aprenent de mi. Crec que he de fer bé les coses, i si puc ajudar-les que creixin i que arribin fins on soc jo, sempre estaré encantada de fer-ho. És molt important tenir referents. Quan les mires, penses que tu també hi pots arribar. T’imagines que elles han passat molts problemes i adversitats, però s'han refet i això sempre és útil. Tenir referents t’ajuda a treballar amb un objectiu clar”, resumeix.

Formada al CB Almeda i al CBS Barça, Guerrero disputa la seva segona temporada a l’Spar Girona. “Al CB Almeda vaig passar els millors anys de la meva vida. Vaig aprendre molt i gràcies a ells soc aquí. Em van ensenyar que el caràcter dins la pista és el millor que pots treure i has de lluitar per tot. El bàsquet va d’això”, opina.

"M'agradaria ser mestra"

Fora del bàsquet, la gran vocació de Guerrero és l’ensenyament. “Vaig acabar un grau superior d’educació infantil. Van ser anys molt durs perquè havia d'anar a classe, fer les pràctiques, estudiar al migdia i entrenar. Van ser anys difícils. En el futur m'agradaria exercir d'això, però ja ho veurem. M'agradaria ser mestra d'infantil. Els nens sempre m'han agradat i crec que quan tot això acabi, serà el meu objectiu”, avança.