El 26 de novembre del 2021, l’Organització Mundial de la Salut va anunciar que s’havia descobert al sud de l’Àfrica una nova variant del coronavirus, coneguda com a òmicron, que va propagar-se molt ràpidament i va convertir-se en la forma dominant a tot el món. Va causar un augment de casos sense precedents. Ara, un any després, els viròlegs encara intenten entendre els seus sorprenents girs evolutius: aquesta variant té la capacitat de mutar molt ràpid i, en lloc de generar un sol llinatge, ha explotat en centenars, cadascun dels quals ofereix resistència al nostre sistema immunitari. És per això que Jesse Bloom, un viròleg que treballa al Centre Oncològic Fred Hutchinson de Seattle, pronostica que, si no surt una variant molt diferent, aquesta continuarà sent la predominant, i que això dificultarà que els científics dissenyin noves vacunes i tractaments. 

Els primers vials de les vacunes adaptades a les noves variants del coronavirus aterraran a Espanya aquesta setmana, només cinc dies després que l'Agència Europea de Medicaments (EMA, per les sigles en anglès) n'autoritzés l'ús. La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha anunciat que al llarg del mes de setembre l'Estat rebrà un total de 10 milions de vacunes reformulades de Pfizer i Moderna per protegir la població més vulnerable contra la variant òmicron, la causant de la majoria de contagis al món.

Les noves versions de l’òmicron, conegudes com a BA.4 i BA.5, són motiu de preocupació per a les autoritats sanitàries de Sud-àfrica i Europa, on el nombre de casos no para d’augmentar. I als Estats Units, tot i que la subvariant BA.2 és encara la prevalent, les noves variants del coronavirus s'han detectat en alguns estats com ara Califòrnia, Missouri o Massachusetts. I tot sembla indicar que cadascuna d’aquestes subvariants esquiva més la immunitat que la versió original de l’òmicron, la qual cosa vol dir que pots contagiar-te fins i tot estant vacunat o havent patit la malaltia anteriorment.

Si formes part dels milions de persones que ja s'han contagiat de covid-19, potser et demanes durant quant de temps tindràs immunitat contra el coronavirus. Al principi de la pandèmia, la majoria de la gent suposava que infectar-se tenia almenys un avantatge: estar protegit de futures trobades amb el virus. No obstant això, el virus no mostra senyals de minorar la seva propagació, les reinfeccions semblen haver-se convertit en una cosa habitual. Ja hi ha moltes persones que informen de segones o fins i tot terceres infeccions amb les noves variants.

Un virus que no mostra signes de desaparèixer, variants especialitzades en esquivar les defenses del cos i onades de contagis dues o fins a tres vegades a l'any: aquest pot ser el futur del covid-19, temen alguns científics.

Per a molts el coronavirus és només un vague record d'un malson que s'ha allargat dos anys. La normalitat s'ha imposat: les mascaretes són anecdòtiques, han tornat els petons i les abraçades per saludar-se i s'acumula l'oferta de festivals de música multitudinaris. En la majoria de casos, les infeccions ni tan sols es registren. El covid, que havia acaparat tota l'atenció des que va esclatar el març del 2020, ha deixat de ser una prioritat. I malgrat que no ha desaparegut i continua circulant a nivells força alts, la gent fa una vida gairebé prepandèmica i els hospitals no se n'estan ressentint. Alguns experts anomenen era òmicron aquest punt d'inflexió. Davant d'aquests canvis de comportament social i epidemiològic, doncs, ¿es pot dir que s'ha acabat la pandèmia? ¿Què pensen els experts del seu futur més immediat?

Ciutats confinades, hospitals provisionals, centres de quarantena, proves massives i la previsió de contracció de l'economia tornen la Xina a l'escenari dels primers temps de la pandèmia, el 2020. El tancament de fronteres i l'estricta política de covid zero no han aconseguit frenar l'arribada de la variant òmicron, que ara s'ha estès gairebé per totes les províncies. Divendres el ministeri de Sanitat anunciava més de 7.200 nous casos positius a tot el país i durant el mes de març el nombre de contagis ha superat els 56.000. Són xifres ridícules comparades amb Europa o els Estats Units, però altíssimes per als estàndards xinesos. Durant el primer brot a Wuhan mai es van registrar més de 4.600 nous casos diaris i amb prou feines hi va haver contagis fora de la província de Hubei. El confinament de Xangai, executat en dues fases, ha sigut el cop més dur, pel que representa tancar la capital econòmica del país i per les més de 25 milions de persones que hi viuen.

A l'hora de decidir el nom de la llar d'infants que estaven a punt d'inaugurar en ple barri del Raval van voler apel·lar a una cosa petita. "No volíem ser la O majúscula, l'omega, sinó la o minúscula, perquè volíem ser una escola de barri, familiar, petita. Per això li vam posar llar d'infants Òmicron", explica Daniel Simon, alma mater del projecte. Quan l'Organització Mundial de la Salut va batejar la variant del SARS-COV-2 amb el nom de la quinzena lletra de l'alfabet grec, la pàgina web Omicron.cat va rebre més de 45.000 visites en una setmana. Però la web està buida: només hi apareix el logotip de colors de l'escola i el simpàtic dibuix d'una nena amb el seu osset de peluix. Després de gairebé 50 anys d'història educant els infants del Raval, la llar d'infants Òmicron va abaixar per sempre més la persiana el juny del 2021 i ho va fer, paradoxalment, per culpa de la pandèmia. Aquesta és la història de l'escola bressol amb nom de virus.

Mentre infermeres i metges lluiten amb una onada d’òmicron que no para de batre rècords, els biòlegs evolutius estan immersos en la seva pròpia lluita: esbrinar com ha aparegut aquesta variant dominant ara al món. Al novembre, quan la variant òmicron va començar a circular al sud de l’Àfrica, els científics es van quedar de pedra veient la seva composició genètica. Mentre que les variants anteriors s’havien diferenciat de la versió original del coronavirus, la de Wuhan, per 10 o 20 mutacions, l’òmicron en tenia 53, un salt enorme i sorprenent en l’evolució viral.

L'escola ha tornat a convertir-se en la baula més feble de la cadena. I els nois i noies, en víctimes indirectes d'una pandèmia que també està sent un daltabaix educatiu. L'òmicron, amb la seva forta capacitat de contagi, ha suposat un nou cop dur per als centres d'ensenyament, que s'han mantingut oberts, sí, però amb un alt cost organitzatiu i educatiu. En les tres setmanes des del retorn a les aules després de les vacances de Nadal, a les escoles públiques s'han hagut de fer 12.000 substitucions per baixes de docents, mentre que a les concertades (que cal recordar que també formen part del sistema públic) hi ha hagut 4.000 contractes de substitucions fetes en inferioritat de condicions. La concertada s'ha sentit molt sola a l'hora de trobar mestres. La pública els ha tingut més fàcilment, però en força casos han anat saltant d'un centre a l'altre, una mobilitat que ho és tot menys pedagògica.

En una tarda... Encara menys, en qüestió d’hores la notícia va expandir-se més ràpid que l’òmicron. L’Àngels es jubila. Ella mateixa va escriure un text a la premsa local per explicar el fet i, en un tres i no res, al barri no es parlava de res més. Els diaris dediquem titulars a Ucraïna, ens esgarrifem amb les llicències per edat del Parlament, suquem pa amb les banyes de la germana del rei i convertim Dembélé en un culebró absurd, però, a vegades, la nostra vida és a la llibreria de sota casa. L’Àngels, la prescriptora de capçalera des de fa vint anys, diu que plega i tot trontolla. Els veritables motius només els explica, en privat, als molts clients que durant dues setmanes hem passat per la llibreria –entregats, emocionats, encuriosits– per acomiadar-nos. No plega per l’edat –l’Àngels n’acaba de fer 66– ni perquè el negoci no rutlli. Al contrari, amb el confinament molta gent va tornar a llegir i, tot d’una, és com si la clientela hagués decidit afavorir el comerç de quilòmetre zero per damunt dels beneficis del Jeff Bezos i el seu exèrcit de repartidors a preu fet. “Tinc una mare de 92 anys i sis nets, tots ells em necessiten”. Aquest és el motiu, la nova missió familiar. La llibretera ens ho explica als fidels habituals i, de nou, veiem el pas dels anys als ulls dels altres. El temps vola. Abans, quan la llibreria va obrir a finals dels vuitanta, estava en un carrer de vorera estreta i, davant de l’aparador, era un no parar de cotxes que fugien del centre de la població. Avui la llibreria està en una zona de vianants, pacificada i elegant, encerclada per dues agències immobiliàries. Els uns venen il·lusions, els altres també. Una llibreria és, al capdavall, un temple on trobes històries que no sabies que buscaves. Una llibretera és algú, encara que l’Àngels potser no ho sàpiga, que no es jubila mai. Recomanar, seduir i convèncer són verbs que no caduquen, digui el que digui el carnet d’identitat. 

]]>

L'expansió sense precedents de l'òmicron està tensionant de nou la societat europea i l'autoritat sanitària comunitària té clar que l'única manera de rebaixar-ho és vacunant més. "El que demostra l'òmicron és la necessitat d'immunitzar i és un cas clar que calen dosis de reforç per augmentar la protecció", diu la comissària europea de Salut, Stella Kyriakides, en un comunicat. En resum, el Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties (ECDC) pressiona perquè s'estengui la tercera punxada amb més celeritat i recomana oferir-la a tots els ciutadans tres mesos després de la pauta completa.

]]>

El nom és poètic: "sigil·losa". La realitat és prosaica. El covid segueix mutant i segueix entre nosaltres. La bona notícia és que aquest nou gir del guió epidemiològic no suposa cap agreujant de la situació general. Ha donat lloc a un subllinatge, l'òmicron BA.2, que ja tenim entre nosaltres. De fet, ja està present en una quarantena de països: no té la mutació característica del gen S (una de les dianes més identificatives de l'òmicron original), cosa que complica la seva identificació en una prova diagnòstica convencional, sigui per PCR o per test d'antígens. Tot indica, en qualsevol cas, que fa el virus més contagiós, però alhora el manté igual de lleu. Per tant, ens hem de preocupar? Doncs sí i no. Sí perquè la pandèmia no s'acaba d'acabar. I no perquè seguim anant cap a la gripalització, és a dir, cap a la normalització del virus com una realitat amb la qual haurem de conviure però que no comportarà problemes greus de salut ni a la llarga posarà al límit els serveis sanitaris.

]]>

"S'ha acabat! Cremem les mascaretes tots junts!" Amb aquesta entusiàstica proposta celebra aquest dimecres un opinador del diari danès Berlingske la fi de les restriccions a Dinamarca. El mateix diari afirma a l'editorial que la primavera arribarà més aviat aquest any, l'1 de febrer, quan totes les restriccions contra el coronavirus s'eliminaran. El govern danès ha seguit les recomanacions del comitè científic assessor de no allargar la categorització del covid com una malaltia "crítica per a la societat", que és el mecanisme legal que permet imposar les limitacions i prohibicions quan una malaltia es considera perillosa perquè és particularment contagiosa, té una alta taxa de mortalitat o pot causar danys greus o permanents.

]]>

Tot i que en la pràctica l'esclat de l'òmicron ja va fer canviar l'enfocament de les restriccions de moviment de la majoria de països, aquest dimarts els ministres d'Afers Europeus de la UE han aprovat una actualització de la recomanació en aquest àmbit per abandonar definitivament el mapa de colors i centrar-se en la immunització dels viatgers a l'hora de demanar, per exemple, testos negatius. En realitat, països com Itàlia, Portugal o Grècia ja van començar a exigir de manera generalitzada testos negatius per entrar al país quan els contagis es van disparar per l'òmicron, però ara els estats membres de la UE posen aquest enfocament negre sobre blanc per comptar amb una base més simple sobre la qual cada govern pot decidir o no fixar les normes.

]]>

Mal de cap, son, esgotament general i febre. Són alguns dels símptomes més descrits aquestes últimes setmanes per les persones que han rebut la tercera dosi de la vacuna. ¿Aquesta tercera dosi té realment més efectes secundaris? Per què? Un estudi recent de l'Institut de Salut Carlos III assegura que la tercera punxada ajuda el sistema immune a ser fins a 10 vegades més fort contra la variant òmicron. L'epidemiòleg i investigador ICREA de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), impulsat per la Fundació "la Caixa", el doctor Quique Bassat respon a l'ARA cinc dels dubtes més comuns sobre aquesta tercera ronda de vacunes.

]]>

L'aparició de la variant òmicron i la pressió de celebrar uns Jocs Olímpics d'Hivern sense contagis han forçat la Xina a intentar que la població no viatgi en el seu principal període de vacances, l'Any Nou Lunar, també conegut com la Festa de la Primavera.

]]> Se suposa que no hauríem de voler contagiar-nos d’òmicron només per passar-lo d’una vegada per totes. Article rere article, els experts adverteixen que no intentem enganxar el virus amb l’esperança de deixar-lo enrere.

]]>

La Comissió de Salut Pública ha decidit aquest dijous ampliar l'administració de la tercera dosi de la vacuna contra el coronavirus per a les persones d'entre 18 i 39 anys. El ministeri de Sanitat avança d'aquesta manera en l'estratègia d'immunització de la població cap a les capes més joves de la societat i ho fa en plena sisena onada. Els contagis continuen disparats i la incidència a tot l'Estat ha arribat a més de 3.100 casos per cada 100.000 habitants, unes xifres mai vistes fins ara. Amb tot, aquest dimecres la ministra de Sanitat, Carolina Darias, parlava ja d'un "alentiment" del ritme de contagis durant l'última setmana, tot i que encara demanava agafar les dades amb "prudència".

]]>