Societat  /  Educació 28/01/2022

El mes dels mestres substituts: tres escoles en tres setmanes

Els sindicats avisen que l’alta mobilitat del professorat “passarà factura” al sistema educatiu

4 min
Una escola de Barcelona, en una imatge d'arxiu

BarcelonaEl Dani s’ha estrenat en una aula de primària fa tres setmanes i, des d’aleshores, ha fet classe en tres centres diferents. La Montserrat ha començat la seva carrera docent substituint una mestra contagiada i amb tota la classe confinada. I la Neus acabava el seu breu contracte el dia 17 però el covid va fer estralls en el claustre i deu dies després encara encadenava substitucions a la mateixa escola. Als centres educatius, aquest mes de gener ha sigut el dels substituts : des que ha començat el segon trimestre, el departament d’Educació ha fet més de 12.000 nomenaments a l’escola pública, i s’hi haurien de sumar els 4.000 contractes de substitucions que s’han fet a l’escola concertada. En molts casos, són docents que s’han incorporat de nou al sector educatiu. Una primera experiència laboral marcada pels confinaments d’alumnes, els brevíssims contractes temporals (de dos o tres dies), la dificultat d’adaptació amb tan pocs dies i la solitud d’entrar en un centre amb molts mestres també substituts.

“No he tingut temps de preparar res. Vaig començar d’un dia per l’altre”, explica la Neus. Va acabar el grau d’educació primària al juny i es va apuntar a les llistes d’interins. L’han cridat per primera vegada després de Nadal per cobrir una baixa per covid de tres dies en una escola de Terrassa. Però d’una substitució ha saltat a una altra perquè molts mestres s’han contagiat i ja ha fet classe en tres grups diferents. “Estic aprenent molt de les altres mestres i dels alumnes”, diu. 

Una hora per decidir

Quan Educació fa un nomenament, el docent té una hora per acceptar o rebutjar la plaça que li ha tocat, amb el risc que dir que no suposa perdre el torn i anar al final de la llista. Per això, molts docents que estaven apuntats a la borsa i mentrestant treballaven en concertades han optat per deixar el seu lloc de feina quan els han cridat de l’escola pública. “No et queda una altra que acceptar”, assegura el Dani. Ell havia fet classe abans en acadèmies privades d’anglès i de repàs, i també havia fet un any classe a casa a tres nens a Dubai. Ara ha entrat a l’educació reglada per primera vegada i ja ha estat en una escola pública a l’Hospitalet i en dues concertades, una a Sant Sadurní d'Anoia i una a Igualada: “Com més alumnes tens, més et desgastes, perquè no puc dedicar-me a tots com a mi m’agradaria”.

En general, els nous mestres i professors consultats per l’ARA han trobat força suport dels equips directius, malgrat que saben que estan desbordats per la gestió de la pandèmia. “L’equip docent està molt acostumat que no parin d’arribar substituts”, explica la Montserrat. Té un contracte de tres dies en una escola de Lleida: a banda de les pràctiques que va fer durant la carrera, la seva primera experiència laboral ha sigut fer classe a través d’una pantalla perquè tot el grup estava confinat. “Estava nerviosa, però un cop a l’escola m’he ficat en el paper de mestra i ha sortit com si ho hagués fet tota la vida”. 

Durant aquestes tres setmanes els substituts –i els seus contractes de pocs dies– estan suportant estoicament el brutal embat del covid als centres. “Aquestes persones van a apagar focs”, sintetitza Iolanda Segura, portaveu del sindicat de mestres USTEC-STEs. I avisa que “fan el que poden”: no coneixen l’escola ni els alumnes, tenen estudiants a l’aula i a casa, no poden donar continuïtat a moltes assignatures ni al treball per projectes. Ras i curt, hi van per “no desatendre” els estudiants, però els sindicats alerten que tot plegat “passarà factura” al sistema educatiu i a l’aprenentatge dels infants i joves. El problema, afegeix Marga Romartínez, responsable de docents de la pública de CCOO, no és que hi hagi tanta gent nova fent docència per primer cop, sinó la mobilitat de professionals que això implica. “Que en 15 dies un alumne tingui dos o tres tutors diferents”, exemplifica.

Dificultat per trobar substituts

Els sindicats s’han queixat reiteradament aquest mes perquè moltes substitucions no han arribat a temps o directament no s’han cobert perquè les borses “estan buides”. Almenys, però, per als docents de la pública hi ha una borsa on recórrer: substituir els monitors de menjador, de lleure, vetlladors o personal de serveis ha sigut, directament, una odissea. 

El mateix ha passat al sector concertat. “Quan es prenen decisions es pensa només en la pública, però el servei educatiu som tots els centres del país”, avisa Eva Salvà, de l’Agrupació Escolar Catalana, una de les patronals laiques. Diu que s’han sentit “molt sols”: no només han patit la fuga de molts docents cap a la pública sinó que tampoc se’ls ha deixat contractar estudiants de l’últim curs de magisteri per cobrir algunes baixes de pocs dies, com van demanar. “Sí que han permès que professors d’ESO facin classe a primària, però això tampoc ha solucionat res perquè el que fan falta sobretot són professors d’ESO”, resumeix Salvà. El mes més caòtic a les escoles acaba amb més de 95.000 confinats.

stats