Els legisladors de Ciutat de Mèxic han aprovat amb una aclaparadora majoria la prohibició de les corrides de toros tradicionals. Un esdeveniment important tenint en compte que es tracta de la ciutat i el país del món amb més tradició taurina. La mesura ha comptat amb el suport de la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum.

A Nimes, a Occitània, cada any se celebren dues ferias, una festa popular inspirada en les fires d'Andalusia en què els toros i les corrides són els protagonistes. Forma part del reclam turístic de la ciutat i, segons l'Ajuntament, la tauromàquia suposa uns ingressos per al municipi de 60 milions d'euros anuals. A França, les corrides de toros –i qualsevol altre espectacle que impliqui maltractament animal– estan prohibides, però la llei fa una excepció per a les "tradicions locals ininterrompudes", com és el cas de les corrides al sud de França, sobretot a Nimes, Arles i Besiers, però també en ciutats de la Catalunya Nord com ara Ceret o Perpinyà. L'excepció genera molta controvèrsia política i en els últims mesos s'havia gestat una proposició de llei per prohibir les corrides a tot el territori francès. Finalment la iniciativa ha fracassat aquest dijous, cosa que ha posat en evidència la divisió que genera a França la qüestió dels toros.

No tornarà a haver-hi toros a Gijón. Així ho ha decidit l'alcaldessa de la ciutat, Ana González, que ha anunciat que l'Ajuntament no concedirà la pròrroga d'ús a l'empresa que actualment explota la plaça ni els oferirà un nou contracte. Per tant, la plaça de toros d'El Bibio no tornarà a celebrar la fira taurina de Begoña que enguany ha generat polèmica, després que el torero Morante de la Puebla matés dos braus que es deien Feminista i Nigeriano. Els noms dels animals sacrificats, de la ramaderia de Daniel Ruiz, han despertat queixes d'associacions feministes i animalistes.

La protesta de prop de 500 animalistes davant el Coliseu Balear va provocar divendres una explosió d’espanyolisme entre els assistents a la cursa de bous encoratjada pels altaveus de la plaça de toros, que no van tenir cap escrúpol en desplegar un repertori musical que va iniciar el Viva España de Manolo Escobar i que al cap d’una estona va derivar cap al Cara al sol i Yo soy novio de la muerte. Aida Cortecero, presidenta d’ICA Animalista, entitat que havia convocat la manifestació contrària, es va mostrar satisfeta del ressò de la protesta, però va criticar el tracte rebut per part del desplegament policial i el soroll provinent dels altaveus del recinte dirigits cap el carrer. Els crits dels manifestants no es podien sentir a pocs metres del lloc on s’havia ubicat els animalistes, bona part d’ells darrere uns contenidors de fems situats davant l’escola Pius XII.

Cinc entitats taurines d'àmbit català i espanyol han presentat aquest dijous una petició a l'Ajuntament d'Olot perquè els deixi organitzar una corrida a la plaça de braus que hi ha al municipi, la més antiga de Catalunya. Els impulsors afirmen que estan "emparats" per tres sentències estatals (dues del TC i una d'un jutjat d'Alacant). Des de l'Ajuntament confirmen que estudiaran el text però recorden que el 2010 el Parlament va aprovar una llei que prohibia els toros i que el 2004 la capital de la Garrotxa es va declarar ciutat antitaurina. Més recentment, el 2016, la ciutat va decidir suprimir els correbous de la festa major arran d'una consulta popular.

En l'últim mes el Tribunal Constitucional (TC) ha trencat fins a dues vegades una de les seves regles sagrades des de la sentència de l'Estatut el 2012: respondre a recursos d'inconstitucionalitat sobre normes o decisions del Parlament o del Govern amb unanimitat de tots els magistrats que conformen el ple. L'anul·lació del veto a les corrides de toros a Catalunya va tirar endavant amb la discrepància de fins a tres magistrats. El ple tampoc va resoldre per unanimitat la decisió d'avalar la seva reforma, que li dóna poders per suspendre polítics.

El conseller de Territori, Josep Rull, ha assegurat aquest dijous que les lleis i normatives que ja hi ha vigents a Catalunya són "suficients" per fer de "dic de contenció" perquè els toros no tornin a Catalunya, després que el Tribunal Constitucional hagi tombat la prohibició catalana. Rull ha fet aquestes declaracions en l'obertura de la Primera Trobada de Comissions i Seccions de Protecció dels Drets dels Animals al Col·legi d'Advocats de Barcelona.

Uns 300 antitaurins –segons la Guàrdia Urbana– convocats per la plataforma Ricma (Repulsa Contra el Maltractament Animal) i el partit animalista Pacma s'han manifestat aquest migdia pel centre de Barcelona en contra de la sentència del Tribunal Constitucional que anul·la la prohibició dels toros a Catalunya. Amb crits com "Catalunya és antitaurina" han començat la protesta a la plaça de Catalunya, han pujat pel passeig de Gràcia i s'han encaminat cap al Parc de la Ciutadella per la Gran Via.

El govern espanyol en funcions urgeix tant el Govern com l'Ajuntament de Barcelona a "acatar" la decisió del Tribunal Constitucional (TC) d'anul·lar la prohibició dels toros a Catalunya i recorda que només l'Estat té competències per legislar sobre la tauromàquia. Durant la roda de premsa posterior al que podria ser el penúltim consell de ministres en funcions, la portaveu de l'executiu, Soraya Sáenz de Santamaría, ha assenyalat que complir les sentències ha d'entrar en "les regles del joc" de qualsevol institució. "Nosaltres tenim processos amb diferents comunitats autònomes, uns els guanyem i altres no, i els respectem i els acatem tots perquè són les regles del joc democràtiques", ha dit.

Ja sabem que l’actualitat fa estranys companys de viatge, però que avui, cap a finals de l’any 2016 hàgim de d’estar parlant de Franco i toros és com una broma inesperada.

Els partits del Parlament de Catalunya han reaccionat immediatament a l'esperat anunci del Tribunal Constitucional de tombar la prohibició dels toros a Catalunya, aprovada el 2010 i que va entrar en vigor el 2012. Tret del PP i Ciutadans, totes les formacions han deixat clar que no permetran que les curses de braus tornin a Catalunya.

Més de sis anys després de la històrica prohibició dels toros a Catalunya per part del Parlament -amb 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions- el Tribunal Constitucional ha tombat aquest dijous la llei 28/2010, que va abolir els espectacles taurins des de l'1 de gener del 2012. El ple ha decidit validar el recurs d'inconstitucionalitat del PP presentat l'octubre del 2010, en què argumentava que la prohibició "envaeix competències estatals" i "restringeix drets i llibertats dels ciutadans". Però a diferència de la majoria de sentències en contra de decisions del Parlament, aquest cop la decisió no s'ha pres per unanimitat entre els magistrats de l'alt tribunal. Tres discrepen de la sentència: la vicepresidenta del tribunal Adela Asua Batarrita, i els magistrats Fernando Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol Ros.