Espanya i Palestina han portat aquest dijous al plenari de les Nacions Unides una resolució de condemna a la invasió israeliana de Gaza. El mateix dia s'inaugurava a la Fira de Montjuïc la 32a edició de Festival Sónar. És una edició marcada per la retirada d'una trentena d'artistes, disconformes amb KKR, el fons proisraelià que l'octubre del 2024 es va convertir en l'inversor principal de Superstruct Entertainment, l'empresa que va comprar el Sónar el 2018. Posteriorment, el festival va sumar una vintena d'artistes, amb la qual cosa el cartell presenta, numèricament, un 87% de la programació prevista inicialment. Entre les ultimíssimes incorporacions, una llegenda del house de la magnitud de Todd Terry.

En un moment en què els festivals i les festes majors han arraconat les sales de concerts com a centre neuràlgic de la música en viu, l'estiu s'ha convertit, si no ho era prou, en l'estació per excel·lència per anar a veure concerts. No només és una qüestió de bon temps i de la comoditat que ofereixen els espais oberts, sinó també de la necessitat de recuperar una vida cultural que ha perdut espai davant de l’actual ritme de vida, tan marcat pel temps que dediquem a la feina. En aquest sentit, els reis de la festa segueixen sent els festivals, gairebé tots estiuencs, que el 2022, l'últim any amb xifres contrastades, van concentrar fins a 2,1 milions d'espectadors.

Cristian Quirante (Castelldefels, 1984), més conegut com a Alizzz, publica el disc Conducción temeraria (Warner, 2024). Productor i compositor que ha treballat molts anys amb grans artistes, ensenya en aquest segon àlbum al seu nom una música amb atmosfera cinematogràfica. Hi parla de la seva vida des de la publicació de Tiene que haber algo más (2021), tres anys que defineix com una autèntica muntanya russa.

Alizzz (Cristian Quirante), l'estrella de Castelldefels que és molt més que la mà dreta de C. Tangana, estrena la seva primera cançó en català, Què passa nen, tot un himne perifèric que avança com a reivindicació de classe i del Baix Llobregat. "Rodalies feta merda", diu per descriure el dèficit d'infraestructures, justament el dia en què Adif ha tingut una avaria que ha deixat el país pràcticament sense servei ferroviari durant algunes hores. No és estrany, doncs, que al videoclip dirigit per Félix Bollaín i Rafa Castells no faci servir el tren sinó un cotxe.

This is not a festival. Amb aquesta més que probable picada d’ullet a René Magritte (present a la campanya gràfica, als gots reutilitzables i a les bosses), el Vida per fi ha fet explícita la filosofia que està construint des del 2014: fintar la definició del que entenem com a “festival de música” i oferir quelcom d’intangible. Un locus amoenus en què els sons brollen de l’entorn natural que rodeja la masia d’en Cabanyes, convenientment decorat amb sorpreses potencialment instagramejables (una escala que condueix a uns núvols de cotó, un piano enmig dels arbres…), convidant a una festa sense l’angoixa de la multiplicació infinita d’escenaris i propostes i que, per damunt de tot, manté a ratlla la temptació de massificar-se: entre el 30 de juny i el 2 de juliol, la vuitena edició de l’esdeveniment de Vilanova i la Geltrú ha reunit un total de 30.000 persones, segons l’organització.

Marc Gili i Belly Hernández porten dues dècades al capdavant de Dorian, un dels grups catalans amb més projecció internacional fruit d'una feina constant sobretot a l'Amèrica Llatina. Quatre anys després de Justicia universal, publiquen Ritual. Aquest divendres el presenten al Festival Strenes de Girona.

Cristian Quirante, conegut per l'art com Alizzz, ha sigut el còmplice necessari de C. Tangana per capgirar el pop espanyol. Fruit d'aquesta aliança hi ha el disc El madrileño i tres premis Grammy Llatins. Però a banda de la feina com a productor, Quirante, nascut a Castelldefels el 1984, té també una trajectòria com a artista de música electrònica, i abans com a públic del britpop i l'indie. Tot plegat conflueix en l'àlbum que acaba de publicar: Tiene que haber algo más (Warner, 2021).