<![CDATA[Ara.cat - Enrique Arnaldo]]> 10 <![CDATA[El nou TC blinda els magistrats polèmics per evitar la paràlisi]]>

Les lluites intestines al Tribunal Constitucional (TC) van desgastar els últims mesos un organisme que, després de la renovació de quatre dels seus magistrats, busca un període d’estabilitat. La conjura ha comportat, fins i tot, un canvi de criteri en relació a la legitimitat dels seus components a l’hora de participar en determinats assumptes, amb l’objectiu de mantenir el normal funcionament del tribunal. Dimecres el ple va rebutjar la recusació plantejada pels líders del Procés contra Enrique Arnaldo i Concepción Espejel -els dos polèmics magistrats proposats pel PP- amb dos arguments. El primer és que l’afinitat ideològica i haver expressat opinions contràries a l’independentisme no és motiu per haver-se d’apartar de les resolucions que hi estiguin vinculades; i el segon és que la màxima prioritat és preservar el quòrum mínim per poder dictar sentències. Si Arnaldo i Espejel quedessin al marge, s’hauria posat en risc.

]]> <![CDATA[El TC rebutja per unanimitat apartar Arnaldo i Espejel dels recursos del Procés]]>

El Tribunal Constitucional ha rebutjat per unanimitat les recusacions contra Enrique Arnaldo i Concepción Espejel que havien plantejat els líders del Procés. En el ple celebrat aquest dimecres, els magistrats han decidit no apartar els dos membres proposats pel PP i nomenats fa poques setmanes i consideren que no hi ha dubtes sobre la seva imparcialitat. Creuen que l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Oriol Junqueras i Raül Romeva van basar les seves sol·licituds en "simples afirmacions òrfenes de suport en fets concrets" i que no n'hi ha prou amb el que haguessin pogut expressar els magistrats en articles d'opinió o publicacions acadèmiques. Hi ha alguns jutges com Antonio Narváez i Cándido Conde-Pumpido que sí que es van abstenir per circumstàncies similars.

]]> <![CDATA[Plenes garanties]]> Ara que parlàvem de la Constitució, el flamant president del Tribunal Constitucional (TC), Pedro González Trevijano, ha anunciat –en una entrevista a la SER– que ell i el seu “renovat” equip de magistrats abordaran la llei de l'avortament “d'aquí a uns mesos”, que per a ell és tant com dir aviat. Dos dels nous membres del TC, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel, es van declarar públicament (i radicalment) en contra de la llei de l'avortament, i de la reforma que es planteja fer-ne l'actual govern d'Espanya. Arnaldo, recordem-ho, és un magistrat compromès a fons amb la caixa B del PP, i que va tenir cura de presentar el rector de la Universitat Juan Carlos I a un estudiant anomenat Casado que va aprovar mitja carrera en mig any. També és un bon exemple de com transcorren a Espanya els grans escàndols (l'ingrés d'un individu com el tal Arnaldo en un alt tribunal ho és): amb uns quants dies d'ebullició forta, que després no deixa ni rastres d'escuma a la superfície. Concepción Espejel, per la seva banda, és la jutgessa amiga de María Dolores de Cospedal que va haver de ser apartada dels casos Bárcenas i Gürtel per “íntima vinculació” i “afinitat ideològica” amb el PP. També va presidir els tribunals que van condemnar els joves d'Altsasu i el raper Valtònyc a un munt d'anys de presó, i va ser l'autora de la sentència del bar Chinaski, en què un falangista que havia apunyalat un jove dins el bar esmentat quedava dispensat d'ingressar a presó, amb l'argument que “la víctima és una persona prima, amb escassa resistència a la penetració, la qual cosa demostra l'escassa contundència de l'impacte”. Va emetre, més recentment, un vot particular contra el major Trapero i la cúpula dels Mossos exigint una condemna “per sedició”, acusació que havia decaigut durant el judici. Tot aquest cúmul d'indignitats, i més que n'hi ha al seu currículum, no li han impedit ocupar una bonica quantitat de càrrecs als llocs més elevats de la magistratura espanyola: Audiència Nacional, Consell General del Poder Judicial i, ara, el TC.

]]>