Un avió privat a Munic pretenia canviar la història del Barça. El van agafar en silenci, un dia entre setmana de principis del mes de març passat, les dues persones amb més ascendent (que no amb més poder) de l'àrea esportiva blaugrana. D'una banda, Xavi Hernández, que tot just feia cinc mesos que entrenava el primer equip després que el president, Joan Laporta, acceptés que no tenia més opcions per rellevar Ronald Koeman a mitja temporada. I, de l'altra, Jordi Cruyff, que en aquell moment ostentava el càrrec sui generis de responsable de scouting internacional del club.

El Liverpool s’ha apuntat el primer duel de la temporada amb el City. Els dos equips, enfrontats els darrers anys per dominar el futbol anglès, s’han vist les cares a la final de la Community Shield, la Supercopa anglesa, amb victòria dels reds per 3-1.

De la mà d'un entrenador assenyalat per marcar una era, el Barça va esborrar el Reial Madrid en una altra nit memorable a la casa blanca. A continuació, els apunts en calent d'una victòria per somiar.

Haaland fins a la sopa. El davanter noruec apareix dia sí dia també a l’opinió pública i publicada culer. Cada vegada que li pregunten sobre ell, Laporta ha de navegar entre el discurs per mantenir la il·lusió i la prudència de no crear falses expectatives. Laporta té la lliçó apresa del que va passar amb Messi. El Barça ha de dir que ha tornat i que pot competir amb Madrid, Bayern o City per aconseguir el noruec malgrat la seva delicada situació econòmica, però alhora ha d’evitar fer volar coloms que després poden tant malmetre la imatge del president i de l’entitat com generar frustracions entre l’afició. Un equilibri complicat.

Memphis Depay ha passat de veure com era la principal icona de la davantera al principi de la temporada a haver de remar de valent per guanyar-se un lloc al flanc d'atac. Amb l'arribada de reforços durant el mercat d'hivern i la marxa del seu principal valedor, Ronald Koeman, el neerlandès ha de treballar dur per guanyar-se uns minuts que, si bé abans acaparava sobreexposant-se a lesionar-se, amb Xavi van molt més cars. Memphis, però, ha aprofitat les dues darreres estones que ha tingut després de superar una lesió i una recaiguda que el va tenir apartat durant més de dos mesos i va fer que es perdés 13 partits.

Potser és perquè la falta de tresoreria obliga a ser previsor, però tot just entrem al març i el Barça ja treballa sobre el terreny la captació de reforços de cara a la temporada vinent. Primer amb una visita a Londres per convèncer el central del Chelsea Christensen i una altra a Munic per seduir Haaland. Acostumats als fitxatges i inscripcions contra rellotge, això ja és una bona notícia i una agradable anomalia, perquè implica que la planificació del futur s’ha dissenyat amb temps. Sobre l’operació Haaland, no hi ha gaires dubtes que està destinat a marcar una època allà on vagi, sempre que el respectin les sovintejades lesions que pateix, i també sembla evident que els gestors del Barça ho interpreten de la mateixa manera si ens atenim al viatge llampec de Xavi a Munic per trobar-se cara a cara amb el jugador i, se suposa, fer-li saber que estaria encantat de tenir-lo al capdavant del seu projecte.

El Borussia Dortmund comença a assumir que perdrà Erling Haaland aquest estiu. Ara bé, no vol assabentar-se'n a última hora, sinó que, en el cas que el davanter decideixi fer les maletes, el club alemany exigeix saber-ho de primera mà com més aviat millor. És per això que, en les últimes setmanes, els mandataris del Dortmund han començat a fer-se pesats amb el davanter i el seu entorn. "En els últims sis mesos he decidit no dir res per respecte al Dortmund. Però ara el club m'està començant a pressionar perquè prengui una decisió. Jo només vull jugar a futbol, però ells em pressionen per decidir ja el meu futur", deia el noruec aquest divendres després de la golejada contra el Friburg (5-1), en què va marcar dos gols.

El davanter internacional amb Noruega Erling Haaland serà un dels noms dels pròxims mesos. De fet, segons Cuatro, el president del Barça Joan Laporta i el representant del davanter, Mino Raiola, tenen un acord perquè si el president blaugrana aconsegueix reunir els diners necessaris per dur a terme l’operació, l’actual jugador del Borussia Dortmund aterri al Camp Nou a l’estiu. La situació econòmica del Barça, però, fa que aquesta no sigui una opció fàcil de portar a terme ara mateix, en un context en què el club encara necessita vendre jugadors i reduir massa salarial per poder inscriure Ferran Torres.

“Jo soc Del Piero!”, “Jo, Ronaldinho!”, “Jo, Zidane!”, “Doncs jo, Batistuta!” Hi va haver un temps, no fa tant, en què els nens podien escollir entre moltes estrelles del futbol mundial als partidets del pati o del carrer. Un any brillava més un; el següent, un altre. Un era més golejador, l’altre regatejava millor. Això ho van canviar Cristiano Ronaldo i Leo Messi, que del 2008 al 2019 van imposar un imperi bicèfal del gol i del joc que ningú no ha discutit, més enllà que algú pogués sentir predilecció pel toc de Xavi Hernández i Andrés Iniesta o la rauxa de Sergio Ramos. Ara que el seu regnat declina, ¿aconseguiran Erling Haaland, amb 21 anys, i Kylian Mbappé (23) eclipsar la resta d’estrelles consolidades i emergents? Joan Laporta i Florentino Pérez, a càrrec d'un Barça i Madrid en circumstàncies gairebé oposades, són molt conscients de la importància de fitxar un dels dos referents. Els madridistes fins i tot somien a unir-los. L'alternativa a una nova rivalitat individual és tornar a una constel·lació amb desenes de noms al top mundial, però, en definitiva, Haaland i Mbappé estan cridats a ser els dos grans noms que marcaran el planeta futbol aquest 2022.

Aquest Barça que es gronxa constantment al límit és un espectacle de dues sessions diàries. Tot just vivim un nou triple salt mortal sense xarxa protagonitzat per Joan Laporta d’aquells que posen l’ai al cor de l’espectador. Com qui no vol la cosa, es veu que el president del Barça s’ha reunit amb Mino Raiola, agent del davanter noruec Haaland, màquina de fer gols per la qual sospira mig Europa. La potent i de butxaca plena, per si cal especificar. Si pensem a la catalana, tal com som i ens hem definit tota la vida, l’estratègia resulta temerària.

L'Atlètic de Madrid jugarà els vuitens de final de la Lliga de Campions gràcies a la contribució decisiva de l'exblaugrana Antoine Griezmann. En un compromís vibrant a Porto, els del Simeone van aconseguir imposar-se amb gols del francès, Correa i De Paul (1-3) i, en paral·lel, van beneficiar-se del triomf del Liverpool a San Siro davant del Milan (1-2). La classificació dels matalassers depenia d'una victòria propia i també del resultat dels italians. Finalment, els reds, que no es jugaven res i acabaran primers de grup, van fer un favor a l'Atlètic i van condemnar els rossoneri, que tampoc tindran consol en l'Europa League. Els madrilenys van patir de valent per aconseguir el seu objectiu. Oblak va fer intervencions decisives abans que Griezmann, al minut 56, desequilibrés el marcador. Acte seguit, el partit es va tacar amb les expulsions de Carrasco i Wendell. Correa, a l'últim minut, va sentenciar davant del deliri dels aficionats visitants. De Paul va fer el tercer i Oliveira, de penal, va anotar de penal quan tot estava decidit. Luis Suárez, per cert, es va lesionar al minut 13.