Barça
Esports  /  Barça 11/02/2022

El ‘guaret’ que Memphis Depay s’hauria pogut estalviar

L'atacant no jugarà el derbi perquè segueix de baixa per unes molèsties vinculades a jugar-ho tot al primer tram del curs

4 min
Memphis Depay

BarcelonaL'arribada de Memphis Depay a Barcelona va acostar a molts seguidors del Barça el concepte flow. La seva presentació va ser un exercici de carisma: vestit gris, camisa blanca i les xarxes socials del club compartint a tort i dret el cap de lleó que té tatuat (gairebé a mida real) a l'esquena. Cor de lleó és l'expressió que va utilitzar el departament de comunicació per promocionar el seu fitxatge. L'atacant neerlandès per fi s'incorporava a la disciplina blaugrana després d'un primer intent frustrat per qüestions econòmiques. Memphis va esgotar el seu contracte amb l'Olympique de Lió per poder venir de franc al Barça i jugar a les ordres d'un dels seus principals valedors, Ronald Koeman.

El glamur que va destil·lar el dia de la seva presentació no va tardar a traslladar-se damunt la gespa. En el primer partit no va marcar, però va servir, amb un llançament de falta, la passada del primer gol a Piqué i va contribuir a la golejada sobre la Reial Societat (4-2). Al següent partit, a San Mamés, va rescatar un punt amb la diana de l'empat (1-1). A la tercera jornada, contra el Getafe, després d'una gran jugada individual, va firmar el segon i definitiu gol, que trencava l'empat (2-1).

Però la tempesta no tardaria a arribar per al conjunt de Koeman. L'equip es va començar a encallar a la Lliga i va encaixar dues dures golejades a la Champions contra el Bayern i el Benfica. El Barça no rutllava i l'aura de Memphis es començava a apagar, cada cop més allunyat del gol, tot i que sí que s'hi seguia aproximant des del punt de penal. Del seu aterratge efervescent va passar a ser qüestionat, i el futbolista, que ho jugava tot, es va començar a quedar sense piles a partir de l'hora de partit. Des de la Ciutat Esportiva del Barça, a Sant Joan Despí, s'admetia que estava "fos físicament" .

Cada minut fins a lesionar-se

Malgrat que el seu rendiment decreixia al final dels partits, Memphis, que a l'estiu havia disputat l'Eurocopa, va jugar senceres les 16 primeres jornades de Lliga i va disputar cada minut de la fase de grups de la Champions excepte 15. Cap altre membre de la plantilla havia jugat tant com ell, ni el mateix jugador estava acostumat a tenir tanta tralla a principis de curs. Al Lió, la temporada passada i amb un rol més de mitjapunta, no va completar sis dels nou primers partits de lliga, tot i que venia d'una lesió al genoll. Els tres cursos anteriors a França tampoc havia tingut tant protagonisme a l'inici de la campanya com al Barça. El 9 de desembre, després de jugar contra el Bayern a Alemanya, el club comunicava que s'havia lesionat al bíceps femoral de la cuixa esquerra.

Memphis tornaria a jugar el 8 de gener contra el Granada: va disputar els darrers 29 minuts. El següent partit va ser la Supercopa contra el Reial Madrid, en què va jugar 42 minuts (comptant la pròrroga) i va acabar amb molèsties musculars a la mateixa cuixa. El comunicat mèdic del club explicava que tenia una sobrecàrrega als isquiotibials de la cuixa esquerra. "Se n'ha ressentit una mica", comentaria Xavi en la prèvia del duel de Copa a San Mamés. Des de llavors, no ha tornat a jugar. A Sant Joan Despí atribueixen aquestes molèsties a conseqüència d'una "mala gestió" dels minuts que va jugar al primer tram de la temporada. "Les urgències amb la selecció i amb el club van fer que jugués més del recomanable", admeten.

Una lesió freqüent

"La lesió als isquiotibials és la més freqüent en el futbol. S'ha calculat que afecta al voltant del 25% dels jugadors al llarg d'una temporada", explica Jordi Vicens, preparador físic a la clínica SportClínic de Girona i amb una trajectòria vinculada al món del futbol. "En les lesions esportives es tenen en compte els factors de risc. Alguns d'ells no són modificables, com l'edat o les lesions prèvies en una mateixa zona, i d'altres sí que són factors més modificables, vinculats a la força o a aspectes neuromusculars. Aquí entren en joc conceptes com el control de les càrregues de treball, un factor que també té a veure amb la posició del jugador", continua Vicens, que també és professor a la UVic-UCC. En aquest sentit, Memphis és un atacant, cosa que el fa més propens a aquest tipus de problemes musculars, perquè "apareixen més sovint quan esprintes i els davanters, però sobretot els extrems i els laterals, estan exposats a aquest tipus d'esforços".

La treballada muscultura de Memphis, però, no ha tingut a veure amb la lesió. "De fet, la musculatura ajuda a tolerar les càrregues dels partits", defensa Vicens. L'especialista posa la lupa en la primera lesió de Memphis: "Les recaigudes o les molèsties en el futbol s'han de tenir molt en compte. En la tornada a la competició hi ha molts factors que afecten les decisions: des dels factors físics fins als més extraesportius, com la necessitat de l'equip o les pressions de l'entrenador o del mateix jugador". En el derbi contra l'Espanyol, Memphis encara no hi serà i podria reaparèixer contra el Nàpols. "No correrem riscos", asseguren, amb prudència, des de la Ciutat Esportiva, tot i que no es descarta que el futbolista pugui arribar a la cita. Si bé és cert que amb Xavi el rol del neerlandès serà decreixent respecte del que tenia amb Koeman, el tècnic vol comptar amb ell com un recurs més en atac.

Paral·lelament, als despatxos del Camp Nou els interessa que l'atacant tingui un bon tram final de curs i poder fer calaix amb un futbolista que va arribar a cost zero. Una lògica de mercat que també s'aplica amb Braithwaite, tot i que, en aquest cas, va costar 18 milions. El danès, que ja va anar convocat en la darrera jornada, ja està a punt per tenir els seus primers minuts després de la lesió al genoll que l'ha tingut apartat des de mitjans d'octubre. Qui també estarà disponible per al derbi és Eric Garcia: el central català rebrà l'alta mèdica abans del partit.

stats