Tot i que encara queden uns mesos per entrar de ple en la campanya electoral, Barcelona ja fa setmanes (o fins i tot mesos) que viu instal·lada en el clima de confrontació de projectes. I això és especialment evident en el camp de les mesures que la ciutat desplega per restar espai al cotxe i guanyar verd. Un punt en què els mateixos socis de govern, comuns i socialistes, ja no tenen cap problema en evidenciar que no estan d'acord ni en el pla que ja està en marxa entorn de Consell de Cent, ni en la manera com s'han de regular les activitats que es podran instal·lar als carrers pacificats. En l'últim ple, de fet, els de Colau ja es van quedar sols defensant continuar desplegant la xarxa de 21 eixos verds previstos a l'Eixample. La resta de grups, inclosos els socialistes (o, més ben dit, sobretot els socialistes), es van postular a favor de frenar noves pacificacions d'aquest tipus fins a tenir anàlisis detallades de com funcionen.

Els 50 interiors d'illa recuperats a l'Eixample per acostar-se –encara que fos de lluny– al projecte inicial d'Ildefons Cerdà són un objectiu anhelat i repetit des de fa dècades a Barcelona. El primer es va conquerir, el 1987, a la Torre de les Aigües, al carrer Roger de Llúria, i durant més de trenta estius va acollir l'enyorada platgeta de l'Eixample –tancada per queixes de soroll–. El Pla de Recuperació d’Interiors d’Illes fixava el 2011 com l'any en què, com a molt tard, la ciutat ja podria disposar de 50 espais d'aquest tipus: un per cada nou illes de cases, de manera que qualsevol veí de l'Eixample tingués una zona verda a menys de cinc minuts caminant. Una dècada després, però, el marcador d'interiors efectivament recuperats se situa en els 45. N'hi ha un més d'aprovat per la comissió de govern i dos en l'òrbita municipal per al curt termini. Total, si tot anés bé: 48. Però encara sense data.