Si fer el primer gol amb el Barça ja és especial, imagina fer-ho en un estadi històric com el Nuevo Los Cármenes. Això deu haver pensat Aïcha Camara, que s'ha estrenat com a golejadora blaugrana i ho ha celebrat amb les mans al cap i cara d'incredulitat. L'equip de Pere Romeu, amb precisió, ritme i idees en atac, ha completat un gran partit abans de l'aturada per seleccions i s'endú la victòria al camp del Granada (0-2). Graham Hansen, que s'ha hagut de retirar del terreny de joc per molèsties, ha sigut l'autora de l'altre gol.

Els anys passen, però els partits a l'estadi Johan Cruyff segueixen acabant amb alegria blaugrana. El Barça va gaudir en el triomf per 3-1 davant la Reial Societat amb un doblet de Caroline Graham i un gol de penal d'Alexia Putellas i es posa líder provisional de la Lliga F, traient-li l'honor al Reial Madrid, que va finalitzar la primera jornada en aquesta posició, a causa de la diferència de gols.

El Barça ha guanyat la final de la Champions League davant de l'Olympique de Lió (2-0) a San Mamés i ha aixecat la seva tercera orelluda de la història. Un gol d'Aitana Bonmatí i un altre d'Alexia Putellas en el segon temps han derrotat les franceses. A continuació, els apunts en calent del partit:

Aquest equip no es recordarà com el Barça de Caroline Graham Hansen. Tampoc com el de Patri Guijarro. Encara menys com el de Mariona Caldentey. Aquest Barça triomfant es recordarà com el d'Aitana Bonmatí i Alexia Putellas. Però sense Mariona Caldentey, Caroline Graham Hansen, Patri Guijarro i la resta de futbolistes secundàries de la columna vertebral blaugrana, l'engranatge que sotmet virulentament un rival rere un altre seria impossible que funcionés. El seu treball fi i acurat és l'oli que serveix perquè la màquina sempre sembli acabada d'estrenar.

Només 2,8 quilòmetres caminant separen l'estadi Johan Cruyff i el camp municipal del Llevant Les Planes. El feu blaugrana queda al nord de l'autopista B-23 i el blanc-i-vermell, al sud. Però la proximitat geogràfica no és una metàfora de cap altra semblança. El Barça és actualment el millor conjunt d'Europa i el Llevant Les Planes és l'equip revelació de la Lliga F. El Barça té un pressupost de 18 milions d'euros i el Llevant Les Planes navega en el milió. El Barça té darrere una afició tan nombrosa com per omplir el Camp Nou i el Llevant Les Planes té darrere un barri treballador de Sant Joan Despí que, a cada partit, s'hi deixa l'ànima al voltant d'un terreny de joc de gespa artificial.

Caroline Graham Hansen no mereix tenir el seu cromo. Ni Ana Maria Crnogocevic, ni Marta Torrejón, ni Sanadi –màxima golejadora de l'Alabès–... Almenys això és el que pensa Panini, que fa una setmana va llançar el primer àlbum de cromos de la Lliga F però 172 futbolistes no tenen la seva figura en cromo. I no per falta d'espai –excusa que hauria sigut pobra, però mínimament defensable–, sinó per un criteri que per a Lluís Torrente, president de la multinacional, és com la coca-cola. "El secret de la coca-cola ningú l'explica. I passa el mateix amb el secret de com es fan les col·leccions de cromos", ha dit amb un to distès, intentant semblar graciós, en l'enèsima falta de respecte pel futbol femení.

Comença una nova lliga, però segueixen els vells costums. El Barça enceta una nova temporada com va acabar l'anterior: amb victòria. Les culers han sumat els tres punts davant del Granadilla (2-0) en un enfrontament en què han patit més del que s'esperaven. Les idees hi són, però encara falta definir-ne l'execució. Dues dianes de Geyse i Graham Hansen a la segona part han assegurat el triomf culer en l'estrena de la competició.

Hi ha coses que no es poden aprendre. N'hi ha que venen de sèrie, de naixement, que ningú no et pot ensenyar i que només aquells tocats per una vareta tenen la sort de posseir. Caroline Graham Hansen (Oslo, Noruega, 1995) és una d'aquestes persones. La seva forma de veure el futbol i d'entendre el joc va un pas més enllà. Ho veu tot a una velocitat més ràpida que la resta. La seva forma de ser, lluny de les ostentacions o el postureig, s'ha construït al voltant de la pilota. "Tot el que fa a la seva vida ho fa conscient que és futbolista. És molt professional", reconeixen fonts blaugranes.

Fa justament deu anys, el març del 2012, amb els companys i oients de l’extinta Ona FM vam jugar un partit contra el Barça femení. Eren uns altres temps. La secció començava a aixecar títols, però sobretot lluitava per intentar professionalitzar-se i ser competitiva. Aquell partit em va servir per trencar algun dels petits prejudicis que encara arrossegava fruit del context social i educatiu en què vaig créixer, molt allunyat de l’actual. En una jugada vaig volar dos metres. Conducció en eslàlom i una central de l’equip que entrenava Xavi Llorens em va fer saltar pels aires sense contemplacions. I no es tractava de Mapi León ni Irene Paredes. Va ser un bon cop de realitat. Merescut. Fora prejudicis.

Amb la Champions, el Barça de Jonatan Giráldez enceta una setmana exigent. Primer contra l'Arsenal aquest dijous (20 h, DAZN) i diumenge contra el Reial Madrid (12 h), les blaugranes tenen la primera prova de nivell d'aquesta temporada. Les catalanes són les principals favorites per acabar primeres del grup C en la lligueta de la competició europea, però les gunners tindran un factor molt important a favor: l'imponent Emirates Stadium serà l'escenari del xoc.