Quina és la paraula que ha marcat l'any 2025? Comença la dotzena campanya per votar el neologisme que ha definit les nostres vides aquest any. Les votacions populars estan obertes fins al 16 de desembre en aquest enllaç.

Era una reclamació popular, així que les previsions s'han complert: tiet/tieta ha estat escollida com a neologisme de l'any en la categoria de paraula corrent, al costat de viralitzar, que ha estat la més votada en la categoria de paraula nova en el concurs del Neologisme de l'Any. Hi han participat 14.034 persones. Tots dues paraules han estat, de lluny, les més votades des del primer dia entre les 10 finalistes de cada categoria: el 28% ha votat viralitzar i 1 de cada 3 votants ha triat tiet-a.

La Denominació d’Origen Catalunya ha creat una distinció –ho llegíem a l’ARA– que em dona peu a parlar de llengua. Es tracta de l’etiqueta "Catalunya Vinyeró", que distingeix els vins que segueixen el precepte del “cercle”. El viticultor cuida la vinya, cull el propi raïm i del propi raïm en fa el propi vi. Ve del francès vingneron. Em sembla un terme feliç, que té un matís respecte a viticultor.

Birra ha estat escollida com a neologisme de l’any 2022 i salut mental ho ha estat en segon lloc.

El 2021 el neologisme de l'any va ser negacionisme, que òbviament sorgia després de la pandèmia sanitària. Aquest any ja s'ha inclòs al diccionari. Els anys anteriors el neologisme de l'any va ser estelada (2014), dron (2015), vegà-ana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019) i coronavirus (2020). L'elecció del neologisme de l'any va directament lligat amb els canvis que viu la societat catalana, i amb la necessitat de fer servir paraules noves (o recuperades) per referir-s'hi.

“Amb el canvi climàtic i això de començar abans les classes, resulta que si et toquen els barracons ets un llepat: és l’únic lloc de l’escola on hi ha aire condicionat”. Segur que no tothom pensa el mateix que aquesta amiga meva mestra, però si passem a veure'ls amb més bons ulls s’acaba la discussió de si barracot o barracó. Perquè, a veure, amb -ot enlletgim substantius (per això un casalot és una casa vella i ruïnosa, per exemple) i amb -ó els amorosim o empetitim (“Que petitó!”). Quin era el problema amb barracó? Que en castellà -ón, que és molt productiu, també fa lleig, d’aquí la traducció barracón > barracó, que fins i tot s’ha colat al diccionari normatiu. Encara no hi és (ni crec que hi sigui mai) solteró. En primer lloc, perquè no ho diu ningú (en tot cas, solteron; no l’hem catalanitzat tant com barracó), però també perquè ja hi havia solteràs, encara que a la segona edició del DIEC ha desaparegut. Segurament seria més encertat solterot, però li han faltat patrocinadors. La correcció política, per bé o per mal, toca totes les tecles.

Negacionisme és la paraula que més vots ha obtingut en la crida oberta que, per vuitè any consecutiu, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (OBNEO) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) han fet aquest 2021. Hi han participat més de 8.000 persones, però per edats les votacions han sigut força diferents. Si hagués sigut pels més joves, la franja d'entre 10 i 30 anys, hauria guanyat un altre neologisme: cisgènere (persona en què el sexe assignat coincideix amb la identitat sentida). I si s'hagués imposat l'elecció dels més grans, entre 70 i 90 anys, hi hauria hagut un altre vencedor: edatisme (actitud discriminatòria envers un pacient consistent en abstenir-se d'aplicar-li mitjans diagnòstics o terapèutics que li serien beneficiosos a causa exclusivament de la seva edat avançada).