<![CDATA[Ara.cat - Desmond Tutu]]> 10 <![CDATA[Desmond Tutu, Kortatu i el temps]]> Segurament la primera referència que vam tenir uns quants sobre l’arquebisbe (aleshores bisbe, el primer bisbe negre de Sud-àfrica) Desmond Tutu va ser la cançó que li van dedicar els Kortatu, una banda de rock que actualment seria condemnada a presó per l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem per les lletres de les seves cançons (una d’elles, en referència al conflicte basc i la policia espanyola, feia: “Ahora lo recuerdo / asesinos a sueldo / buena recompensa / por un etarra muerto ”). Combinant ritmes punk, reggae i ska, els Kortatu no li feien exactament un massatge a Tutu, sinó que es miraven la seva figura des d’una postura crítica. Era l’any 1985 i la cançó constatava que, mentre que Nelson Mandela era a la presó per combatre el règim de l’apartheid, a Desmond Tutu se li concedia, justament pel mateix motiu, el Nobel de la pau (un premi certament devaluat després que li fos concedit, als anys setanta, a una bèstia com Kissinger). Més que Desmond Tutu, allò que realment criticava la cançó era la hipocresia i les dobles mesures d’europeus i nord-americans.

]]> <![CDATA[Desmond Tutu, el somriure i la moral de Sud-àfrica]]>

Imaginin tot un senyor arquebisbe explicant un acudit sobre la maternitat de Maria en què un Sant Josep desesperat per trobar un lloc per al part es desmarca de la paternitat del nen. Així era Desmond Mpilo Tutu, un home de déu que supurava humanitat, empatia i un sentit diví de l’ètica i la justícia. Últim gran referent dels lluitadors contra l’apartheid de Sud-àfrica, Nobel de la pau i premi Catalunya, l’arquebisbe emèrit de Ciutat del Cap, Tutu, ha mort aquest diumenge als 90 anys enmig del reconeixement unànime per la seva tasca i persona, guanyat en part per aquest sentit de l’humor i un riure contagiós que no va abandonar ni tan sols en el funeral del seu amic Nelson Mandela, quan va agafar el micròfon i va convertir el dol en un mar de llàgrimes de riures.

]]>