LLUITADOR PER LES LLIBERTATS
Internacional 09/05/2014

Desmond Tutu, Premi Internacional Catalunya

L’arquebisbe sud-africà és distingit per la seva promoció dels “bons valors”

Marta Rodríguez Carrera
3 min

JohannesburgEl currículum d’aquest religiós, que a l’octubre farà 83 anys, està farcit de mèrits que han transcendit les fronteres de Sud-àfrica, fins al punt de convertir-lo en un dels personatges més emblemàtics del món. Tutu es caracteritza per no tenir pèls a la llengua i no deixar passar l’oportunitat de dir què pensa sense importar-li les conseqüències ni les crítiques. Ho va demostrar recentment quan en un comunicat va titllar els militants d’ETA empresonats de “presos polítics” i va animar l’organització basca i el govern espanyol a fer passos per mirar de salvar el procés de pau, alhora que va demanar l’alliberament d’Arnaldo Otegi.

La lluita per la pau li ve de lluny, gairebé imposada des del bressol. Nascut en un petit poble al nord de Johannesburg, de seguida es va adonar que els nens negres del seu veïnat vivien reclosos i separats dels blancs privilegiats, però malgrat tot assegura que ara recorda els anys d’infantesa com una època força feliç.

Vocació religiosa

La seva vocació religiosa es va fer forta quan va observar la imatge inusual d’un capellà blanc traient-se el barret davant de la seva mare, que era negra. Des d’aleshores, Tutu es va caracteritzar per entendre el seu ministeri com una eina per aconseguir el reconeixement dels drets de la ciutadania no blanca sud-africana.

Amb la cúpula del Congrés Nacional Africà (CNA) a l’exili o a la presó, la veu de Tutu va ser una de les més escoltades contra el racisme. A l’apartheid, Tutu, el primer bisbe negre de Ciutat del Cap, no va dubtar a fer política des del púlpit de les esglésies anglicanes i animar al boicot al règim de Pretòria.

“Si ets neutral en una situació injusta, has triat la posició de l’opressor”. La frase de Tutu evidencia quin és el seu tarannà negociador i conciliador, que el 1984 li va fer guanyar el premi Nobel de la pau, que va enrabiar el règim de l’apartheid.

Home menut, retirat de la primera línia pública el 2010 per problemes de salut, sempre té un somriure dibuixat a la cara. Els que l’han tractat parlen d’una persona carismàtica i d’un humor envejable que fa que es rigui gairebé de la seva ombra, com quan en una sessió de fotos va acceptar aparèixer amb un tutú de ballarina. Una de les imatges més tendres de les hemeroteques és la de Tutu rient amb Nelson Mandela, sense cap dubte els personatges més estimats de Sud-àfrica.

Amistat amb Mandela

L’amistat de Tutu i Mandela es remunta als anys de l’expresident a la presó. De fet, Madiba va passar la seva primera nit en llibertat a casa del religiós, i de bracet van intentar reconstruir un país ferit per la segregació racial i aixecar la Sud-àfrica “de l’arc de Sant Martí”, en referència a la diversitat racial i religiosa. Mandela va encarregar a Tutu la presidència de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació, que va jutjar botxins i escoltar víctimes de les dues bandes durant els anys de l’apartheid. Ell mateix es va encarregar fa dues setmanes de criticar el CNA per no haver acabat la feina engegada per aquell tribunal, ja que en 20 anys al govern no ha obert cap investigació.

Tutu parla de política obertament i sense complexos. En clau interna, en vigílies de les eleccions sud-africanes de dimecres, va assegurar que no podia votar més un CNA corrupte, allunyat dels bons propòsits de la seva fundació. Amic personal del Dalai-lama, Tutu s’ha enfrontat al seu govern pels estrets vincles que Sud-àfrica està teixint amb la Xina, alhora que ha criticat l’opressió i repressió d’Israel cap al poble palestí, fins al punt que les equipara amb l’apartheid. No li ha importat tampoc posicionar-se a favor de l’avortament en cas de violació i de l’ús del preservatiu, en un continent castigat per la sida i la maternitat adolescent. “No vull anar a un cel homòfob”, va dir en defensa del col·lectiu homosexual.

“El límit és el cel”, recorda Tutu que li deien quan era petit per animar-lo a no conformar-se amb les penúries i la discriminació. I la frase s’ha convertit en el seu leitmotiv, vinculant-se amb organitzacions a favor dels drets humans i muntant la seva pròpia fundació amb la seva dona. Acaba de publicar una mena de memòries, El llibre del perdó, en què relata les pallisses del seu pare a la seva mare. Amb tot, predica amb l’exemple i, malgrat tot el patiment, perdona el progenitor: “ Ho sento són les dues paraules més difícils de dir”. El jurat del Premi Internacional Catalunya, que arriba a la 26a edició, li ha atorgat el guardó per unanimitat i està previst que el mateix Desmond Tutu sigui a Barcelona el 3 de juny per recollir-lo.

stats