La Generalitat no ha imposat cap multa contra pisos buits des de l'aprovació de la mesura ara fa tres anys, segons ha avançat El matí de Catalunya Ràdio. El març del 2022, el Parlament va modificar la llei d'habitatge per capacitar el Govern per multar els grans tenidors que tinguessin pisos buits durant, com a mínim, dos anys. Des de llavors, però, ni l'executiu de Pere Aragonès (ERC) ni l'actual de Salvador Illa (PSC) han fet ús d'aquesta potestat, segons ha informat el matinal de la ràdio pública. Ajuntaments com el de Barcelona, per contra, sí que han imposat sancions per habitatges no ocupats.

Després que el PP de Marga Prohens guanyés les eleccions a les Balears, va quedar clar que la llei d’habitatge quedaria sense efecte a les illes. El PP balear troba aquesta llei "intervencionista" i considera que "desprotegeix els propietaris i protegeix els okupes". I si bé els okupes són el cavall de força per justificar la decisió, el cert és que algunes problemàtiques derivades de la no aplicació de la llei no les podrà atenuar ni la més treballada de les demagògies.

Després de la convocatòria electoral de Pedro Sánchez per al 23 de juliol, podem preguntar-nos: ¿què passarà amb la llei d'habitatge? Posem-nos en el cas que la tan esperada llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a un habitatge digne es manté en vigor. Seguiria havent-hi interrogants: ¿què passaria amb els lloguers? ¿Podríem llogar el nostre habitatge al preu que volguéssim o hauríem d’aplicar les limitacions que marca la llei?

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, s'ha oposat a la proposta formulada per Compromís de prohibir temporalment la venda d'habitatges a persones físiques o jurídiques que no disposen d'una "nacionalitat corresponent a l'estat espanyol".

Quan Thomas de Quincey va escriure De l'assassinat considerat com una de les belles arts, tots vam quedar moralment autoritzats a atribuir qualitats artístiques a qualsevol dels altres delictes del Codi Penal, perquè alguns són molt cruels però difícilment més greus. Us faig aquesta introducció perquè voldria referir-me al costum de denigrar l'adversari com una pràctica que requereix certa habilitat creativa. Per deixar clares les coses de bon principi, m'ajudaré de les definicions oficials. Denigrar és –d'acord amb el Gran diccionari de la llengua catalana– “dir mal d’algú o d’alguna cosa per tal de destruir la bona opinió que altres en tenen, de menysprear-ne la qualitat”.

Després del 2008 va esclatar una veritat coneguda a mitges: que els materials amb què s'havia construït l'accés a l'habitatge a Espanya eren molt febles. La sortida de la crisi va implicar un augment de les persones que viuen de lloguer i també va consolidar la consideració de l'habitatge com a bé d'inversió premiat per l'Estat amb tota mena de prebendes fiscals i prerrogatives per als propietaris. La llei que està a punt d'aprovar-se s'ha venut com un intent de solucionar el gravíssim problema d'accés a l'habitatge –recordem, un dret constitucional–, però ha acabat sent més declarativa que una eina que estigui a l'altura del problema. No només no aborda les grans pujades de les hipoteques aquest últim any, sinó que tampoc farà baixar els preus del lloguer en un moment en què estem assistint als primers signes d'una agudització de la crisi d'habitatge permanent en què vivim.

Desitgem que la primera llei d’habitatge pugui representar alguna diferència real en la vida de tantes persones excloses del mercat pels preus impossibles dels pisos, tot i que en tenim algun dubte raonable, a jutjar per les queixes de les entitats que més la van reclamar, perquè creuen que el text fa curt.

El Congrés de Diputats ha donat llum verda a la primera llei d'habitatge de la democràcia espanyola, després d'anys d'impuls des de la societat civil i gairebé una legislatura de negociacions entre el PSOE, Unides Podem i els seus socis d'esquerres a la cambra baixa: Esquerra i EH Bildu. Aquestes han estat les formacions, juntament amb Més País i Compromís, que han permès que la norma tiri endavant i passi la setmana que ve al Senat per al seu vistiplau definitiu. En canvi, els partits de dretes hi han votat en contra, sigui per la seva oposició a l'intervencionisme en el mercat o al·legant invasió competencial de les comunitats autònomes, tal com han denunciat Junts, PDECat i PNB. Per la seva banda, la CUP també ha optat pel no perquè veu la llei insuficient i assegura que tornarà a presentar al Parlament de Catalunya la que el Tribunal Constitucional va tombar. Han sigut 176 vots a favor, 167 en contra i una abstenció.

La nova llei d'habitatge no s'aprovarà al Congrés aquest any, però quan s'aprovi, tal com està redactada, tampoc no solucionarà el problema de l'habitatge a Espanya ni contindrà els preus inflats dels lloguers. Se sol assenyalar els fons d'inversió com a culpables, però darrere del lobi immobiliari no només s'hi amaguen els poders financers, sinó també àmplies capes de la població que tenen actius immobiliaris com a mitjà fonamental d'estalvi, inversió i obtenció de rendes. Aquesta és una de les tesis centrals del recent llibre de Pablo Carmona La democracia de propietarios: Fondos de inversión, rentismo popular y luchas por la vivienda (Traficantes de Sueños, 2022).

Amb la polèmica de la llei del només sí és sí encara cuejant, a Irene Montero el PSOE li obre un altre front: la llei trans. La pressió, per tant, torna a recaure en el ministeri d'Igualtat després que el departament hagi estat en l'ull de l'huracà durant els últims dies, arran d'un degoteig constant de rebaixes de penes a agressors sexuals. PSOE i Unides Podem van tornar a exhibir diferències, sobretot en l'àmbit discursiu. Una discrepància que va quedar més o menys enterrada a finals de setmana davant de l'últim atac masclista de Vox contra Irene Montero. Llavors tot el govern en bloc va tancar files amb la ministra. La imatge d'unitat, però, ha durat poc. La llei trans ha fet aflorar unes divergències que s'havien tancat en fals fa un any quan el consell de ministres va aprovar la normativa.

Es parla aquests dies de En los márgenes, la primera pel·lícula de Juan Diego Botto. El film és un homenatge a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i s'atreveix a tocar un tema perillós per als professionals del cinema: la violència social de les polítiques neoliberals. A tots els que l'han vist, la pel·lícula els emociona. Évole l'ha elogiat a Twitter i els ministres del PSOE que van ser convidats a la preestrena (Iceta i Rodríguez) en van sortir molt commoguts.

Ada Colau interpel·la Pedro Sánchez amb la llei d'habitatge. "Es va comprometre a una regulació efectiva dels lloguers i avui aquesta llei no ho garanteix", ha advertit l'alcaldessa de Barcelona, que s'ha traslladat a Madrid per donar càrrega simbòlica a la iniciativa d'En Comú Podem d'esmenar la norma al Congrés de Diputats. La tramitació de la llei es presenta tan turbulenta com ho va ser la seva arribada a la taula del consell de ministres, després de mesos de negociacions entre el PSOE i Unides Podem, amb fases de paràlisi i finalment un acord en què va haver d'intervenir el president del govern espanyol. Colau "confia" que es pugui millorar, però també és conscient que hi haurà pressions que ho faran difícil.

Un acord in extremis entre el PSOE i Esquerra ha permès al govern espanyol salvar la llei espanyola d'habitatge al Congrés. El compromís de la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, de respectar el marc competencial de les autonomies ha comportat que els republicans votin en contra de les esmenes de devolució del text de l'executiu. Les majories a la cambra baixa han sigut de 161 vots a favor de tombar el projecte i 174 en contra, de manera que si els 13 diputats d'ERC haguessin optat pel sí en lloc del no la llei hauria decaigut. De moment, ni socialistes ni republicans han fet públic l'acord escrit, però han escenificat una primera reconciliació després del xoc per la reforma laboral.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat aquest dijous l'informe crític amb la llei de l'habitatge del govern espanyol. Això no obstaculitzarà, però, que la normativa vagi al consell de ministres de dimarts vinent, un cop l'òrgan de govern dels jutges ja ha expressat el seu criteri, que no és vinculant. El procés s'ha hagut d'endarrerir perquè la primera proposta que va arribar al ple del CGPJ, el 14 de gener, va ser rebutjada. Ara l'informe redactat pels vocals José Antonio Ballestero (PP) i Enrique Lucas (PNB), que assenyalen que la norma vulnera competències autonòmiques i posa traves al dret de la propietat privada, ja ha reunit prou vots.

El govern espanyol no podrà aprovar en consell de ministres l'avantprojecte de llei d'habitatge dimarts que ve. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha decidit elaborar una nova ponència d'informe sobre la normativa, després que el ple hagi rebutjat aquest divendres la que havia plantejat el vocal proposat pel PSOE, Álvaro Cuesta. Ell era partidari d'avalar la llei, però 15 dels 21 membres han votat a favor d'un text que esmenava les seves consideracions. Així, el 27 de gener se celebrarà un nou ple del CGPJ en què es votarà la proposta que elaborin Enrique Lucas –vocal impulsat pel PNB– i José Antonio Ballestero –pel PP–. Sigui quin sigui el sentit final de l'informe definitiu, l'executiu podrà aprovar igualment la llei perquè aquest no serà vinculant.