Economia 14/01/2022

El CGPJ ajorna l'aprovació de la llei d'habitatge del govern espanyol

15 vocals de 21 rebutgen l'informe que avalava la norma i ara se n'haurà de fer un altre

2 min
La ministra de Transports, Raquel Sánchez.

MadridEl govern espanyol no podrà aprovar en consell de ministres l'avantprojecte de llei d'habitatge dimarts que ve. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha decidit elaborar una nova ponència d'informe sobre la normativa, després que el ple hagi rebutjat aquest divendres la que havia plantejat el vocal proposat pel PSOE, Álvaro Cuesta. Ell era partidari d'avalar la llei, però 15 dels 21 membres han votat a favor d'un text que esmenava les seves consideracions. Així, el 27 de gener se celebrarà un nou ple del CGPJ en què es votarà la proposta que elaborin Enrique Lucas –vocal impulsat pel PNB– i José Antonio Ballestero –pel PP–. Sigui quin sigui el sentit final de l'informe definitiu, l'executiu podrà aprovar igualment la llei perquè aquest no serà vinculant.

En un escrit de set pàgines, al qual ha tingut accés l'ARA, Lucas qüestiona a nivell formal que l'avantprojecte vulneri competències que tenen les comunitats autònomes en matèria d'habitatge. Així ho assenyala l'article 148.1 de la Constitució, i el vocal del PNB critica que la llei utilitzi un altre precepte de la carta magna per atribuir a l'Estat la potestat legislativa en aquest àmbit –"la regulació de les condicions bàsiques que garanteixen la igualtat de tots els espanyols en l'exercici dels drets" (art. 149.1)–, que correspon a l'administració central.

"Una cosa és que la fixació de les condicions bàsiques de l'article 149.1 serveixi per garantir la igualtat de tots els ciutadans i que sigui útil perquè la política econòmica de l'Estat i la dels diferents governs autonòmics tinguin coherència entre elles i no es produeixin distorsions que afectin la unitat econòmica i, una altra de ben diferent, que es pretengui uniformitzar a través d'ells, de manera exhaustiva, la legislació autonòmica sobre habitatge", defensa Lucas. El vocal sosté que s'hauria de "definir un contingut mínim o comú denominador" de facultats i obligacions per als propietaris d'habitatge en el pla predominantment civil, però que, en canvi, l'avantprojecte inclou una "esgotadora" legislació en l'àmbit administratiu. I que aquest correspon a les comunitats autònomes.

Els vocals teòricament progressistes, al costat del govern

Les tesis de Lucas han comptat amb l'aval d'alguns vocals proposats pel PSOE i per la totalitat dels del PP. Caldrà veure si tots ho han fet pels mateixos motius. El vocal del PNB ha fet una defensa de les competències autonòmiques, però al final de l'escrit insinua el seu desacord amb el fons de la qüestió. "Imposa un model d'intensa intervenció pública en l'habitatge que fa irreconeixible la configuració del dret de propietat que conté la legislació civil", destaca Lucas. Aquesta tesi és la que pot representar més els vocals del PP, partit que ha impugnat al Tribunal Constitucional diverses iniciatives en matèria d'habitatge i regulació dels lloguers per vulneració de la propietat privada.

stats