L'humorista Toni Albà (Vilanova i la Geltrú, 1961) no és dels que es mosseguen la llengua. Es va tornar a posar de manifest ara fa unes setmanes arran de la mort de l'expresident aragonès, Javier Lambán. Va fer una piulada que li ha comportat una denúncia del govern d'aquesta comunitat, que l'acusa dels delictes d’injúries i incitació a l’odi. "M'empara la llibertat d'expressió i si tiren endavant la denúncia els denunciaré per prevaricació", adverteix l'actor en declaracions a l'ARA, que considera que el persegueixen pels més de 130.000 seguidors que té a X: "Centenars de persones van carregar contra ell i només m'han denunciat a mi i ho fan ara quan li havia dit de tot en vida".

El govern de l'Aragó ha traslladat a la Fiscalia una publicació de l'actor Toni Albà a X sobre la mort de Javier Lambán, en què venia a dir que s'alegrava de la mort de l'expresident aragonès. "No m'alegro mai de la mort d'algú... però en el cas d'un fill de la gran Ñ faré una excepció", afirmava. Ara l'executiu de Javier Azcón ha anunciat en una nota de premsa que l'actor hauria pogut incórrer en un delicte d'injúries i incitació a l'odi per "celebrar" la seva mort. Per això demana a la Fiscalia "la depuració de responsabilitats penals i civils que se'n derivin".

Javier Lambán, expresident de l'Aragó i exlíder del PSOE en aquesta comunitat autònoma, ha mort aquest divendres víctima d'un càncer de còlon que patia des de l'any 2021. El decés del polític socialista, que tenia 67 anys, s'ha produït a Eixea, a la província de Saragossa, el seu poble natal. Lambán va ser president de l'Aragó entre els anys 2015 i 2023, quan es va convertir en un dels principals ariets del PSOE contra Catalunya. També havia presidit la Diputació de Saragossa entre els anys 1999 i 2011.

L'expresident del govern d'Aragó i exlíder dels socialistes locals, Javier Lambán, ha anunciat aquest dimecres la renúncia com a senador autonòmic del PSOE. "Poso fi així a la meva vida política institucional, que va començar el 1983 a l'Ajuntament d'Ejea", ha dit en un missatge al seu compte de X. Lambán ha expressat la gratitud al PSOE d'Aragó, "que em va proposar" per formar part de la cambra alta, així com a les Corts d'Aragó, "que em van nomenar"; i al grup parlamentari socialista al Senat, "pel tracte respectuós que m'ha dispensat".

Javier Lambán arribava aquest dilluns a la tarda al centre de Barcelona amb els deures fets: quan va entrar a l'auditori del Centre Aragonès, dins del Teatre Goya, al matí ja havia carregat contra el finançament singular i contra Pedro Sánchez pels seus pactes amb l'independentisme. Podia, doncs, dedicar-se a parlar del seu llibre, Una emoción política (La Esfera de los Libros). Però l’expresident aragonès va aprofitar l'acte per passar comptes a fons amb el president espanyol per haver convertit el PSOE en un "club de fans" i haver agreujat la polarització a Espanya. Ell està en minoria, diu, però no sol. "Després dels comitès federals, en el tren de camí cap a Saragossa, rebo missatges de companys que em feliciten per ser crític. Són els mateixos que s’han agenollat davant la direcció", va lamentar davant d'un auditori amb un centenar de persones.

Les eleccions catalanes van tancar un cicle, i aquest setembre en comença un de nou, marcat per la fragilitat de Pedro Sánchez al Congrés i amb les primeres fissures internes. En aquest context, el líder del PSOE ha decidit avançar el congrés federal del partit i, en lloc de deixar-lo per a la tardor del 2025, tindrà lloc aquest pròxim novembre, tal com ha avançat el mitjà The Objective aquest divendres i ha confirmat Efe. El finançament singular ha aixecat polseguera en alguns territoris com Castella-la Manxa i Astúries, i avui mateix ha sigut l'executiva d'Aragó, liderada per Javier Lambán, qui ha expressat el seu rebuig a l'acord amb ERC que va fer possible la investidura de Salvador Illa.

El fenomen Emiliano García-Page té una explicació bastant senzilla en realitat: el manteniment del PSOE al poder a Castella-la Manxa depèn de 100.000 votants del PP que, quan es tracta de les autonòmiques, opten pel candidat socialista i no pel suposadament seu. En efecte, el 28 de maig de l’any passat García-Page va obtenir 483.500 vots, el 45,06%, un resultat que li va servir per mantenir la majoria absoluta per un sol escó. I dos mesos després Sánchez només en va obtenir 391.503, el 34,1%.

A la seu socialista de Ferraz admeten que, a vegades, han de contenir alguns presidents autonòmics que s’excedeixen a l’hora d’enaltir Pedro Sánchez quan comparteixen actes de campanya electoral. No s’ha d’exagerar; el punt just per posar en valor la seva tasca al govern espanyol i després ja ho remata el mateix president en la seva intervenció. Era difícilment esperable que qui pequés de més aquest dijous en un míting celebrat a Saragossa fos el president de l’Aragó, Javier Lambán, el baró del PSOE més antisanchista. Que vingués d’ell, tampoc ha quedat del tot creïble.

L'Aragó és una de les comunitats autònomes que celebren eleccions el 28 de maig i serà escenari d'una batalla clau entre el socialista Javier Lambán i el popular Jorge Azcón, que es disputaran la presidència. L'Aragó sempre ha sigut un termòmetre bastant exacte de la política espanyola, de manera que guanyar-hi té un significat especial. L'interès és més gran perquè Lambán s'ha convertit els últims anys en un autèntic maldecap per a Pedro Sánchez: és el baró més crític amb els seus pactes amb l'independentisme i és capaç fins i tot de fer descarrilar uns Jocs Olímpics al seu territori perquè no els volia compartir amb Catalunya.

Així que sent el nom de Javier Lambán al president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, li canvia la cara. Encara ara a la seu del COE se'n fan creus que el president aragonès torpedinés la candidatura conjunta entre Catalunya i l'Aragó per als Jocs d'Hivern del 2030. Ni la pressió del govern espanyol, ni tan sols la dels socialistes d'Osca, que són els seus grans enemics interns, el van fer canviar d'opinió. No hi hauria Jocs compartits amb Catalunya, i punt. Així és Lambán, l'home que aspira el pròxim mes de maig a una última reelecció després de superar un càncer i convertir-se en el baró més declaradament enemic de Pedro Sánchez.

Després de 15 anys treballant a Catalunya, l’enginyer industrial aragonès Javier Jiménez va decidir que havia arribat l’hora de tornar a casa. Va obrir l’ordinador, va entrar a Google i va clicar "projecte industrial Aragó" i allà va descobrir que BonÀrea estava preparant una macrocentre a Épila, a prop de casa seva. S’hi va posar en contacte a través de LinkedIn i avui és el responsable d’enginyeria d’un projecte d’una magnitud sense parangó a Espanya. La del Javier és una de les quatre històries que ens ajudaran a explicar l’Aragó actual, la seva puixança i també els seus problemes. També parlarem amb un alcalde que es va trobar un forat de 20 milions a l’ajuntament provocat per la bombolla eòlica, un jove català que travessa la frontera cada dia per anar a treballar a Fraga i un exjugador de futbol que ara es dedica a l’agricultura. Ens hi acompanyes?

Ni Catalunya ni tan sols la Madrid d'Isabel Díaz Ayuso. El maldecap de la Moncloa els últims mesos és, inesperadament, l'Aragó, que tot i compartir color amb el govern espanyol -els dos executius estan liderats pel PSOE-, és ara mateix la comunitat autònoma que més topades té amb l'executiu de Pedro Sánchez. Unes topades que van més enllà de la crítica als gestos amb l'independentisme i que han afectat projectes clau del govern espanyol com els Jocs Olímpics d'Hivern i la deslocalització d'agències. Què ha passat?

Un dels problemes que té el PSOE amb la derogació de la sedició no són només les escomeses de la dreta, sinó també els recels que els canvis en el Codi Penal generen en alguns dels seus barons. Malgrat els dubtes, els principals dirigents territorials socialistes han fet pinya amb Pedro Sánchez perquè prefereixen aquesta posició que no pas fer-li el joc al Partit Popular. La derogació de la sedició va iniciar aquest dijous el tràmit al Congrés i, per ara, el PSOE es manté unit per arribar fins al final d'aquesta operació política.

La Generalitat, el Comitè Olímpic Espanyol i, fins i tot, la Moncloa (tot i que mai en públic) assenyalen el president de l'Aragó, Javier Lambán, com el màxim responsable del fracàs de la candidatura olímpica per als Jocs d'Hivern del 2030. Però Lambán no està disposat a deixar les crítiques sense resposta i intenta imposar un relat contrari al que defensen tots els altres actors implicats en la negociació. "Per defensar l'interès de l'Aragó, estic rebent una allau d'insults i desqualificacions del president del COE i de l'independentisme", ha piulat aquest dimecres al matí, l'endemà que Alejandro Blanco posés punt final a la candidatura conjunta. Però no s'ha limitat a això i ha arribat a defensar la tesi completament oposada a la de la resta: "El cert és que el govern de l'Aragó és l'únic que va buscar un acord fins a l'últim moment i ho seguirà fent de cara al 2034".

El 13 de novembre del 2021, el Consell General d'Aran va organitzar una trobada amb presència del Comitè Olímpic Espanyol per donar un impuls als Jocs d'Hivern del 2030. Hi van acudir bona part dels càrrecs locals del Pirineu, a qui només d'arribar se'ls va oferir firmar un manifest a favor dels Jocs. Sorpresos, van descobrir que en el document apareixia amb el títol Barcelona-Pirineus-Saragossa. Llavors encara no sabien que en l’equació també hi entrava l’Aragó i es pensaven que la candidatura només seria catalana. Aquesta anècdota evidencia que no ha sigut mai fàcil integrar els dos territoris en el projecte, que finalment ha descarrilat. Un naufragi que es pot resumir en deu moments.

Avui a l’ARA expliquem que aquesta setmana mateix, de forma imminent, el Comitè Olímpic Espanyol pot renunciar a presentar la candidatura dels Pirineus per als Jocs d’Hivern del 2030.

Les converses entre el Comitè Olímpic Espanyol, el govern català i l'aragonès continuen per intentar salvar la candidatura olímpica per portar uns Jocs Olímpics d'Hivern al Pirineu l'any 2030. El govern català segueix decidit a lluitar per aquesta proposta, però cada cop aposta més per fer-ho en solitari si així ho permet el COE, ja que les candidatures no les poden presentar actors polítics. Les presenten els comitès olímpics.

La candidatura olímpica per portar els Jocs Olímpics al Pirineu el 2030 segueix lluny d'un acord. El govern de l'Aragó ha remès aquest dilluns al Comitè Olímpic Espanyol (COE) la seva última proposta per salvar una candidatura de consens amb Catalunya als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030. Proposta que no encaixa amb el punt de vista català ni tampoc amb el del COE. El govern de Javier Lambán, que s'ha enfrontat tant amb el COE que ha arribat a demanar-ne la dimissió del president, Alejandro Blanco, s'ha queixat que "Catalunya està parlant amb Sarajevo com si fos un estat". Sarajevo és una de les opcions previstes, juntament amb els Alps, per acollir proves d'uns hipotètics Jocs que requereixen instal·lacions inexistents als Pirineus, com els salts de trampolí o el bobsleigh.