ANÀLISI

Javier Lambán, el 'baró' anti-Sánchez

El president aragonès aspira a una última reelecció al capdavant d'una coalició multicolor i un discurs espanyolista

3 min
El president d'Aragon, Javier Lambán (4e), En una imatge del 2022,  assisteix a l'acte de col·locació de la primera pedra de la plataforma logística LiteraTIM a Tamarite de Litera juntament amb responsables de l'empresa SAMCA, Renfe, i responsables dels ports de Tarragona i Barcelona, aquest dimecres

SaragossaAixí que sent el nom de Javier Lambán al president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, li canvia la cara. Encara ara a la seu del COE se'n fan creus que el president aragonès torpedinés la candidatura conjunta entre Catalunya i l'Aragó per als Jocs d'Hivern del 2030. Ni la pressió del govern espanyol, ni tan sols la dels socialistes d'Osca, que són els seus grans enemics interns, el van fer canviar d'opinió. No hi hauria Jocs compartits amb Catalunya, i punt. Així és Lambán, l'home que aspira el pròxim mes de maig a una última reelecció després de superar un càncer i convertir-se en el baró més declaradament enemic de Pedro Sánchez.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Al mes de novembre va declarar sense embuts que si l'asturià Javier Fernández, un altre líder caracteritzat per un fort nacionalisme espanyol, hagués acceptat substituir Alfredo Pérez Rubalcaba el 2014, "a Espanya li hauria anat millor". Com que Fernández no va voler hi va haver unes primàries que va guanyar Pedro Sánchez. I és que Lambán a Sánchez li té un odi particular, sobretot des del moment en què va decidir pactar amb Bildu i l'independentisme català. Lambán s'ha mostrat contrari als indults i a qualsevol concessió als independentistes, i és bel·ligerant amb tot el que faci tuf de català.

El més curiós és que Lambán no és un baró d'aquells que governa amb majoria absoluta, al contrari, encapçala un govern quadripartit on hi ha Podem, la Chunta Aragonesista (on hi ha independentistes aragonesos, per cert) i també el PAR, el Partit Aragonès Regionalista, un partit de centredreta que s'ha acostat al PSOE perquè un pacte amb el PP inclouria també Vox, que està en contra de les autonomies. I què diuen les enquestes? Doncs que al contrari de 2019, en què el PSOE va ser la primera força, ara ho serà el PP, ja que absorbiran tots els vots de Cs. Tot i així, és difícil que PP i Vox sumin, de manera que Lambán podria repetir.

La irrupció d'Aragó Existeix

El problema és que la coalició de govern podria tenir un membre més i passar de quadripartit a pentapartit. Per què? Doncs perquè també concorre al 28-M la plataforma Aragó Existeix, amb possibilitats de treure entre 4 i 5 diputats, i tot i ser una formació conservadora, també és incompatible amb Vox. L'esperança de l'esquerra és que aquesta formació tregui vots principalment a la dreta, però a hores d'ara resulta difícil de predir a qui perjudicarà més la candidatura, ja que hi ha electors d'esquerres que ara aposten per les organitzacions que lluiten per defensar el que se'n diu l'Espanya buidada.

El PP presenta un candidat potent, l'actual alcalde de Saragossa, Jorge Azcón, que a més està captant membres del PAR descontents amb l'actual direcció d'Arturo Aliaga, aplegats a la plataforma Aragonesos, i explorant aliances municipals amb una escissió de crítics del partit, que han creat una altra marca: Tu Aragó. El PP pensa que l'electorat del PAR se sent més a gust pactant amb el PP que amb partits com la Chunta o Podem.

Tot plegat augmenta la complexitat d'un panorama ja de per si molt fragmentat i on les eleccions es poden decidir per un grapat de vots, sobretot a la demarcació de Terol, on es preveu un resultat molt ajustat. A la Moncloa esperen que Lambán faci un últim servei al partit i salvi el match ball, però si perd ja tenen a punt el recanvi: l'actual ministra d'Educació i portaveu del PSOE, Pilar Alegría.

La batalla de l'Aragó té una especial rellevància perquè es considera que és un territori que funciona com a termòmetre del global espanyol. No en va, quan un grup de politòlegs va decidir escriure un assaig sobre el comportament electoral dels espanyols, entre ells Lluís Orriols i Víctor Lapuente, van decidir titular-lo Aragón es nuestro Ohio (El Hombre del Tres, 2015), en referència a l'estat nord-americà que sol predir qui serà el pròxim president dels Estats Units. El PP intentarà per tots els mitjans que l'Aragó caigui de la banda de la dreta per facilitar l'accés d'Alberto Núñez Feijóo a la Moncloa (tot i que el pacte amb Vox pot ser un regal enverinat), mentre que Lambán no li posarà gens fàcil.

stats