El 24 de febrer del 2022 va començar la invasió russa a Ucraïna. Després d'anys de conflicte, des del 2014, Vladímir Putin va proclamar les repúbliques de Donetsk i Lugansk. Occident no ho podia permetre. Per aquest motiu, els països aliats van decidir aplicar mesures per castigar el Kremlin. Una de les més importants: les sancions econòmiques que tenien com a objectiu enfonsar l'economia russa. Si bé ja n'existien de més laxes des de l'inici del conflicte, vuit anys abans, les d'ara pretenien ser d'ampli recorregut. És per això que van apuntar a tots els fronts: individus, bancs, empreses, intercanvis monetaris, transferències bancàries, exportacions i importacions. Ara, però, una investigació de mitjans de tretze països diferents apunta que el món del futbol hauria pogut saltar-se-les en diverses ocasions. En concret, 28 equips haurien dut a terme fins a trenta operacions sota sospita. Un d'ells, l'Espanyol.

Dos mesos després de sumar el seu vuitè títol de lliga, el Zenit de Sant Petersburg estrenarà aquest divendres, al camp del Khimki, la Premier League russa 2022-23. La que ara arrenca, però, no serà una temporada qualsevol per als clubs de futbol de Rússia, que fa diversos mesos que han començat a patir les primeres conseqüències de la guerra que Vladímir Putin manté oberta a Ucraïna. El veto indefinit a les competicions internacionals organitzades per la FIFA i la UEFA mentre duri el conflicte, així com l’empara legal que han concedit als entrenadors i als jugadors estrangers per acollir-se a una carta de llibertat temporal (ampliada fins al 30 de juny del 2030), ha propiciat una inèdita fuga de talent futbolístic del país.

El cap de setmana del 22 de maig, d’aquí tres mesos, l’Espanyol tancarà la Lliga 2021-22 visitant el Nuevo Los Cármenes. A l’expedició per viatjar a Granada hi haurà diverses cares que, amb total seguretat, viuran l'últim partit com a espanyolistes. I és que en els pròxims noranta dies, l’àrea esportiva blanc-i-blava haurà de decidir què fa amb fins a 10 jugadors que formen el front d’atac de l’actual equip. 

“Trindade de Vilhena és un nom molt bonic, però és molt llarg i no entra a la samarreta. A partir d’ara digueu-me Tonny Vilhena”, va dir el flamant fitxatge hivernal de l’Espanyol poc després de debutar com a futbolista professional amb el Feyenoord. Aleshores, el 2012, només tenia 17 anys quan Ronald Koeman va decidir apostar per ell perquè li veia condicions d’estrella. El fins fa poc entrenador del Barça l’utilitzava com a migcampista en un doble pivot on tenia capacitat per veure porteria gràcies al seu bon xut llunyà. Una virtut que li va permetre firmar 41 gols en els 258 partits que va jugar al Feyenoord. 

El migcampista neerlandès del Krasnodar Tonny Vilhena arriba cedit a l'Espanyol. Es tracta d'un vell desig de la direcció esportiva blanc-i-blava, que ja havia negociat per ell el 2016, quan era del Feyenoord. Les negociacions no van arribar aleshores a bon port per a aquest atacant, que l'estiu del 2019 va marxar a Rússia a canvi de 9 milions d'euros. Ara, dos anys i mig després, Vilhena volia marxar del Krasnodar i el seu destí és l'Espanyol, club que fa mesos que tornava a insistir en ell. L'entitat blanc i blava assumeix una petita part del salari (al voltant de 400.000€) i es reserva una opció de compra inferior a quatre milions d'euros al final de la temporada.