Després del turisme, la producció agrícola i ramadera és la segona activitat econòmica més important de la Catalunya Nord. Per això, aquest pròxim cap de setmana, de l'11 al 13 d'octubre, se celebrarà al Parc d'Exposicions de Perpinyà la primera edició de la Festa de l’Agricultura, per posar en relleu la importància d’aquest sector. Es tracta d'un saló que representarà el sector agroalimentari, gastronòmic i de les energies renovables del departament dels Pirineus Orientals. "En aquest període difícil hem de mantenir-nos junts. A la Festa de l’Agricultura només parlem del costat positiu, deixem els problemes a la porta", va dir Élise Borieux, responsable del projecte de l'associació Fête de l'Agriculture 66 en la seva presentació. Entre els problemes a què fa referència Borieux hi ha la sequera o la malaltia de la llengua blava, problemàtiques que afecten tant el nord com el sud. Els sindicats agrícoles dels dos costats denuncien la manca de suport i de resposta per part de les institucions. Tot això va conduir a les protestes que a principis d’aquest any van protagonitzar els pagesos de la Catalunya Sud i a les quals van fer costat els de la Catalunya Nord. 

Aquest matí, en una parada de metro de Barcelona, a l’Eixample, he ensopegat amb aquest anunci en anglès:

Catalunya viu la paradoxa de tenir més conills salvatges menjant-se els cultius, que no pas tancats a les granges. El sector productor està sofrint les seves pitjors hores. Fa 40 anys, quan cada masia disposava d’un petit corral, hi havia censades més de 24.000 explotacions amb 350.000 conilles mares. El 2009 van reduir-se a 1.700, però van mantenir relativament el mateix nombre de caps. Ara ja només queden poc més de 400 granges i 160.000 mares.

Amb la mirada al cel. El Berguedà és una de les quatre comarques catalanes on s'ha activat el nivell d’alerta per la sequera i fa dies que tots els veïns només desitgen que caigui una bona ruixada. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va activar el protocol que va fer entrar en vigor les restriccions en el consum d’aigua: s’ha de reduir un 25% el reg agrícola, els particulars només poden regar de nit i com a màxim cada dos dies, no es poden netejar carrers ni façanes i s'ha establert un límit de 250 litres per habitant i dia. En funció de quin és l’origen de la captació d’aigua, hi ha municipis més o menys perjudicats: mentre que a Gironella tenen poca afectació en la seva vida diària, a Borredà han hagut de contractar diversos camions per omplir els dipòsits i garantir que ningú es quedi sense el líquid més vital. A més, arreu del territori cada cop més negocis estan assedegats: els ramaders que pasturen amb prou feines troben basses i rieres que no estiguin seques i hi ha empreses d’aventures que han de reduir a la meitat el seu personal perquè no hi ha prou cabal per fer cap activitat. 

Una pastura que es perd és un bosc que es guanya. Es vulgui o no, aquest precepte forma part d’allò que se’n diu gestió del territori i es pot aplicar també a conreus i, en general, a tota mena d’aprofitaments agrícoles i ramaders extensius. De fet, la pèrdua d’activitat econòmica a la pagesia i la muntanya és una de les principals causes del creixement de masses boscoses i un factor de risc en l’origen d’incendis forestals. Per pal·liar aquests impactes negatius, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i Unió de Pagesos van posar en marxa fa dos anys un projecte pilot per a la geolocalització de ramats als Pirineus. A banda de la seva ubicació, el sistema permet monitoritzar estats fisiològics dels animals, com ara la gestació i el part, o identificar l’atac de predadors com l’os i “molt previsiblement” el llop. Els resultats del projecte pilot s’han presentat recentment al port de la Bonaigua.

El 2014, amb 26 anys, Pau Barnés va fer un tomb a la seva vida: va deixar la feina de lutier per seguir l’estela de les dues generacions anteriors i ser pagès. Els seus pares li van traspassar la granja familiar, Can Gimferrer, a Caldes de Malavella, amb un centenar de vaques lleteres. Però el seu projecte il·lusionant i engrescador ben aviat es va convertir en un malson per l’augment dels costos de producció. Primer van ser els cereals –que van començar a pujar fa un any i s’han disparat per la guerra d’Ucraïna, que n’és un dels productors principals d’Europa–, i després van seguir la llum, el gasoil i els fertilitzants –que s’han incrementat també pel conflicte bèl·lic: Rússia n’és un dels majors exportadors.  

La invasió russa d'Ucraïna està provocant una tragèdia humana, amb morts i un èxode migratori; està provocant la destrucció i enfonsament d'un país democràtic europeu; està canviant el mapa geopolític i la seguretat global, segurament de manera irreversible; i està generant una gran incertesa econòmica amb una crisi de subministrament energètic i de proveïment d'algunes primeres matèries essencials. L'afectació, doncs, és global. Ningú no se n'escapa. Tampoc la societat catalana, on, al costat de l'acollida de refugiats, s'està notant un nou alentiment del turisme i la pujada brutal dels preus de l'energia, tant dels combustibles com de la llum. Molts sectors n'estan resultant afectats, des de la indústria fins als serveis, i en especial el transport, com s'ha vist en l'última vaga, molt més dura, però, a l'Estat que a Catalunya. També el sector primari, és a dir, pagesos, ramaders i pescadors, n'està patint les conseqüències. Juntament amb l'acusat encariment energètic, aquests col·lectius han vist com s'enfilaven de cop els preus dels cereals i els fertilitzants. Ucraïna és un dels grans productors mundials de cereals, i el conflicte ha fet que el subministrament hagi quedat interromput, un problema que s'allargarà perquè la pròxima sembra difícilment es podrà fer en una Ucraïna devastada. Tant el blat de moro com la soja estan pels núvols. Rússia, en canvi, és un gran productor de fertilitzants (per exemple de potassa, un dels principals adobs químics), per als quals el gas resulta essencial: el veto al comerç rus ha interromput aquest altre subministrament. Així doncs, la suma dels dos factors, l'energètic (no només combustible, també la llum, que s'usa en molts sistemes de rec que estalvien aigua) i el de les primeres matèries, ha portat a multiplicar per dos o per tres els costos de producció per al sector primari.

“El consumidor té més poder del que sembla”, ha subratllat el director d’operacions del Grup Bon Preu, Joan Sabartés, durant la presentació de la nova llet nascuda de l’aliança entre Vaquers d’Osona i la seva marca blanca Terra i Tast. El nou producte té una qualitat ara mateix única al mercat: els ramaders cobren 41,5 cèntims pel litre de llet, és a dir, per sobre del seu preu de cost. A principis d'any van llançar al mercat 24.000 ampolles en una prova pilot i, després d'esgotar-les en setmanes, la cadena de supermercats ha decidit apostar-hi definitivament.

El dilluns 24 de gener comença un nou curs a l’Escola de Pastors de Catalunya. Es tracta d'una escola que pretén formar persones en l’àmbit de la ramaderia extensiva amb un enfocament agroecològic, ja sigui persones que volen emprendre un projecte agroramader de petit format o que busquen feina en el sector.