“Estaven molt sorpresos perquè al pati tothom volia jugar amb ells”

Infants ucraïnesos refugiats a Catalunya comencen les classes entre abraçades i jocs

3 min
Al centre, en Yaros de 9 anys, acompanyat del seu pare Igor i de la directora del Vedruna d'Arbúcies Glòria Bohils. D'esquenes la tutora de quart, Dolors Planas

Arbúcies“Quan juguem veig que estan feliços, però de vegades es posen tristos i no sé què puc fer per ajudar-los”, li confessa en Yaros, de 9 anys, a la seva tutora, la Dolors Planas, que li respon: “No cal fer res, l’important és que sentin que estàs al seu costat per al que necessitin, sigui riure o plorar”. El Yaros –que és el diminitiu de Yaroslav– va néixer a Kíiv (Ucraïna) i ara exerceix d’amfitrió –i traductor– dels seus nous companys d'escola: el Roman i el Bohdan (els seus cosins de sis i nou anys), i de la Iarina, de deu anys, que és la filla del seu padrí. A principis de mes, els tres infants van arribar amb les seves mares, la Natàlia i l’Olèsia, fugint de les bombes i el terror de la guerra, i s’han instal·lat a la masia de la família Bilinsky, que fa quatre anys que viuen a Arbúcies (la Selva).

Acabats tots els tràmits d’escolarització, dilluns va ser el seu primer dia de classe a l'Escola Vedruna del poble, on els han rebut amb els braços oberts. “Estaven molt sorpresos perquè van veure que hi havia nens de tot el món: del Marroc, l'Índia, Romania... Però sobretot estaven molt contents perquè, al pati, tothom volia jugar amb ells! Si fins i tot els passaven la pilota perquè fessin gol!”, relata el vailet amb molt d’èmfasi. “Pensa que és una proesa que els passin la pilota, perquè tots sempre la volen”, puntualitza Planas amb un somriure.

El Yaros i el seu pare, Ígor, a l'entrada de l'escola Vedruna d'Arbúcies.

Per superar la barrera idiomàtica, la tutora de quart fa ús de les aplicacions o demana ajuda al seu traductor predilecte, el Yaros. “Tenim també recursos educatius, i entre que saben alguna paraula en anglès i la comunicació no verbal, ens n'acabem sortint!”, destaca. De moment, hi han anat només els matins, ja que quan arriba un alumne nouvingut, la prioritat és l’acollida. “Ara és secundari el que aprenguin acadèmicament, ja arribarà. L’important és que se sentin bé, acollits, estimats”, recalca la directora, Glòria Bohils. I la seva homòloga de primària al Vedruna de Palamós, Gemma Vilar, afegeix que només el fet d’anar a una escola els ajuda molt, malgrat que no entenguin res al principi. “A banda que tenen una rutina, al final els nens el que necessiten és estar amb altres criatures i no pensar en els problemes que poden tenir a casa”, exposa.

Russos i ucraïnesos compartint pupitre

En aquest centre del Baix Empordà han rebut dues alumnes noves a tercer de primària aquest divendres: l’Alisa i l’Adelina, que també van arribar d’Ucraïna i que són amigues d’una altra família de l’escola. “Elles estaven molt contentes i emocionades, venien amb un somriure. I, al final, s’han quedat a dinar i tot!”, ressalta. A més, la directora subratlla que tots els companys s'han bolcat per fer-les sentir com a casa. “Ha vingut un alumne de batxillerat, que és d'origen ucraïnès, per si necessitàvem traductor, i les nenes també han vist com tothom intentava comunicar-se amb elles, tot i no saber el seu idioma”.

A les dues escoles van parlar de la guerra d’Ucraïna quan va esclatar, exposant les causes del conflicte amb paraules que els nens poguessin entendre. Vilar admet que, al principi, van patir per si sorgia algun conflicte, perquè tenen alumnes russos i ucraïnesos. “Però no hi ha hagut cap mena de problema. Els nens ho posen tot molt fàcil, som els adults que ens compliquem”. 

I és que la simplicitat i obvietat dels raonaments infantils solen deixar sense paraules. Com l’opinió del Yaros sobre la invasió del seu país: “No entenc com una persona tan poderosa pot atacar la població, quan no tenien res a veure amb la guerra ni en tenien cap culpa. Ell ja té mitja Àsia i una part d’Europa, em sorprèn perquè, amb tot el que té, encara en vol més!”, recalca contundent i empipat. 

stats