Divisió a l’OTAN sobre si fer “atacs preventius” contra Rússia per posar fi a la guerra híbrida

Brussel·lesEls atacs híbrids de Rússia contra els aliats europeus han anat en augment els últims mesos. Des d'incursions de caces en espai aeri de l'Aliança Atlàntica fins a drons i ciberatacs contra infraestructures com són els aeroports. En aquest context, el president del comitè militar de l'OTAN, Giuseppe Cavo Dragone, ha fet declaracions a la premsa en què advoca per canviar d'estratègia i, en comptes de ser "reactiu", opta per una actitud "proactiva" i "més agressiva" per prevenir potencials atacs del règim de Vladímir Putin. Altres aliats, però, consideren –i així ho recullen els tractats– que l'Aliança Atlàntica és una coalició de països per tenir més seguretat i que dur a terme accions com les que suggereix l'almirall italià va en contra del caràcter defensiu de l'entitat, segons informen fonts diplomàtiques de l'OTAN.

Cavo Dragone s'ha expressat en aquest sentit en diversos mitjans durant els últims dies. I aquest cap de setmana s'ha mostrat més clar que mai en una entrevista al diari britànic Financial Times. "Si continuem sent només reactius, convidem Rússia a seguir intentant-ho, a seguir fent-nos mal. Especialment, quan la guerra híbrida és asimètrica: a ells els costa poc, i a nosaltres molt. Hem d'intentar ser més inventius", respon el militar transalpí, que fins i tot assegura que un "atac preventiu" podria ser considerat una "acció defensiva". A hores d'ara, segons apunta el mateix diari, aquesta mena d'accions serien sobretot ciberatacs.

Les polèmiques declaracions de Cavo Dragone compten amb el suport general dels aliats que geogràficament són més pròxims a les fronteres russes i són més conscients de l'amenaça de l'expansionisme de Moscou. Aquests països, especialment els de l'est d'Europa i els nòrdics, solen pressionar la resta de socis per apujar el to contra Putin i per dur a terme mesures més contundents contra el règim rus. Les mateixes fonts diplomàtiques apunten que aquest grup d'estats coincideix amb el parer del comitè militar de l'OTAN.

D'altra banda, i com és habitual, hi ha estats que se senten incòmodes amb aquesta mena de declaracions i les troben desafortunades. En aquest grup se solen incloure països com França, Espanya, Portugal i Itàlia, que prefereixen optar per un discurs menys militarista i no se senten tan amenaçats pel règim de Putin. De fet, el mateix Cavo Dragone admet que l'estratègia que ell mateix posa sobre la taula està "lluny" de la "manera corrent de pensar i d'actuar de l'OTAN".

Per descomptat, el Kremlin considera una amenaça els arguments del president del comitè militar de l'Aliança Atlàntica. El ministeri d'Exteriors rus els qualifica en un comunicat "d'extremadament irresponsables", i ho veu com un senyal més que l'OTAN "està preparada per continuar cap a una escalada" bèl·lica.

Uns EUA absents en una ministerial clau

En plenes negociacions de pau a Ucraïna, es preveu que el secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio, no assisteixi a la cimera de ministres d'Exteriors de l'OTAN d'aquest dimecres a Brussel·les. Una absència gens habitual, i menys en moments clau com el d'aquesta setmana. Cap aliat ha gosat –i encara menys el secretari general de l'entitat, Mark Rutte– retreure a l'administració de Donald Trump que només enviï a la trobada de Brussel·les autoritats d'un perfil més baix, tot i que constata un cop més que la Casa Blanca cada vegada té menys en compte els aliats europeus.

De fet, fonts diplomàtiques de l'Aliança Atlàntica admeten que els aliats europeus es troben en un segon pla de les negociacions amb Ucraïna, que tenen una influència limitada en un eventual acord de pau i que és Washington qui domina completament els temps amb les discussions amb Moscou i Kíiv. És a dir, que els països europeus van a remolc de la potència estatunidenca.

Tanmateix, les mateixes fonts evidencien que aliats europeus han abandonat el to més dur contra la Casa Blanca en l'inici del retorn de Trump, i confien en els Estats Units i en un pla de pau que inclogui les demandes dels aliats europeus, és a dir, evitar la cessió de tot el territori del Donbàs, l'oposició a una gran retallada de les capacitats militars d'Ucraïna i deixar la porta oberta de l'adhesió a l'OTAN per part del país ucraïnès.