Von der Leyen vol crear una unitat d'intel·ligència europea
La Comissió Europea pretén millorar la coordinació en seguretat entre estats membres, sobretot davant dels atacs híbrids russos
Brussel·lesBrussel·les continua pressionant per a una major unió entre totes les forces de seguretat dels estats membres. Després de l'onada d'atacs híbrids russos de les últimes setmanes, la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen ha anunciat que proposarà la creació d'una nova unitat d'intel·ligència a escala de tota la Unió Europea, una iniciativa que està tot just a les beceroles i que desperta moltes reticències entre els governs estatals.
L'executiu comunitari encara no sap ni amb quin pressupost comptaria ni exactament quina seria la seva funció. La portaveu de la Comissió Europea, Paula Pinho, s'ha limitat a explicar que "coordinaria" tots els serveis d'intel·ligència, tant els estatals com els de la Unió Europea. Cal recordar, de fet, que el Servei Europeu Acció Exterior (SEAE) ja compta amb un departament que manté en contacte i agrupa les dades dels serveis d'intel·ligència dels estats membres.
Malgrat que no concreta quina seria la funció del nou ens, la Comissió Europea promet que no trepitjarà la feina d'altres organismes de les institucions europees i encara menys dels països europeus. De fet, seguretat i defensa és una de les competències que els estats membres mantenen per complet i històricament s'han oposat de manera frontal a cedir-la a Brussel·les, tot i l'amenaça que suposa l'expansionisme del règim de Vladímir Putin i els seus atacs híbrids.
L'executiu comunitari encara no ha presentat cap proposta formal de la creació d'aquesta nova unitat d'intel·ligència als estats membres i es preveu que l'enviï en els pròxims dies. Així doncs, l'anunci d'aquest dimarts pot fer de globus sonda i servir a la Comissió Europea per veure si, davant dels ciberatacs i les violacions de l'espai aeri de la UE per part de Rússia, els estats membres es mostrarien ara més disposats a incrementar la coordinació i unió de les forces de seguretat.
Nou intent de més unió en seguretat
El gest d'aquest dimarts de Brussel·les s'emmarca en la voluntat de Von der Leyen d'incrementar la unió en matèria de seguretat i militar dels estats membres. Tant la presidenta de l'executiu comunitari com el comissari de Defensa, Andrius Kubilius, repeteixen com un mantra que totes les iniciatives encaminades a una millor coordinació poden estalviar recursos als europeus i, a la vegada, millorar l'eficiència i capacitat dels cossos de seguretat i defensa, tant a escala estatal com comunitària.
Tanmateix, alguns dels estats membres més influents de la UE, com França, tradicionalment hi han sigut contraris perquè ja compten amb una gran infraestructura en els seus serveis d'intel·ligència i per la desconfiança que els desperten alguns països cada vegada més prorussos, com és el cas d'Hongria.
Tot i això, des dels atacs terroristes contra les torres bessones dels Estats Units, els serveis d'intel·ligència de França, Alemanya, Itàlia, els Països Baixos, Suècia i el Regne Unit van començar a intercanviar informació i dades en matèria de seguretat. Més endavant, aquesta col·laboració es va començar a institucionalitzar i expandir, fins que el 2011 es va integrar a un departament dels serveis diplomàtics de la Unió Europea.
