La cadena d'hipermercats Carrefour retallarà 972 llocs de treball a França els mesos vinents. Segons la multinacional francesa, seran baixes voluntàries i se n'estan negociant les condicions amb els sindicats. L'empresa havia anunciat una reducció de la plantilla al novembre, quan va presentar el seu nou pla estratègic, però fins ara no ha confirmat el nombre de treballadors afectats. Groupe Carrefour té al voltant de 100.000 treballadors a França –comptant-hi les franquícies– i ja va reduir la plantilla ara fa cinc anys, quan va acomiadar 2.400 treballadors.

La cadena de supermercats francesos Carrefour ha volgut ser de les primeres a fer la seva pròpia proposta de cistella anticrisi, com havia demanat la ministra de Treball, Yolanda Díaz, a les distribuïdores. Una cistella que ha creat polèmica, ja que el seu contingut exclou qualsevol producte fresc, com ara fruita i verdura, i tampoc no conté ous, llet o oli d'oliva, uns aliments bàsics en la dieta mediterrània.

La polèmica generada, ara fa un any, per l'aparició dels primers dos projectes de macrocuines fantasma a Barcelona va portar l'Ajuntament a dictar un fre per a aquesta activitat, amb una suspensió de llicències per a negocis d'aquest tipus. Però després van arribar, també, els anomenats supermercats fantasma, que són els magatzems on es preparen les compres online per poder-les distribuir als domicilis i que no estan vinculats a cap botiga. Ara el govern de Colau ha anunciat una nova regulació que prohibeix els supermercats d'aquest tipus –tot i que no pot actuar sobre els que ja hi ha en funcionament– i relega les cuina fantasma a zones industrials i amb condicions molt restrictives: en carrers d'amplada superior als 25 metres, quan no estiguin ubicades al costat d'un habitatge i amb un radi de més 400 metres entre elles. Se'n podran obrir en aquestes condicions als polígons de la Zona Franca i al Besòs, però no al 22@, que no es considera una zona aïllada. Els projectes ja aturats a Sant Martí i a les Corts no tiraran endavant perquè no compleixen els requisits fixats.

Els furts que pateixen petits comerços, supermercats i grans superfícies suposen un 1% de les vendes anuals a Espanya, o el que és el mateix: unes pèrdues de 1.800 milions d’euros, segons dades de l’associació de fabricants i distribuïdors (Aecoc). Fins al novembre del 2021 es van cometre gairebé 30.000 fets delictius en comerços a l’Estat, segons dades policials que es van donar al 24è congrés de l’Aecoc. A l’espera de les xifres definitives, es calcula que l’any es va tancar amb números similars als del 2020, quan hi va haver gairebé 33.500 furts. ¿Però quins són els productes que més es van robar en els establiments d’alimentació, l’any passat? L’empresa STC Nedap Chromiu, especialitzada en elements de seguretat per combatre aquest tipus de furts, ha elaborat un llistat.