Aquest Espanyol és capaç de tot. Després de 40 minuts molt bons contra un Mallorca amb l’aigua al coll, i de posar-se 2-0 al marcador, dues decisions de l’àrbitre Hernández Hernández van capgirar la dinàmica d’un partit que semblava sentenciat per al conjunt revelació de la temporada. Però ni la polèmica expulsió de Pere Milla abans del descans ni el 2-2 de Muriqi van poder amb els de Manolo González, que amb un menys i en un exercici brutal de resistència van trobar el 3-2, de Kike Garcia de penal, per establir-se a la tercera posició i igualar a punts el FC Barcelona. El Madrid, amb dos més, és el líder i el pròxim rival dels blanc-i-blaus, al Bernabéu.

Per segon diumenge consecutiu, Pere Milla va desfermar l'èxtasi entre els aficionats blanc-i-blaus. Al País Basc, l'icònic davanter lleidatà, amb pintes de cantant de culte, va tornar a veure porteria i en pocs minuts de partit va declarar l'estat de felicitat a l'Espanyol, que va tenir la Reial Societat contra les cordes en una primera hora de joc brillant. Va ser efímer perquè un accident en defensa va capgirar-ho tot en un duel d’emocions fortes que va deixar amb la mel els llavis els de Manolo González, que només es van endur un punt de la seva visita a la Reial Societat.

Després d’una dècada voltant per sis clubs de tres categories diferents, Pere Milla (Alcarràs, 1992) va tornar a Catalunya quan l’Espanyol va convertir-lo en el fitxatge més car de l’estiu passat. El polivalent atacant afronta, amb 31 anys, els sisens play-off d’ascens de la seva carrera. Un bagatge que el converteix en el membre de la plantilla blanc-i-blava amb més experiència en aquesta mena d'eliminatòries. L’Espanyol afronta aquest diumenge al Molinón (21 h, LaLiga TV Hypermotion) l’anada d’una semifinal que es resoldrà dijous a l’Stage Front Stadium (21 h). 

L'Espanyol havia de complir el partit de sanció i jugar contra el Racing de Santander sense públic a l'RCDE Stadium. En condicions normals, un problema per als blanc-i-blaus, que es queden sense el factor camp. Però després del debut accidentat a Albacete i de tot l'enrenou per l'actuació de jugadors com Óscar Gil, el silenci de Cornellà-El Prat ha acabat sent un aliat, més que un inconvenient. Els blanc-i-blaus, en un partit molt seriós, sobretot al principi i al final, han sumat els tres punts contra un rival a qui se li han acabat fonent els ploms (2-0).

L'Espanyol ha hagut d'esperar fins al 15 d'agost, un cop començada la Lliga, per poder anunciar el primer fitxatge de la temporada. Es tracta de Pere Milla, futbolista que deixa l'Elx i que, als 30 anys, passarà a ser un reforç ofensiu d'un equip que lluita per retornar a Primera Divisió.

"Jo al final em considero un jugador normal. Ara estic a l'elit del futbol, estan sortint bé les coses i hauré millorat una mica, però soc la mateixa persona. Em sento el mateix de sempre. Els meus amics em diuen: «Pere, que estàs a Primera, no sé què». I jo: «Sí, si està bé, de puta mare, però jo soc el mateix Pere, el Pere d'Alcarràs»", diu poc després de despenjar el telèfon. Pere Milla (Alcarràs, 1992) és el 10 de l'Elx, que aquest diumenge (16.15 h, M. LaLiga) rep la visita del Barça, i un dels davanters amb més punteria del futbol europeu: aquesta temporada ha fet set gols en disset xuts. "Els amics em diuen que xuti més. «Si amb aquests tirs fas tants gols, xuta més». Tant de bo fos tan fàcil", riu. Riu gairebé sempre, gaudint del cim d'un camí difícil.

És possible que, fa un temps, maleís en Pere Milla. Jo i uns quants catalans més, quan va guanyar el segon pal al camp del Girona per marcar, en el darrer segon, el gol que deixava l'equip gironí sense ascens a Primera. Va pujar l'Elx de Pacheta. Sí, va fer mal. Però en Pere Milla s'ho mereixia.