Que l'accés a l'habitatge continua sent gairebé una utopia per a una bona part de la població, tot i està reconegut com a dret a l'article 47 de la Constitució, és evident. La compravenda és difícil, i especialment el lloguer per residència habitual és car, amb increments molt per sobre dels salaris i una oferta molt limitada. Per això Catalunya, que ja tenia previst durant l'anterior legislatura contenir les rendes que perceben els propietaris, va ser la primera a aplicar els topalls a les anomenades zones tensionades, previstos a la llei de l'habitatge que el Govern de coalició del PSOE i Sumar va aconseguir aprovar fa gairebé dos anys.

Va ser un dels forats de la llei estatal d'habitatge i ara els moviments socials mouen fitxa per tapar-lo. Es tracta del lloguer de temporada, una opció que s'ha disparat els últims mesos a ciutats com Barcelona i que pressiona a l'alça els preus de l'habitatge. Aquest dimecres, els sindicats de llogaters de l'Estat han presentat una proposició de llei al Congrés dels Diputats per posar-hi remei.

Era l'octubre del 2020 quan l'aleshores govern de coalició de PSOE i Unides Podem anunciava que volia “regular la contenció de les rendes del lloguer en el marc d'una llei d'habitatge” a l'Estat. Des d'aquell anunci han passat més de tres anys i si bé és cert que la llei d'habitatge ha vist la llum, l'eina perquè les comunitats autònomes puguin controlar els lloguers en aquelles zones “tensionades”, és a dir, on els preus estan més disparats, encara no s'ha materialitzat.

Qualsevol reunió d'infraestructures entre l'Estat i la Generalitat implica parlar del traspàs de Rodalies, una de les exigències històriques dels partits independentistes. Aquest dimecres, però, en una reunió entre la ministra de Transports en funcions, Raquel Sánchez, i la consellera de Territori, Ester Capella, aquesta matèria gairebé ni s'ha abordat. De fet, ni formava part de l'ordre del dia. A les portes d'una possible investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol, el traspàs "integral" de Rodalies és un dels temes que es vol desllorigar a canvi de donar suport a Sánchez, com a mínim per part d'ERC, de manera que en aquesta ocasió cap de les dues parts hi ha volgut fer sang.

El Parlament ha aprovat en el ple d'aquest divendres presentar un recurs d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC) contra la llei estatal d'habitatge per invasió de competències catalanes, amb el suport d'ERC, Junts i la CUP. Després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que va assenyalar diversos articles que infringien l'Estatut, els tres grups s'han unit per defensar la "sobirania" catalana, tot i que les seves diferències han fet retornar la picabaralla al ple. De fet, s'ha repetit la dinàmica de quan es va aprovar la llei al Congrés a finals d'abril gràcies a ERC però amb el no de Junts i la CUP. Llavors ja va comportar retrets mutus: mentre els juntaires denunciaven un atac a l'autogovern, ERC la donava per bona i lamentava que la posició dels de Carles Puigdemont tenia motivacions ideològiques. La CUP, per la seva banda, lamentava falta d'ambició i una deriva "recentralitzadora". Amb aquest recurs, el Parlament se suma als recursos presentats per comunitats governades pel PP com Madrid i Andalusia, així com l'executiu basc.

El Govern anunciava a finals de juny la seva intenció de limitar els preus de lloguer en 140 municipis considerats "zones tensades" pels grans esforços econòmics que ha de fer la població per accedir a un habitatge. Ara, i un cop s'han resolt la quarantena d'al·legacions rebudes per part dels ajuntaments, les associacions del sector immobiliari i les entitats socials, la consellera de Territori, Ester Capella, ha anunciat que es mantenen els plans –no s'hi afegeix cap municipi ni en desapareix cap del llistat–, però s'introdueixen dos canvis en els criteris que haurien de garantir la contenció dels preus d'arrendament en aquestes zones. A partir d'ara, en el mercat del lloguer català, es considerarà gran tenidor aquell propietari que tingui cinc o més pisos, i no 10, com fins ara. En canvi, els promotors de pisos destinats al lloguer social seran exclosos de la categoria de grans tenidors.

El Govern ha identificat fins a 140 municipis catalans com a "zones tensades" pel que fa a l'accés a l'habitatge. Això vol dir que en aquestes localitats s'hi aplicarà la regulació dels preus del lloguer prevista en la nova llei estatal de l'habitatge, que està en vigor des de finals del mes de maig. El departament de Territori ha confirmat aquest matí que ja ha iniciat el tràmit d'informació pública per delimitar aquests municipis on han detectat una "oferta insuficient d'habitatge assequible i que compleixen els requisits que marca la llei per implementar mesures de contenció de les rendes".

L'Audiència Provincial de Tarragona ha suspès el desnonament que havia ordenat un jutge perquè els teòrics ocupes denunciats eren en realitat "els propietaris de l'habitatge", segons la sentència a la qual ha tingut accés el diari ARA. El cas afecta una parella que havia estat pagant la hipoteca durant sis anys i que va acumular impagaments, de manera que l'entitat propietària de l'habitatge va intentar fer-los passar per "ocupes" i esquivar així la llei (la 1/2013), que obliga els bancs a oferir un pis social als deutors hipotecaris en situació de vulnerabilitat abans de fer-los fora.

"Les despeses de gestió immobiliària i els de formalització del contracte seran a càrrec de l'arrendador". Aquesta és una de les novetats que van entrar en vigor amb la llei estatal d'habitatge: l'adeu dels llogaters a fer-se càrrec dels honoraris. Des de la seva entrada en vigor el passat divendres 26 de maig aquestes despeses ja no poden ser reclamades als inquilins, sinó que les han d'assumir els propietaris. De fet, abans de la llei d'habitatge i amb la llei d'arrendaments urbans a la mà, llogar un pis i que la immobiliària et cobrés ja era il·legal si el pis era d'una empresa, i no d'un propietari particular.

Ha estat una de les lleis de la legislatura més difícil de desbloquejar, però finalment aquest dimecres n'ha arribat el vistiplau definitiu. El Senat ha aprovat la llei d'habitatge estatal. La norma ha acabat el tràmit sense cap modificació important respecte a la votació al Congrés de Diputats, on es va convalidar després d'un acord entre el govern espanyol i dos dels seus socis habituals: ERC i EH Bildu.

Comença una campanya electoral que, entre les locals ara i les generals a finals d’any, se’ns farà perpètua. De cop, totes les problemàtiques cobren una rellevància especial, i els titulars s’omplen de promeses poc concretes i aterrades. Entre elles, destaquen ara les vinculades a l’habitatge, i el govern de l’Estat anunciava aquesta setmana un paquet de mesures encapçalat pels avals de l’ICO a les hipoteques per a joves o famílies amb infants a càrrec. 

A les portes d'una campanya en què l'habitatge és un dels temes estrella, el Banc d'Espanya ha fet públic un informe amb unes dades esfereïdores: segons els seus càlculs, gairebé la meitat dels llogaters a Espanya estan en risc d'exclusió o de pobresa a causa de la pujada que han experimentat els lloguers des del 2014. Per fer-nos-en una idea, a la Unió Europea aquest percentatge és del 30%, vint punts menys. Segons l'estudi, en els darrers anys s'han produït dos fenòmens en paral·lel. La dificultat per accedir a la compra d'un habitatge està portant cada cop més gent cap al mercat de lloguer, que al seu torn ha vist com es disparaven els preus. Així, si el 2014 el percentatge de població que vivia de lloguer era del 13%, ara ja és del 20%, un rècord històric en un estat amb una forta cultura de la propietat.

Dues noies del Brasil són les noves inquilines del pis del costat, s'hi estaran poc més de tres mesos. La seva anterior llogatera, de l'Uruguai, va estar-hi prop d'un any. Tots van compartir replà amb el Carles i l'Aleix, dos joves que viuen sota el mateix sostre prop de la plaça Tetuan, i que ara es pregunten si l'habitatge de l'altra banda de la paret s'ha convertit en un allotjament turístic.

Després de la votació d’aquest dijous al Congrés només falta el tràmit al Senat de la setmana que ve per aprovar definitivament la llei d’habitatge, la primera d’aquestes característiques que s’aprova a tot l’Estat i que pretén donar resposta a la situació d’emergència habitacional que pateixen moltes famílies i singularment els joves. La llei està inspirada en la norma catalana que va ser tombada pel TC per una qüestió competencial i conté algunes reivindicacions històriques de les entitats socials, com ara que l’habitatge públic sigui bàsicament de lloguer i no pugui passar al mercat privat, i que sigui el propietari el que hagi d’assumir els costos de la formalització del contracte i no l’inquilí. També manté el límit màxim del 2% per a les pujades del lloguer durant el 2023 i el fixa en el 3% per a l’any que ve.

L'acord anunciat aquest divendres per ERC i Bildu amb el govern espanyol sobre la llei d'habitatge permet desbloquejar un dels projectes estrella de l'executiu d'esquerres i que pretén donar solucions al que ara mateix és un dels principals problemes que afecten la ciutadania, sobretot els joves. En efecte, la llei posa l'accent sobretot en els lloguers –que normalment són la via inicial per accedir a un habitatge o l'opció de les persones que no poden assumir una hipoteca–, que en els darrers anys s'havien disparat fins a provocar una autèntica emergència habitacional.

La primera llei estatal d'habitatge sembla que serà una realitat. Després de molts mesos de bloqueig, ERC i EH Bildu han arribat a un acord amb les dues forces del govern espanyol (PSOE i Unides Podem) per contenir el preu dels lloguers, en particular d'aquelles zones tensades on les rendes s'han multiplicat els darrers anys. Aquesta era la gran reivindicació i alhora el principal escull perquè la llei estatal que s'està tramitant al Congrés de Diputats veiés la llum. Fonts de la negociació expliquen que està previst que s'aprovi les pròximes setmanes, a les portes de les eleccions autonòmiques i municipals del 28 de maig, perquè els partits d'esquerres puguin ensenyar múscul.

Raquel Sánchez (Gavà, 1975) rep l'ARA a la seu del ministeri de Transports, en una sala presidida per un gran mapa de la xarxa ferroviària espanyola on es veu clarament la concepció radial de les infraestructures a Espanya.

El 31 de gener Carles Badenes va publicar un article a l'ARA en què critica el policy brief de la Càtedra APCE-UPF (del qual es va publicar un resum al bloc 5 cèntims) sobre l’avaluació de la regulació de lloguers a Catalunya. Primer, voldria dir el que més m’agrada de la seva crítica: que s’ho ha llegit. No és habitual. Per això i perquè em consta que és un bon lector de reports econòmics, es mereix una resposta. Començaré dient que la Càtedra, creada el 2021, està finançada per APCE, sí, però molt abans que es constituís jo ja era crític amb les regulacions de lloguers. Per tant, si hi ha un biaix és exclusivament meu, com a investigador que porta més de 20 anys dedicant-se a l’economia de l’habitatge. A banda, jo crec que els investigadors som neutres a l’hora d’avaluar una política, i això no depèn ni de qui finança una càtedra (també n'hi ha de finançades per l’Ajuntament de Barcelona) ni de si treballes per a un ens públic de determinat color polític... Com diria Lennon: "you may say I’m a dreamer".

Fa uns dies diversos mitjans de comunicació, inclòs aquest diari, es van fer ressò d’un nou estudi sobre la regulació del preu del lloguer. Es tracta d’un policy brief elaborat per una càtedra de la Universitat Pompeu Fabra i l’Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (APCE). El seu contingut i la seva àmplia recepció mediàtica resulten il·lustratius de com es construeix un fals consens en matèria econòmica. La publicació arriba en plenes negociacions sobre la llei estatal d’habitatge. 

Les dades indiquen que el 2022 ha estat un bon any en el sector immobiliari, però ho ha estat especialment en el segment de l'habitatge de luxe, segons les dades de diverses agències especialitzades. Els motius són diversos. El primer és que la incertesa geopolítica i econòmica ha desviat inversions cap a un sector que es considera un valor refugi en moments de crisi. I el segon és que, amb la paritat euro/dòlar, molts compradors nord-americans s'han llançat a buscar oportunitats en aquest sector. El boom de l'habitatge de luxe va més enllà de zones tradicionals com la Costa Brava (Cadaqués, Begur, etc.) o poblacions com Sitges o Castelldefels, i ha estat especialment fort a la ciutat de Barcelona.