Els 140 municipis catalans on es vol limitar el preu dels lloguers: consulta’n el mapa

BarcelonaEl Govern ha identificat fins a 140 municipis catalans com a "zones tensades" pel que fa a l'accés a l'habitatge. Això vol dir que en aquestes localitats s'hi aplicarà la regulació dels preus del lloguer prevista en la nova llei estatal de l'habitatge, que està en vigor des de finals del mes de maig. El departament de Territori ha confirmat aquest matí que ja ha iniciat el tràmit d'informació pública per delimitar aquests municipis on han detectat una "oferta insuficient d'habitatge assequible i que compleixen els requisits que marca la llei per implementar mesures de contenció de les rendes".

De fet, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ja ha publicat l'anunci d'informació pública del procés de declaració de les zones tensades, que inclou també una memòria on es justifiquen els criteris que s'han fet servir per classificar aquests territoris.

En aquests 140 municipis hi viuen, segons la Generalitat, 6,2 milions de persones, que representen el 80,6% del total de la població de Catalunya. Es tracta, sobretot, de localitats que es concentren a l'àrea metropolitana de Barcelona i al litoral del país. I les quatre capitals catalanes formen part de la llista amb un risc alt d'accés a l'habitatge assequible. Pots consultar la resta de municipis on es regularà el lloguer en aquest mapa i al llistat final.

El Govern també ha informat que ara s’obre un període d’informació pública de 20 dies perquè administracions, entitats i particulars puguin presentar al·legacions. Un cop finalitzat el termini es respondran les al·legacions rebudes i la resolució final es notificarà al ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), que serà finalment qui tindrà l'última paraula per aprovar-ho tot. La vigència de la declaració serà de tres anys i es podrà prorrogar per anualitats seguint el mateix procediment.

A l'espera de l'índex de preus

Les condicions que han de complir els municipis per declarar-se com a zona tensada en el mercat de l'habitatge són les següents: que la càrrega mitjana del cost del lloguer o de la hipoteca al pressupost personal o de la unitat de convivència, més les despeses i subministraments bàsics, superi el 30% dels ingressos mitjans o de la renda mitjana de les llars; o bé que el preu de lloguer o compra de l'habitatge hagi experimentat els cinc anys anteriors un augment acumulat de tres punts percentuals superior al creixement de l'índex de preus de referència, que encara s'ha de definir a la llei espanyola.

Així, per tal que la regulació de preus sigui efectiva, encara cal un punt clau: que el govern espanyol estableixi aquest índex de preus, que serà la base per limitar els lloguers. Quan això passi, la llei estableix que el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu de l'últim contracte vigent els últims 5 anys (un cop aplicat l'IPC). A més, un gran tenidor (més de 10 pisos, segons la llei) no podrà llogar per sobre de l'índex, que actuarà de topall.

La Generalitat ha demanat reiteradament que, per accelerar aquest punt, s'apliqui l'índex que Catalunya ja va definir en la seva llei de regulació de preus, que va quedar tombada pel Tribunal Constitucional. "Està actualitzat i plenament vigent", apunten des de Territori. De fet, el departament ja ha demanat al ministeri que homologui l'índex català.