Girona ha tornat a convertir-se en la capital de la música catalana amb la celebració dels XXVIII Premis Enderrock. La gala, presentada amb molta desimboltura pels comunicadors Alba Riera i Andreu Juanola, ha estat, una vegada més, un gran aparador del panorama musical del país, amb nombroses estrenes en directe i un repàs de les grans fites de l’any.

Ginestà lidera el rànquing dels finalistes als premis Enderrock 2026 amb tres nominacions. Els segueixen Alosa, Buhos, Figa Flawas, La Fúmiga, Oques Grasses i The Tyets, amb dues nominacions. La resta de finalistes, una trentena de candidats, opten a una categoria. Els organitzadors dels guardons afirmen que el fet que hi hagi prop de quaranta conjunts nominats demostra "la diversitat i riquesa" del panorama actual. Els guardons s'entregaran en una doble gala el 25 i 26 de març a l'Auditori de Girona, en una cerimònia que també distingirà amb premis especials Artur Blasco, Sílvia Pérez Cruz, Josep Carreras, Ignasi Terraza, Raquel García, Sopa de Cabra, Lax'n'Busto i Lluís Cabot.

Els germans Pau i Júlia Serrasolsas (Barcelona, 1994 i 1998) parlen amb la tranquil·litat de qui té la feina feta. Si més no, contents de l'èxit del disc Vida meva (Halley Records), al qual han allargat la vida amb l'EP Només viure (Halley Records, 2025): quatre cançons, inclosa Deixar-se anar la mà, el duo postruptura entre Pau Serrasolsas i l'actriu Laia Manzanares. I, esclar, feliços d'haver venut totes les entrades per al concert a la Sala Apolo del 21 de març, dins la programació del Guitar BCN.

Lluny queda el record d'aquell febrer del 1973, quan el Sant Andreu va imposar-se per 1-0 al Betis a la Copa en un Municipal de Santa Coloma ple de gom a gom. Per descomptat, centenars de bètics van donar suport als seus jugadors aquell dia en què van imposar-se els homes de Gustau el gitano Biosca, llegenda barcelonista. El Betis sempre mou molta gent a Catalunya, com passarà aquest dimecres, quan els dos clubs es retrobin a la Copa (19 hores), en aquesta ocasió al Narcís Sala en un partit d'eliminatòria única. L'afició andalusa, però, patirà per fer-se sentir: al Narcís Sala s'anima més que en molts camps de Primera.

Cesc Valverde (Castellbisbal, 1998), més conegut com a Xicu, escriu cançons des de la foscor i adorna les seves històries crues amb ritmes variats i sonoritats atrevides. A més de tocar la bateria al grup Ginestà, Xicu ha perseguit la seva carrera en solitari com a productor i cantautor, des que va debutar amb l’EP SOL (2021). Després de tres cançons d'avançament, acaba de publicar el disc Sacrificis (Delirics, 2024). L'àlbum inclou una desena de cançons de pop i música urbana, que es podran escoltar en directe per primera vegada el 16 de gener del 2025, a la sala La Nau de Barcelona. El projecte compta amb la col·laboració de Triquell, Souto, Socunbohemio, Ven’nus i Maria Hein. Juntament amb ells, Xicu parla de la recompensa del sacrifici, com deixar enrere la colla del poble, els records de la infància o les relacions sentimentals complexes.

En un moment en què els festivals i les festes majors han arraconat les sales de concerts com a centre neuràlgic de la música en viu, l'estiu s'ha convertit, si no ho era prou, en l'estació per excel·lència per anar a veure concerts. No només és una qüestió de bon temps i de la comoditat que ofereixen els espais oberts, sinó també de la necessitat de recuperar una vida cultural que ha perdut espai davant de l’actual ritme de vida, tan marcat pel temps que dediquem a la feina. En aquest sentit, els reis de la festa segueixen sent els festivals, gairebé tots estiuencs, que el 2022, l'últim any amb xifres contrastades, van concentrar fins a 2,1 milions d'espectadors.

Els germans Júlia i Pau Serrasolsas s'han fet forts en l'amor, i així ho projecten en el quart àlbum de Ginestà: Vida meva (Halley Records, 2024). "És un disc que parla de l'amor", confirma la Júlia, nascuda a Barcelona el 1998. En Pau, del 1994, precisa que les cançons expliquen les diferents fases d'una relació. I en aquest tràfec d'emocions, el pop del grup assumeix més embolcalls electrònics i abraça col·laboracions de la seva germana Maio Serrasolsas, de Triquell, de Maria Hein i de la banda madrilenya Niña Polaca. La gira de presentació començarà el 5 d'abril al Festival Strenes de Girona i continuarà el 12 d'abril a la sala Paral·lel 62 de Barcelona.

Com de propera és la teva relació amb el vi?

Toc d’inici, pregó i concert multitudinari a la platja del Bogatell. Si fa no fa així comença cada any la Mercè, la festa major d’estiu-tardor de Barcelona. En una ciutat on es parla almenys una llengua romànica que encara no es pot fer servir al Parlament Europeu, una gentada es va aplegar divendres a la platja per seguir els concerts organitzats per Estrella Damm. Els barcelonins Ginestà, per tant, es van veure davant una multitud que anava creixent i creixent fins a fer-se aclaparadora a mitjanit amb els valencians Zoo: 40.000 persones, segons l’Ajuntament de Barcelona, van celebrar la festa reivindicativa de la banda de Gandia. Un dels moments més emocionants de la nit a la platja va arribar quan els Ginestà van dedicar És que m’agrades molt al cantant dels Strombers, Ferran Gallart, mort dijous a causa d’un càncer.

Francesc Fuentes Triquell (Barcelona, 2000), àlies Triquell, va ser un dels concursants amb més personalitat de la primera edició d'Eufòria. Tot el que s'intuïa es confirma a Entre fluids (Halley Records, 2023), un disc produït per Arnau Vallvé (bateria de Manel) en què l'encerten combinant sons de club per ballar amb un notable esperit pop i melòdic. Triquell el presenta en directe el 15 d'abril al Festival Strenes de Girona, el 22 d'abril a Teatre La Llotja de Lleida, el 6 de maig al Tarraco Arena i el 13 de maig a l'Apolo, dins del Guitar BCN.

Ginestà, família i amics. Així es presentava el concert del grup dels germans Pau i Júlia Serrasolsas. La família era Maio, que va fer de telonera; i els amics, una colla de músics amb els quals comparteixen afinitats estètiques i existencials diverses malgrat unes diferències estilístiques cada vegada menys marcades. Tot i que les dates nadalenques no són les millors per a la música en directe, i tot i que era ja la cinquena actuació de Barcelona des que van presentar el disc Suposo que l'amor és això a l'Apolo el 31 de març, van encabir més de 1.500 espectadors a la Sala Razzmatazz, tothom ben predisposat a participar en una celebració que va tenir molt de manifest generacional i demostració d'un canvi de paradigma a la música festiva: pop que es pot ballar i lletres que el públic canta de cap a peus. ¿La Oreja de Van Gogh per a la generació Autodefensa?

Com és el dia a dia de Ginestà? Què és el millor i el pitjor del barri barceloní de Sant Andreu de Palomar? Quin és el poder curatiu de la música? Per què creuen que han de canviar les festes majors? I què pensen dels "grups de trompetes"?

El Celler Masroig, al Priorat, va celebrar aquest cap de setmana la festa del vi novell i va reunir més de 700 persones per fer el tradicional espinjolament. La pandèmia va obligar a repensar el format en les dues passades edicions i enguany els organitzadors van voler recuperar la celebració amb una festa especial. Ginestà va ser el grup convidat per a l'ocasió i el públic, entre el qual hi havia molta gent jove, però també famílies amb nens, van poder disfrutar de la seva música. Els dos germans, Júlia i Pau Serrasolsas, van llegir un divertit pregó en forma de poesia i després van espinjolar la bota i van convertir-se en els padrins d'aquesta edició.

Falten exactament nou dies perquè la ciutat de Barcelona doni el tret de sortida oficial a la campanya de Nadal. Tot i que ja fa dies que molts aparadors de la ciutat estan immersos en la temàtica nadalenca, s'hi entrarà de ple el dijous 24 de novembre amb l'acte d'encesa dels llums de Nadal. Es farà des de Nou Barris, amb un musical creat especialment per a l'ocasió per la productora La Brutal, que comptarà amb projeccions de gran format, i amb l'estrena d'una nadala amb el segell del grup Ginestà. La il·luminació arriba, aquest any, amb una novetat important: l'Ajuntament, d'acord amb les patronals del comerç i la restauració, ha decidit fer un gest per adaptar-se a la situació de crisi energètica i retallar una mica l'horari de llums. Estaran encesos durant 217 hores, 42 hores menys que anys anteriors (un 16% menys), i també s'ha invertit per millorar l'eficiència dels leds, tant en el 100% de les llums que instal·la l'Ajuntament com en la majoria de les que depenen dels eixos comercials. Això s'ha de traduir en un estalvi del 31% del consum energètic en els 44 dies en què hi haurà il·luminació.

Marc Parrot (Barcelona, 1967) va buscar el caliu d'una iurta, la tenda característica de les comunitats nòmades de les estepes de l’Àsia central, per explicar el disc Refugi (2018). Quatre anys després, i encara més lliure de compromisos estilístics, publica Els fets i l'atzar (U98 Music, 2022), l'àlbum que presenta aquest dijous al Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona a les 20.30 h, amb una posada en escena molt especial.

La gran diferència entre Ginestà i la majoria de grups formats al voltant de casals, ateneus i calçotades populars és la pretensió. I això és una molt bona notícia. El grup que formen els germans Júlia i Pau Serrasolsas ha tingut vocació d'obrir-se i no quedar-se fixat en un ecosistema concret. I si fa quatre dies era una banda de pamflet i baixa fidelitat, avui són un dels grups que cal tenir més en compte de l'escena nacional. En aquest context de creixement, dijous van presentar a l'Apolo Suposo que l'amor és això, el seu tercer disc, un exercici d'estil pop i una mirada calidoscòpica a l'amor amb tots els seus triomfs i derrotes.

Júlia i Pau Serrasolsas són germans i canten a l'amor, com Pimpinela, però amb consciència de classe i sense la dialèctica melodramàtica del duo argentí. Acaben de publicar Suposo que l'amor és això (Kasba, 2022), el tercer àlbum del projecte Ginestà i un nou pas en la consolidació d'un pop cada vegada més ballable i connectat amb propostes com La Casa Azul i Renaldo & Clara. Les 350.000 reproduccions a YouTube de la cançó L'Eva i la Jana avalen el canvi de rumb d'aquests germans del barri barceloní de Sant Andreu.