Dos gegants mundials de l'alimentació, la suïssa Nestlé i la nord-americana Coca-Cola, han ampliat aquesta setmana a Espanya el divorci que van iniciar el 2018 en relació amb la marca de refresc Nestea. Les dues multinacionals han anunciat que el contracte que compartien per a la comercialització de la marca de te fred expirarà sense renovar-se el pròxim 31 de desembre, de manera que Nestlé retindrà la marca i Coca-Cola, la recepta.

Quan pensem en begudes ensucrades, és probable que el primer nom que ens vingui al cap sigui el de la llegendària Coca-Cola, que des de l’estat de Geòrgia ha aconseguit conquerir el món. També és possible que pensem en la seva rèplica de l’Alemanya nazi, la Fanta, o en les més modernes Red Bull i Monster. Però en aquest tipus de consum no tots els productes han vingut de fora, perquè a Catalunya vam tenir el Sandaru (de la família Daurella) i al País Basc el mític Kas, que encara gaudeix d’una vida robusta després de setanta anys, en part gràcies al Bitter Kas, omnipresent als aperitius. La lletra inicial del producte, una K, ens remet al cognom dels creadors d’aquesta marca de begudes, els Knörr.

Un exèntric Pare Noel vestit de color blau irromp als carrers de Moscou. Rere el volant d’un luxós descapotable, condueix, canta i balla com un boig. L’acompanya un grup de noies joves que, amb tops ajustats i amuntegades al seient de darrere, s’amorren a unes estranyes ampolles blaves. Junts, esclaten en constants riallades.

Que els infants no han de prendre sucre és una afirmació sobradament coneguda. Ara bé, la realitat dona xifres molt diferents: segons l'Associació Americana del Cor, els infants d'entre 2 i 18 anys han de menjar diàriament menys de 25 grams de sucre, però un estudi fet per aquesta associació el 2017 constatava que el consum de sucres totals era de 91,6 grams. Per la seva banda, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) aconsella un consum de sucres simples inferior al 10% del valor calòric total de la dieta, i preferiblement per sota del 5%. Les conseqüències d'una sobreingesta de sucre a la infància no són poques: segons posa de manifest l'investigador Pedro Ortega en un estudi de la Universitat de Jaén, el sucre és el causant de malalties com diabetis tipus II, de defectes genètics, de malalties endocrines, de malalties del pàncrees i d'infeccions, a banda de càries dental. ¿Com cal gestionar la presència de sucre a la dieta de la canalla?

Hi ha diversos temes en què, com a societat, fallem estrepitosament. Molts lectors pensaran ara en el canvi climàtic. Certament entra dins de la meva definició d’errada político-social. Tot i així, avui em vull centrar en un altre d’aquests equívocs, que també compromet el futur dels nostres fills.

L’agost del 1989, els fanàtics de les begudes ensucrades estaven excitats. A les lleixes dels supermercats d’Iowa, als Estats Units, hi acabava d’aterrar un nou refresc de cola. Envasat en una llauna de colors grocs, vermells i blaus metal·litzats, Pepsi havia començat a comercialitzar una insòlita versió del seu mític refresc. L’havia anomenat Pepsi A.M. i estava pensat específicament per ser consumit durant els esmorzars. Tenia un gust i un color molt similars als de la versió clàssica, però contenia un 28% més de cafeïna. Amb aquest nou invent, l’eterna rival de Coca-Cola estava decidida a conquerir el mercat de les begudes matinals i plantar cara al cafè, la beguda reina dels esmorzars.

Qui més qui menys ha sentit algun cop la frase “triomfar més que la Coca-Cola”. A banda del seu significat explícit -tenir èxit en alguna activitat-, té una lectura implícita que ens recorda que aquesta beguda marronosa i amb gas forma part de ple dret de la cultura popular. La van inventar els nord-americans a finals del segle XIX, però la seva presència és del tot universal i arreu del planeta els consumidors la senten seva. A Catalunya ja es podia comprar Coca-Cola als anys vint, però després de la Guerra Civil la distribució va quedar estroncada i no va ser fins a l’atorgament d’una nova concessió a un emprenedor català, durant la dècada dels cinquanta, que no se’n va normalitzar la venda. En aquella primera etapa d’abans de la guerra, l’home clau va ser Francesc Duffo Foix, que distribuïa la beguda a través de la firma Espumosos El Rayo, al carrer Balmes de Barcelona.

El govern català ha aprovat aquest dimarts un decret que desplega de nou l'impost català a les begudes ensucrades envasades. La norma original va ser anul·lada al juliol pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al considerar que en la seva aprovació la Generalitat s'havia saltat alguns tràmits. D'aquesta forma, el Govern intenta dotar de seguretat jurídica l'impost, "que continua vigent i segueix recaptant", ha insistit l'executiu català.

Beure dos o més gots de refrescos ensucrats al dia augmenta el risc de patir malalties digestives i, també, de morir, segons un estudi internacional liderat per investigadors de l'equip de nutrició i càncer de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell).

Un informe calcula que l'impost sobre les begudes ensucrades comporta un estalvi d'entre 6,9 milions i 61,2 milions d'euros per al Govern i que representa una millora de la salut pública, ja que causa una disminució de les malalties relacionades amb l'obesitat i, per extensió, milloren la qualitat de vida i l'esperança de vida de la població adulta. L'estudi ha sigut elaborat per Ivàlua, el consorci d'avaluació de polítiques públiques participat per la Generalitat, la Diputació de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va admetre el recurs contra l’impost de la Generalitat que s’aplica a les begudes ensucrades. Diverses associacions de la distribució, el comerç i l’alimentació defensaven la nul·litat del reglament que el desenvolupava, i ara el tribunal els dona parcialment la raó: diu que s’han omès procediments en la seva tramitació. Tot i això, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va assegurar que la sentència no afecta la llei que crea l’impost i que, per tant, “segueix vigent”.

Un home ha estat detingut al districte barceloní de Sant Martí per una presumpta agressió sexual a una menor, segons han confirmat els Mossos d'Esquadra. La detenció ha tingut lloc aquest dijous, i algunes fonts apunten que la menor seria filla de la parella del detingut, un punt sobre el qual la policia no n'informa. El detingut continuava aquest divendres a la tarda en dependències policials, i s'esperava que pogués passar a disposició judicial en les pròximes hores.

L'empresa de refrescos Coca-Cola ha fixat una reducció del 12% dels sucres en les seves begudes per a l'any 2020. L'empresa ha ressaltat en un comunicat que des del 2015 ja s'ha aconseguit una disminució del 6,8% en el sucre per litre. En la presentació de resultats a la planta de Martorelles (Barcelona), la firma també ha assenyalat el 2050 com l'any per arribar al 50% en vendes de productes baixos en calories o sense calories, una dada que va arribar l'any passat al 40%.

Anfabra, la patronal que aglutina els fabricants de refrescos, va negar ahir que l’impost a les begudes ensucrades que va entrar en vigor l’any passat a Catalunya hagi afectat les vendes, tal com concloïa un informe elaborat pels economistes Judit Vall i Guillem López Casasnovas, que assegurava que les vendes de les referències carregades amb el tribut havien caigut un 22%. “No s’ha notat”, va dir ahir Josep Puxeu, director general d’Anfabra, qui va parlar de “normalitat absoluta”. Segons les seves dades, el sector va tancar l’any passat amb unes vendes de 2.400 milions de litres i 4.600 milions d’euros en vendes, cosa que suposa un creixement del 0,3% respecte a un any abans, segons les dades de la consultora Global Data.

D’aquí tres setmanes farà un any que va entrar en vigor l’impost de la Generalitat a les begudes ensucrades. El tribut va néixer amb polèmica per les fortes pressions de les empreses del sector, que van fer tot el possible perquè el també denominat impost al sucre no entrés en vigor. La conselleria d’Economia, liderada aleshores pel vicepresident, Oriol Junqueras, no es va fer enrere i va esgrimir un argument: la necessitat d’incentivar un canvi en els hàbits de consum, tal com recomana l’Organització Mundial de la Salut, que ha situat el sucre en el punt de mira. Un any després es pot afirmar que l’impost ha aconseguit l’objectiu que perseguia: un estudi dels economistes Judit Vall i Guillem López Casasnovas indica que s’ha produït una caiguda en el consum de begudes ensucrades del 22%.

L'impost català de begudes ensucrades entrarà en vigor aquest 1 de maig, un mes més tard del previst, a través d'un decret llei aprovat dimecres al Parlament. L'impost té dos tipus de gravamen: de 8 cèntims per litre o de 12 cèntims, segons la quantitat de sucre que contingui la beguda. A més, és obligatori que el preu es faci repercutir en el consumidor final, ja que el seu objectiu és desincentivar el consum excessiu d'aquests productes.

“És injust per als fabricants i també per als consumidors”. És la reacció d’una directiva del sector dels refrescos davant el nou impost que prepara el Govern. Els sucs de fruita, la llet de civada, el te fred, les llaunes de Coca-Cola i els batuts de xocolata, és a dir, moltes de les begudes més comunes en qualsevol llista de la compra, aviat pujaran de preu. Totes aquestes begudes envasades tenen contenen un ingredient clau que la Generalitat vol combatre: el sucre. Per això han decidit tirar endavant un impost que penalitzi aquests productes d’alimentació, perquè consideren que són perjudicials per a la salut i generen problemes, com ara l’obesitat. La llei d’acompanyament dels pressupostos que vol aprovar l’executiu inclou un capítol específic per a aquesta nova taxa. Es tracta, de fet, de recuperar una vella proposta. Fa tres anys el sector va aconseguir que no prosperés, però ara el Govern hi insisteix i el sector s’ha posat en peu de guerra davant la possible creació d’un impost que en els últims anys s’ha implantat en països com França i Itàlia.

Els refrescos ensucrats tenen les hores comptades. Primer va ser el Regne Unit i ara és Catalunya qui planteja que els pressupostos per al 2017 incloguin un impost a les begudes que contenen un alt contingut de sucre. Aquesta mesura no satisfà els interessos de les grans companyies del sector, però obre un nou nínxol de mercat que algunes empreses ja estan investigant per treure’n profit. La companyia catalana Kailani Ice Tea és la idea d’un anglès que vol buscar-li les pessigolles a gegants com Lipton i Nestea. Guy Morley treballava com a advocat en la indústria discogràfica de Londres quan va decidir deixar els litigis sobre drets d’autor i plagi de cançons per fer-se un lloc en l’ecosistema emprenedor de Barcelona.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat als governs que estableixin nous impostos sobre les begudes ensucrades, les responsables de l’augment de la diabetis, les càries i l’obesitat, segons l’ens. Per l’OMS, l’excés de pes està agafant unes dimensions epidèmiques en alguns països.