<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - treballadores llar]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/treballadores-llar/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - treballadores llar]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Invisibles i omnipresents]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/invisibles-omnipresents-treballadores-llar_129_4981714.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/8675d302-a883-4db1-b32e-fe28e10ac621_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>La Soledat, juntament amb altres companyes que es dediquen a les cures, participa en actes reivindicatius que finalitzen amb una demanda comuna: “Sense nosaltres no es mou el món”. Al seu costat, la seva companya Ana, de 53 anys, explica que va perdre la feina després d’una baixa maternal i que des de llavors és treballadora de la llar i les cures. Aixequen la veu i s’organitzen perquè no volen continuar sent invisibilitzades, discriminades, explotades i excloses dels seus drets socials i laborals. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ximena Medina Mejía]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/invisibles-omnipresents-treballadores-llar_129_4981714.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 28 Mar 2024 17:00:29 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/8675d302-a883-4db1-b32e-fe28e10ac621_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[01. La Claudia, boliviana, amb una de les dones grans que cuida. 02. La Rosario, de l’Equador, netejant una de les cases on treballa. 03. L’Edith és peruana i treballa cuidant dues dones grans i netejant cases. 04. La Loubna va estudiar dret al Marroc, però aquí treballa com a dona de la neteja.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/8675d302-a883-4db1-b32e-fe28e10ac621_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Drets i deures de les treballadores de la llar: què ha canviat i què cal saber]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/economia/mercat-laboral/drets-deures-treballadores-llar-canviat-cal_1_4605400.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/fe8974e0-951d-4962-b979-362b86dc8b0e_16-9-aspect-ratio_default_1024617.jpg" /></p><p>Durant molts anys, les associacions de les treballadores de la llar –un col·lectiu altament feminitzat– no podien organitzar una protesta sense que a les pancartes hi aparegués un número: el 189. Aquest número feia referència al <a href="https://www.ara.cat/economia/europa-dona-rao-treballadores-llar-no-atur-discriminatori_1_4282436.html">Conveni 189 de l'Organització Internacional del Treball (OIT)</a>, un tractat que equiparava els seus drets laborals amb els de qualsevol altre treballador, i així posava fi a les discriminacions. Per exemple, a l'hora de cobrar l'atur. Però no va ser fins al juny del 2022, una dècada més tard, que el govern espanyol va ratificar per fi aquesta normativa internacional i va obrir la porta a un seguit de millores començant, precisament, per les prestacions. ¿Com han canviat les vides de les prop de 373.000 persones que actualment es dediquen a les tasques de la llar a l'Estat? Què ha de saber a partir d'ara tant una treballadora com qui la contracta?</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Paula Solanas Alfaro]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/economia/mercat-laboral/drets-deures-treballadores-llar-canviat-cal_1_4605400.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 21 Jan 2023 18:32:53 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/fe8974e0-951d-4962-b979-362b86dc8b0e_16-9-aspect-ratio_default_1024617.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una treballadora domèstica passeja amb una persona gran de qui té cura a Barcelona.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/fe8974e0-951d-4962-b979-362b86dc8b0e_16-9-aspect-ratio_default_1024617.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El 2022 va suposar un avenç en les condicions laborals d'aquest col·lectiu, encara marcat per l'economia submergida]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[On són els treballadors de la llar?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/son-treballadors-llar_129_4511522.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>“Si la meva mare és com de la família, per què és l’única que li renta el cul a la teva àvia?”. És la pregunta que fa la Libertad, filla adolescent d’una treballadora de la llar colombiana, a la Nora, la filla també adolescent de la família acomodada per a qui treballa la seva mare al film <em>Libertad </em>de Clara Roquet. La pregunta és rellevant perquè conté una radiografia de les diverses opressions que pateix el personatge de la Rosana, l’assistenta immigrada, per raó de gènere, raça i estatus econòmic. Així, aquest personatge vindria a representar l’estereotip de la treballadora de la llar tal com l’hem codificat en el nostre imaginari i la forma com el cinema continua alimentant-lo infinitament. Aquest estereotip mostra sempre un personatge femení, sovint racialitzat i de classe social baixa que, quan ocupa l’espai fílmic, és només per evidenciar la pesantor d’una vida abocada a la servitud, als altres, i a la irrevocable renúncia dels somnis propis. En l’última dècada n'hem vist arreu, des del film ianqui<em> Criadas y señoras </em>fins al brasiler <em>Una segunda madre</em>, passant pel mexicà <em>Roma </em>o el peruà <em>Canción sin nombre</em>. En totes aquestes pel·lícules hi percebo un malestar profund, fins i tot un cert dolor, perquè s'hi fa evident l’estructura de poder que les fa existir i que té l'origen en el nostre sistema econòmic. D’alguna manera són personatges que segueixen posant de manifest allò que als anys seixanta Betty Friedan va anomenar “el malestar que no té nom” en relació amb la figura de la mestressa de casa i el seu sentiment d’empresonament en el confinament de la llar. Però, em pregunto, ¿el cinema podria contribuir a crear un nou imaginari per a aquest col·lectiu que pogués tenir un retorn a la realitat?</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Anna Petrus]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/son-treballadors-llar_129_4511522.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 07 Oct 2022 16:57:38 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La senyora de fer feines i el jardiner]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/senyora-feines-jardiner-empar-moliner_129_4481584.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Llegim a l’ARA que amb la nova normativa que ha aprovat el govern espanyol <a href="https://www.ara.cat/economia/s-aprova-decret-dona-dret-l-atur-treballadores-llar_1_4480315.html" target="_blank">“les empleades de la llar podran començar a cotitzar per a l'atur a partir de l'1 d'octubre”</a>. Hi ha també més novetats. “Fins ara, a una treballadora de la llar se la podia acomiadar per desistiment, és a dir, per desconfiança de la persona que contracta, i no calia donar cap mena de justificació. Ara el govern espanyol elimina aquesta figura, perquè considera que és una «forma d'acomiadament sense causa»".</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Empar Moliner]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/senyora-feines-jardiner-empar-moliner_129_4481584.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 07 Sep 2022 15:53:32 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les treballadores de la llar ja tenen dret a l'atur]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/economia/s-aprova-decret-dona-dret-l-atur-treballadores-llar_1_4480315.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/152fd800-c30d-45d6-a5d8-085a702bc0ca_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Les treballadores de la llar tindran a partir d'aquest dimecres els mateixos drets laborals que la resta de treballadors. El govern espanyol ha aprovat aquest migdia el reial decret llei que "corregeix la discriminació" d'un col·lectiu que aplega unes 373.000 persones, un 95% dones, segons les xifres de les persones registrades a la Seguretat Social. El ministeri de Treball admet que la xifra podria ser superior. "És una norma que corregeix la discriminació que el legislador espanyol ha decidit fer amb una part de les treballadores d'aquest país", ha afirmat la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, en la roda de premsa posterior al consell de ministres. Fins ara, les treballadores de la llar no podien accedir a drets laborals tan bàsics com la prestació d'atur. Ara la normativa que entrarà en vigor aquest dimecres resol aquesta situació.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Esteve]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/economia/s-aprova-decret-dona-dret-l-atur-treballadores-llar_1_4480315.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 06 Sep 2022 14:12:30 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/152fd800-c30d-45d6-a5d8-085a702bc0ca_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Yolanda Díaz exposa l'aprovació del subsidi per a les treballadores de la llar]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/152fd800-c30d-45d6-a5d8-085a702bc0ca_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El govern espanyol tira endavant la normativa que equipara els drets laborals d'aquest col·lectiu amb els de la resta de sectors]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tasques domèstiques]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/dia-internacional-tasques-domestiques-empar-moliner_129_4442532.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><a href="https://www.ara.cat/estils/dones-parella-tenen-menys-dues-hores-dia_1_4441063.html" >Llegim a l’ARA que divendres era “el Dia Internacional de les Tasques Domèstiques”</a> que “vol visibilitzar l'existent desigualtat entre homes i dones de parelles heterosexuals en aquest camp”. A l’article se’ns explica que “segons l'últim estudi de l'Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere, el 70% de les hores dedicades a la feina domèstica no remunerada recau en les dones”. L’activista pro igualtat <a href="https://laurasagnier.com/" rel="nofollow">Laura Sagnier</a> hi explica que “la desigualtat en parelles heterosexuals de l'estat espanyol i Portugal comença a casa”. Però per què només es parla de les parelles, en l’estudi? I per què només de les heterosexuals? ¿Que potser no hi ha pisos d’estudiants, gent que comparteix, monoparentals, famílies amb altres adults o parelles lesbianes o gais? Tots aquests són igualitaris?</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Empar Moliner]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/dia-internacional-tasques-domestiques-empar-moliner_129_4442532.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 25 Jul 2022 17:13:58 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'atur de les senyores de fer feines]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/atur-senyores-feines-empar-moliner_129_4283605.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Llegeixo a l’ARA que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea diu que “les treballadores de la llar tenen raó de demanar atur". Es basa en el fet que “la normativa espanyola és contrària al dret d'igualtat entre dones i homes”. Aquestes treballadores (són sempre dones, les de les cases particulars) cotitzen en un règim especial “que permet l’acomiadament per desistiment, és a dir, per desconfiança de la persona que contracta, i que no cal justificar”.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Empar Moliner]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/atur-senyores-feines-empar-moliner_129_4283605.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 25 Feb 2022 16:10:43 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Europa dona la raó a les treballadores de la llar: no tenir atur és "discriminatori"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/economia/europa-dona-rao-treballadores-llar-no-atur-discriminatori_1_4282436.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/fe65af42-6291-41cc-b3f0-6a5ed8f3e567_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Tenir dret a l'atur. Una de les reivindicacions històriques de les treballadores de la llar a Espanya pot estar més a prop de fer-se realitat. La justícia europea ha sentenciat aquest dijous que negar l'accés d'aquestes treballadores a l'atur és discriminatori. En concret, els magistrats del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) han conclòs que la legislació espanyola és contrària al dret comunitari d'igualtat de tracte entre dones i homes en matèria de la Seguretat Social. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Rius Montaner]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/economia/europa-dona-rao-treballadores-llar-no-atur-discriminatori_1_4282436.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 24 Feb 2022 11:47:28 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/fe65af42-6291-41cc-b3f0-6a5ed8f3e567_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La burocràcia castiga
 Les treballadores de la llar]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/fe65af42-6291-41cc-b3f0-6a5ed8f3e567_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El Tribunal de Justícia de la Unió Europea diu que la normativa espanyola és contrària al dret d'igualtat entre dones i homes]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
